En les unitats anteriors hem vist diversos aspectes del nostre planeta: quin és el seu lloc en l’univers, com és l’escorça terrestre i l’interior de la Terra, com és la capa líquida que el cobreix en les seues tres quartes parts, etc. En aquest tema anem a conèixer la capa que possibilita que hi haja vida sobre la Terra: l’atmosfera terrestre, encara que ja sabeu moltes coses de Biologia. Anem a fer-ho!
Mira aquest video i contesta les qüestions que l’acompanyen:
QÜESTIONS
Quantes morts a l’any produeix la contaminació de l’aire, segons la Organització Mundial de la Salut?
Quina és la ciutat més contaminada del planeta?
Quants milions d’indis encara no tenen electricitat?
De quin color són les micropartícules?
Què és el que fa la pluja amb els contaminants?
Quin efecte té la contaminació de l’aire sobre la nostra esperança de vida?
De quin color són els pulmons d’un no-fumador a Sao Paulo? Per què?
La contaminació, és una causa directa de càncer?
La contaminació atmosfèrica, pot viatjar?
Quin tant per cent de la població mundial estarà vivint a les ciutats cap a l’any 2050?
1. ÉS EL MATEIX L'ORATGE QUE EL CLIMA?
Què és l'oratge?
Imagina’t un dia amb un oratge horrible. Descriu-lo a la llibreta.
Ara imagina un dia amb un oratge perfecte, i descriu-lo també.
Quins són els components principals de l’oratge (temps atmosfèric)? Dibuixa’ls.
Ens afecta l'oratge? Pensa amb el teu company o companya moments en què l'oratge ens afecte molt.
Amb tota aquesta informació, fes la teua definició de "temps atmosfèric". Pots ajudar-te d'aquest vídeo (també ho tens a la pàgina 64 del llibre de text):
És el mateix clima que oratge?
Copiem al quadern el llistat dels elements i factors de l'oratge i del clima de la pàgina 64:
Amb el que has aprés avui fes l'exercici 1 de la pàgina 65.
LOCALITZACIÓ DEL CLIMA MEDITERRANI AL MÓN
2. ON TENEN LLOC ELS FENÒMENS METEOROLÒGICS:
Recordem el que sabem de Biologia:
Com ens protegeix l'atmosfera?
Per a tindre més clara la importància de l’atmosfera, anem a veure el següent clip i hauras de contestar a una pregunta:
Quines temperatures es donen a la Lluna i quines temperatures es donen a la Terra? Per què? Quina importància té, doncs, l’atmosfera?
Mira NOMÉS ELS 50 PRIMERS SEGONS del següent clip i contesta a la qüestió. El clip stà en anglés, però pots activar fàcilment els subtítols en castellà/anglés:
Amb l'ajuda del llibre de text i el següent gràfic, explica com més ens protegeix l'atmosfera:
3. ELEMENTS DEL CLIMA:
Llegim les pàgines 68 a 71 del llibre de text:
3. 1. La temperatura i els seus factors:
3. 2. Les precipitacions:
Vols saber més coses? Mira el següent gràfic (i completa l'exercici 6 de la fitxa de repàs):
3. 3. Pressió atmosfèrica. Anticiclons i borrasques:
Què és la pressió atmosfèrica?
La pressió atmosfèrica és el valor de la força que exerceix la massa d’aire atmosfèric sobre tots els cossos que es troben a la superfície de la Terra.
Com es mesura?
Es mesura amb un instrument anomenat baròmetre. La unitat de mesura és: mil·libars (mbar) o hectopascals (hPa).
La pressió atmosfèrica mitjana és d’uns 1013 mb. Evidentment aquesta pressió es redueix al augmentar l’altura, ja que també es redueix la massa d’aire que tenim a sobre. Aquesta variació és d’aproximadament 100 mbar cada quilòmetre. També varia amb la temperatura de l’aire: l’aire càlid pesa menys que el fred, per tant, exerceix menys pressió.
