Mostrando entradas con la etiqueta 1CAST. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 1CAST. Mostrar todas las entradas

EL CAMINO DE LA VIDA. EL LAZARILLO DE TORMES

EL CAMINO DE LA VIDA


Vamos a embarcarnos en el viaje de la vida con Lázaro de Tormes y a reflexionar sobre un tópico literario (homo viator y peregrinatio vitae) que nos invita a vivir la vida como un aprendizaje. Por tanto, si la vida es un camino...

¡VAMOS A EMPEZAR A ANDAR!

No sin dar las garcias a @elbolsillodelazarillo que me ha proporcionado este maravilloso material.


1. INTRODUCCIÓN:

Reproducción de Cantares de Joan Manuel Serrat (1996), canción incluida en su álbum dedicado a Antonio Machado. Vamos a reflexionar sobre el tópico homo viator y peregrinatio vitae.


CONTESTAMOS UNAS PREGUNTAS EN CLASE (Ficha).


2. EMPEZAMOS A CONOCER A NUESTRO GUÍA EN EL CAMINO: 

1. Què sabes del Lazarillo de Tormes? Piensa bien, que algo sabrás....



2.  Vamos a profunidar....


3. ALGUNOS FRAGMENTOS DE LA OBRA:







EL REPORTATGE

Anem a continuar treballant i redactant. Ara que ja sabem les parts d'una notícia, veurem què és un reportatge. En esència és un text més ampli que una notícia i que amplia informació que aquesta no dona. A més, una notícia és d'actualitat, però un reportage no sempre ho és. 

Pots ampliar informació sobre els diferents gèneres periodísitics en aquesta pàgina web: Català 3r ESO_gèneres periodístics.


ESQUEMA DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL REPORTATGE

1. Definició del reportatge

  • Un text periodístic que informa de manera detallada sobre un tema concret.
  • Combina informació amb opinions d’experts i dades reals.

2. Estructura del reportatge

  • Títol: Atractiu, crida l’atenció i resumeix el tema.
  • Subtítol: Dona més informació sobre el contingut del reportatge.
  • Introducció: Presenta el tema de forma breu i interessant.
  • Cos del text: Desenvolupa la informació amb:
    • Dades i fets (estadístiques, exemples)
    • Opinions d’experts (entrevistes, cites)
    • Descripcions per fer-ho més visual.
  • Conclusió: Tanca el tema, a vegades amb una reflexió final o un resum del ja dit.

3. Característiques principals

  • Objectivitat i subjectivitat: Informa amb dades, però també pot incloure opinions.
  • Llenguatge clar i entenedor: Paraules senzilles i frases curtes.
  • Ús de fonts: Inclou cites d’experts o testimonis.
  • Interés per al lector: El tema ha de ser atractiu o important per al públic.
  • Imatges o gràfics: Ajuden a entendre millor la informació (quan n’hi ha).
  • Ús del llenguatge. Redactat en 1ª o 3ª persona.
  • Te suport gràfic.

Activitat creativa: fes de periodista!

En parelles, tria un tema que t’interesse (música, esports, videojocs, etc.) i crea un mini-reportatge amb aquestes parts:

  1. Títol
  2. Introducció (1-2 línies)
  3. Cos del text (3-4 dades o fets + opinió d’un expert o d’un company)
  4. Conclusió (1 línia de tancament)
  5. Opcional: imatges

Després, podeu llegir-los en veu alta a la classe!

Ací tens un exemple:

Tema triat: Els videojocs com a eina d’aprenentatge

1. Títol:
Aprendre jugant: els videojocs que t’ensenyen sense adonar-te’n

2. Introducció:
Cada vegada més escoles i famílies utilitzen videojocs per ensenyar matemàtiques, història i fins i tot idiomes. Però, realment funcionen?

3. Cos del text:
Els videojocs educatius han crescut molt en els últims anys. Jocs com Minecraft o Assassin’s Creed no només són entretinguts, sinó que també ajuden a desenvolupar habilitats com la creativitat o el coneixement històric.

Segons un estudi de la Universitat de Barcelona, el 70% dels estudiants que utilitzen videojocs a l’aula mostren més interès per les assignatures. La professora Laura García afirma: “Els videojocs són una eina molt potent per captar l’atenció dels alumnes i fomentar el treball en equip.”

Però no tot són avantatges. Alguns experts alerten que l’ús excessiu pot provocar distraccions i falta de concentració en altres tasques.

4. Conclusió:
Els videojocs poden ser una bona eina per aprendre si s’utilitzen de manera equilibrada i responsable.


RÚBRICA D'AVALUACIÓ:



CARLOS V I FELIPE II

 Ampliamos la información del dossier con los siguientes vídeos y enlaces:



Catolicismo y Protestantismo: Dos Formas de Cristianismo

 Copia los esquemas realizados en clase y, después, visualiza el vídeo y presta atención:


Catolicismo y Protestantismo: Dos Formas de Cristianismo

En el siglo XVI, la Iglesia cristiana en Europa sufrió una gran división. Un monje alemán llamado Martín Lutero criticó algunos aspectos de la Iglesia católica, como la venta de indulgencias (pagos para reducir el tiempo en el purgatorio). Sus ideas dieron origen al protestantismo, un movimiento que rechazaba la autoridad del Papa y proponía una relación más directa entre los fieles y Dios.