3. 4. Els vents:
Com es produeix el vent?
Consulta el mapa d'aquesta pàgina: és molt interessant!!!
Quan veiem per televisió la informació meteorològica, habitualment se’ns mostra el mapa del temps o mapa isobàric (també anomenat mapa de superfície). Aquest és l’element més important, a l’hora de fer, per part dels meteoròlegs, la predicció meteorològica.
Aquest mapa ens mostra, gràcies a les línies isòbares, els punts on hi ha igual pressió, o millor dit, hi haurà, ja que estem parlant de previsions. A la nostra zona, com ja hem dit, la pressió mitjana “normal ” és de 1.013 mb.
INTRODUCCIÓ. HIDROSFERA I PROBLEMAS ASOCIATS: CONTAMINACIÓ I DESERTITZACIÓ
Com ja saps, el nostre cos funciona entre altres coses gràcies a un fluid essencial: la sang. Doncs bé, el mateix succeeix amb el nostre planeta. L’aigua és el seu fluid essencial. Sense l’aigua dels oceans, llacs, rius i el subsòl, la Terra seria un planeta mort com Venus o Mart.
Busca al teu llibre les definicions de mar i oceà i les seues diferències (pàgina 42) i còpia-les al quadern.
Recordem el oceans i principals mars del món:
1. 2. Aigua en moviment:
Continua amb la pàgina 42 del teu llibre i explica per què podem dir que l'igua està en constant moviment.
Ací tens un mapa dels corrents marins més importants del món:
Els corrents marins influeixen sobre el clima d'un territori, ja que al desplaçar-se reparteixen la calor i regulen els climes locals. Anem a observar al següent mapa el Corrent del Golf: Aporta part de la calor acumulada en l'equador, transportant les aigües del Carib cap a Europa. El Canadà no gaudeix de les aigües càlides del Corrent del Golf, la qual cosa genera les diferències de temperatura i clima entre Europa i Amèrica del Nord.
Mapa mundial amb la temperatura de mars, oceans, rius i llacs. Gràcies a aquest mapa pots conèixer la temperatura de l'aigua en totes les platges del món, així com en rius i llacs de gran grandària:
A continuació tens diferents vídeos per entendre què són els corrents marins i con funcionen:
I ací tenim un corrent marí vist des de dins (la velocitat està una mica exagerada, en un corrent marí poques vegades es sobrepassen els 3,5 km per hora, a més, un corrent marí és molt més ample -quilómetres-):
Amb tot el que saps ja, explica al quadern què és un corrent marí i quines conseqüències té.
Per pujar nota, pots veure el vídeo a casa i fer un resum que explique l'efecte de la corrent de Humboldt sobre el clima de nord de Xile:
Finalment, cerca informació sobre les marees, què són, com es produeixen, tipus de marees, algun dibuix, curiositats, un codi QR, etc., el redactes i organitzes bé i li ho entregues. Hauràs d'emprar paraules com Lluna, força gravitacional, etc.
1. 3. Quins beneficis aporten els oceans?
Reflexionem sobre la infografia de la pàgina 43 del llibre de text:
Consulta el concepte de sostenibilitat (pàgina 30) i explica com podem aprofitar l'aigua de manera sostenible (has d'anar més enllà de duxar-te enlloc de banyar-te o tancar l'aixeta per estalviar aigua).
Busca informació sobre energies renovables que aprofiten el moviment de les aigües.
Anem a analitzar premsa:
Per què no emprem l’aigua del mar?
Llig la informació de baix i opina: Les dessaladores… són una alternativa realment viable? Solucionarà el problema dels països de les imatges de damunt? (Llegim l'article fent click en aquesta imatge).
Amplia informació: busca avantatges i desavantatges de les plantes dessaladores.
2. AIGUA DOLÇA:
On podem trobar l'aigua dolça del planeta? Observem el dibuix:
Definim aqüífer (ajuda't del dibuix següent i fes una explicació de com es forma un aqüífer)
Anem a aprendre més coses dels rius:
Ací tens uns gràfics amb les principals parts d’un riu i les seues característiques:
VOCABULARI: Unim cada concepte amb la seua definició i les compiem al quadern:
Repassem el que hem aprés amb aquest vídeo:
CONTESTA A LES PREGUNTES PER REPASSAR:
Què són els rius?
Què es el llit d'un riu (cauce en castellà)?
Què és el curs d'un riu?
Què és el cabal d'un riu?
Què és el règim d'un riu?
Quines són les tres parts del curs d'un riu?
Què és una ria?
I un delta? Quina forma té? Nomena un exemple.
Quines són les tres vessants d'Espanya?
El naixement del riu Mundo.
Explica què és i per què és produeix “el reventón”.
En aquesta unitat anem a aprendre més coses sobre la Terra, el nostre planeta. Anem a centrar-nos en la Litosfera, en el relleu i la seua formació (factors interns i externs). També anem a estudiar mapes, per això tens a aquest mateix blog una pestanya amb el títol de "MAPES", on pots practicar de forma interactiva molts dels continguts d'aquesta unitat.
IMPORTANT: Saber explicar perquè es produeixen les estacions.
1. L'ESTRUCTURA INTERNA DE LA TERRA:
1. 1. Viatge al centre de la Terra:
Aquest és un esquema de l’estructura interna de la Terra. L'ESCORÇA i el mantell superior junts conformen el que coneixem com LITOSFERA. La Litosfera és dura i està més o menys freda. Però, cóm són el nucli i el mantell? Anem a veure…
L’escorça terrestre està freda. No obstant això el Mantell (inferior), que està sota, està tan calent que es troba fos, en estat líquid (més bé pastós).
L’escorça terrestre està trencada en grans trossos anomenats plaques tectòniques:
FONT: Vicens vives 1rESO
Imagina’t un plat de natilles calentes amb galetes damunt. Imagina’t que una força invisible mou les galetes, fent que xoquen entre elles, ajuntant-se, clevillant-se, separant-se…
Amb l'ajuda del següent vídeo contesta a les preguntes:
Què ens explica la teoria de la deriva continental?
Qui la va formular? (açò cal buscar-lo a Internet)
Què és el Mar de Tetis? Qui va ser Tetis en la mitologia grega?
A partir del dibuix següent i del vídeo, explica la formació dels continents: FES UNA REDACCIÓN, UTILITZA CONNECTORS, DIVIDEIX EN PARÀGRAFS, ETC. (el diuix el tens a la pàgina 17 del llibre de text).
Explica cóm es va formar la serralada de l’Himalaia.
Quina és l’altitud de l’Everest?
En quin subcontinent està la serralada dels Andes?
Què és l’hipocentre d’un terratrèmol? I l’epicentre?
Què és el que creen els volcans?
2. 1. Formació de relleu:
Com has vist les plaques terrestres estan en constant moviment. A vegades xoquen, de vegades es fiquen unes sota d’altres… Observa el video i el dibuix de baix i contesta a les preguntes:
Com poden comportar-se les plaques tectòniques?
Què passa amb un límit de colissió?
Què és la subducció?
Què passa amb dos plaques que es desplacen lateralment?
Amb tot, pots dir com es formen les serralades?
Amplia informació: explica la diferència entre un PLEC i una FALLA (pots consultar el llibre a la p. 22 o aquesta web).
2. 2. Què són i com són els volcans?
Ací tens informació dels 10 volcans més coneguts del món (fes click):
Sabem que els volcans expulsen lava (roca incandescent). Mira – ho en aquest vídeo:
I acò és el que veuries si t'asomares al cràter d'un volcà:
Però ull, no tots els volcans són tan pacífics. De fet, habitualment els volcans expulsen no només lava, sinó també grans quantitats de cendres supercalentades, piroclasts (pedres super calentes que semblen projectils) fum i gasos, i tot això enmig de violentes explosions:
Copia al teu quadern l'esquema d'un volcà:
Per últim, ací pots veure com un volcà crea una nova illa a Japó:
Si vols saber si hi ha volcans a l'Espanya peninsular (a les Illes Canàries ja ens queda clar que sí) pots consultar el següent mapa de l'Atles Nacional: Zones volcàniques de la península.
2. 3. Els terratrèmols i els sistemes submarins:
Els terratrémols es produeixen com a conseqüència del moviment de les plaques que configuren l’escorça terrestre. El moviment es propaga en totes direccions en forma d’ones sísmiques. Els efectes d’aquesta vibració poden ser devastadores (copia la definició i l’imatge al teu quadern).
FONT DE LES IMATGES: Vicens Vives 1r ESO.
EXERCICI (29 de la pàgina 23 del llibre de text): Busca a Internet algun terratrèmol que haja tingut lloc recentment i explica on ha passat, quin valor ha assolit en l'escala de Richter i quines conseqüències ha tingut.
SÍNTESI: Consulta el mapa que tens al quadern acolorit (p. 17) per què el mar Mediterrani és zona de volcans i terratrèmols.
ACTIVITAT PER A LLIURAR A la PROFESSORA
Es tracta d’una activitat per equips:
Imagina’t que ets cap de supermercat en una ciutat que està en una zona de risc sísmic (terratrèmols). Elabora un manual de seguretat per al teu supermercat. Aquest manual ha d’incloure:
Quan un terratrèmol es produeix en l’oceà, la vibració pot generar una onada gegant (com quan li dones un colp a un plat de sopa). Quan aquesta onada arriba a la costa, els efectes són devastadors.
1. Explica què és un tsunami
2. Amb l'imatge següent explica quines són les fases d'un sisme submarí o tsunami (p. 23):
Què hem de fer en cas de tsunami? Consulta el següent article i fes un llistat de les mesures que cal pendre:
3. LES FORMES DE RELLEU:
Consultem aquesta presentació amb totes les definicions: FORMES DE RELLEU
4. COM ES TRANSFORMA EL RELLEU?
Les formes del relleu també són el resultat dels agents externs: l’aigua, el vent, la vegetació i l’ésser humà (pots consultar el llibre: pàgs. 24 - 25).
4. 1. L'aigua:
L’aigua, principal agent modelador del paisatge, modifica el relleu de diverses maneres:
Els corrents d’aigua de pluja o els rius desgasten les valls i arrenquen i transporten roques i sorres que es dipositen formant deltes i planes (ja vorem la següent tema les parts d'un riu i l'acció que realitza en cada part del seu curs: transport, sedimentació, etc.)
GRAN CANÓ
La pluja es filtra per les fissures de les roques, que poden arribar a trencar-se, si l’aigua es glaça, o a reaccionar químicament i dissoldre’s.
Les onades i els corrents marins desgasten el litoral i acumulen sorra en platges i golfs. Poden penya-segats i caps o altres formes de relleu costaner.
4. 2. El vent:
El vent és un agent extern molt important que desgasta i erosiona les roques i transporta partícules petites que les van erosionant. En els climes secs i sense vegetació el vent té més facilitat per transportar partícules, fent que s’erosioni més el terreny. Podem trobar formacions com dunes.
4. 3. La vegetació:
La vegetació (arrels de plantes i arbres) ajuda a trencar les roques o a fixar el sòl als vessants de les muntanyes, per la qual cosa les protegeixen de l'erosió.
Los manglares protegen la costa de la erosión y son un potente escudo contra el cambio climático
Amplía informació: Investiga sobre els manglars a aquesta notícia i averigua perquè són un escut contra el canvi climàtic. On podem trobar aquest tipus de formacions?
4. 4. L'ésser humà:
L’ésser humà transforma el territori i, per tant, modifica el relleu.
Les Mèdules és un exemple "històric" de modificació del relleu per l'ésser humà.
Busca a Internet què van ser les Médules i on les podem trobar.
Quins dels tres agents externs modifica més el relleu? Justifica la teua resposta i afegeix exemples (si són fotos, millor).
OCEANS I CONTINENTS (te'ls ha de saber per passar al següent nivell).
AMÈRICA:
Serralades: Muntanyes Rocalloses, Muntanyes Apalatxes, Serralada dels Andes.
Cims: Aconcagua
Altiplans: Altiplà brasiler
Deserts: Atacama
Illes: Groenlandia (encara que políticament depen de Dinamarca).
EUROPA:
Massisos antics: Urals, massís Central francés, muntanyes escandinaves
Serralades: Alps, Pirineus, Carptas i Caucas
Cims: Mont Blanc, Aneto, Gerlachovsky, Elbrús
ÀFRICA:
Serralades: Atles, Drakensberg
Massisos: Massís d'Ahaggar, Massís de Tibesti, Massís de Darfur i Massís etiòpic
Cims: Mt. Kenya, Kilimanjaro
Depressions: Conca del Níger, Conca del Congo, Conca del Nil
Deserts: Sàhara, Rift Valley
Illes: Madagascar
ÀSIA:
Serralades: Himalàia
Cims: Everest
Altiplans: Pamir, Tibet, Iran
Planes o grans depressions: Mar Caspi, mar d'Aral, Depressió del mar Mort i Depressió del riu Ganges
OCEANIA:
Serralades: Gran Serralada Divisòria, Alps del Sud
Planes: Plana de Nullarbor i Gran Conca Artesiana
Deserts: Gran Desert de Sorra, Gran Desert de Victòria
5. ELEMENTS DEL RELLEU AL MAPA D'EUROPA:
Situa al mapa del món les següents formes de relleu (pàgines 28 - 29):
ILLES: Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda, Illes Balears, Còrcega, Sardenya, Sicília, Malta, Illes Britàniques i Creta.
PENÍNSULES: Península Ibèrica, Balcànica, Península de Kola, Penin. de Crimea, Península itàlica i Península Escandinava.
MUNTANYES I SERRALADES:Serralada dels Urals, Serralada Escandinava, Muntanyes Grampianes, Pirineus, Alps, Apenins, Carpats, Caucas.
PICS:Naordnaia, Galdhopiggen, Mulhacén, Aneto, Mont Blanc, Botev, Gerlachovsky i Elbrús,
MESETES I PLANURES:Meseta ibèrica, Gran planura europea, Altiplà de Rússia Central.
MARS I OCEANS:Oceà Glacial Àrtic, Oceà Atlàntic, Mar de Barentsz, Marc Blanc, Mar Bàltic, Mar Cantàbric, Mar Mediterrani, Mar Tirré, Mar Adriàtic, Mar Jònic, Mar Egeu, Mar Negre, Mar d'Azov i Mar Caspi.
Copia al quadern el dibuix del moviment de rotació (pàgina 8) i l'esquema de la pissarra.
Exercicis: 1, 2 i 3 de la pàgina 8.
Amplia informació: per què diem que la Lluna és una mentidera?
Ací teniu un mapa molt clar dels fusos horaris:
Pensa... Imagina que tens una amiga al Japó. Creus que seria bona idea telefonar-li a les quatre de la vesprada hora espanyola? I si visquera a Nova York? Raona la teua resposta.
2. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA: LA TRANSLACIÓ
Copiem al quadern l'esquema de la translació fet a la pissarra.
EXERCICIS: 6, 7 i 8 de la pàgina 11.
Per què es produeixen les estacions?
Ací va una pista: Un assecador, ¿quan et escalfa més el cap, quan el seu raig et dóna perpendicularment (de cara) o quan et dóna obliquament (de reüll)? Doncs imagina que el teu cap és la Terra i el raig de l’assecador, els raigs del Sol.
Ací podeu consultar una simulació del moviment de translació i observar perfectament l'inclinació de l'eix terrestre i la seua influència en les estacions:
.jpg)