El catolicismo y el protestantismo tienen algunas diferencias fundamentales:

  1. Autoridad religiosa: Los católicos creen que el Papa, como sucesor de San Pedro, es la máxima autoridad de la Iglesia. En cambio, los protestantes no reconocen la autoridad del Papa y consideran que solo la Biblia es la fuente principal de la fe.
  2. Interpretación de la Biblia: En el catolicismo, la interpretación de la Biblia la hacen el Papa y los obispos, mientras que los protestantes creen que cualquier persona puede leer e interpretar la Biblia por sí misma.
  3. Sacramentos: Los católicos tienen siete sacramentos (bautismo, confirmación, eucaristía, penitencia, unción de los enfermos, orden sacerdotal y matrimonio). En cambio, la mayoría de los protestantes reconocen solo dos: el bautismo y la eucaristía.
  4. El papel de los santos y la Virgen María: Los católicos veneran a la Virgen María y a los santos, creyendo que pueden interceder ante Dios. Los protestantes, en general, no rezan a los santos ni a María, sino solo a Dios.
  5. El culto y las iglesias: En la Iglesia católica, las misas incluyen ritos solemnes y templos decorados con imágenes y altares. En muchas iglesias protestantes, los templos son más sencillos y las ceremonias más simples.

Esta división en el cristianismo provocó conflictos en Europa, dando lugar a guerras y enfrentamientos entre católicos y protestantes. Como respuesta a la Reforma protestante, la Iglesia católica inició la Contrarreforma, un movimiento para reforzar sus creencias y eliminar los abusos internos.


TEXTO ARGUMENTATIVO

REDACTA UN TEXTO ARGUMENTATIVO:

Título de la actividad: ¿Deberíamos reducir el consumo de comida rápida en nuestra dieta?

Objetivo de la actividad:
Redactar un texto argumentativo de 200 palabras utilizando información obtenida de internet y siguiendo las pautas dadas. OJO: No debes abusar del "corta-pega".

Instrucciones:

1. Lee la pregunta:
      • ¿Deberíamos reducir el consumo de comida rápida en nuestra dieta?
      • Piensa en tu postura: ¿Estás de acuerdo o en desacuerdo?
2. Investiga en las siguientes páginas:
3. Redacta tu texto argumentativo:
  • Usa esta estructura:

    • Introducción: Presenta el tema y tu postura (a favor o en contra de reducir el consumo de comida rápida).
    • Desarrollo: Expón al menos dos argumentos que apoyen tu postura. Usa información de las páginas consultadas y datos relevantes. Puedes incluir un contraargumento y rebatirlo.
    • Conclusión: Reafirma tu opinión, destacando un argumento clave.

4. Revisa y edita:

  • Comprueba que usas conectores como: porque, por lo tanto, sin embargo, además, en conclusión.
  • Asegúrate de que tu texto tiene coherencia y no contiene errores importantes.

5. ¿Cómo puedes empezar?

"El consumo de comida rápida se ha vuelto muy común, pero también ha generado muchas preocupaciones sobre la salud. En mi opinión, es importante reducir su consumo porque puede provocar problemas como la obesidad y la diabetes, aunque reconozco que es una opción cómoda para quienes tienen poco tiempo."


6. Calificación: 
  1. ¿La introducción presenta claramente el tema y la postura?
  2. ¿Incluye al menos dos argumentos bien fundamentados?
  3. ¿Usa información relevante de las páginas sugeridas?
  4. ¿Emplea conectores para dar cohesión al texto?
  5. ¿La conclusión reafirma la postura de manera clara?
  6. ¿El texto está bien estructurado y revisado (sin errores importantes)?
Rúbrica de Evaluación del Texto Argumentativo:

CRITERIOS

SOBRESALIENTE (10-9)

NOTABLE (8-7)

BIEN (6)

ADECUADO (5)

POCO ADECUADO (<5)

Introducción

Presenta claramente el tema y la postura con una introducción atractiva y precisa.

Presenta el tema y la postura de forma clara, aunque podría ser más precisa.

Presenta el tema y la postura, pero de manera superficial.

Introduce el tema, pero sin aclarar bien la postura.

No introduce adecuadamente el tema o la postura no es clara.

Argumentación

Presenta al menos dos argumentos bien fundamentados con ejemplos y evidencias.

Presenta dos argumentos bien desarrollados, aunque podrían incluir más evidencia.

Presenta dos argumentos básicos sin demasiada profundidad.

Presenta uno o dos argumentos, pero sin desarrollo ni evidencia suficiente.

No presenta argumentos claros o carecen de relación con el tema.

Uso de información de los enlaces

Usa información relevante de las páginas sugeridas y la integra de manera natural.

Usa información de los enlaces proporcionados, aunque con integración mejorable.

Usa información de los enlaces, pero de manera superficial o poco relevante.

Usa la información sin integrarla adecuadamente o sin relacionarla con el tema.

No usa la información de los enlaces proporcionados.

Cohesión del texto

Usa correctamente conectores variados, asegurando coherencia y fluidez.

Usa conectores variados, aunque con algunos errores o repeticiones.

Usa algunos conectores, pero de manera repetitiva o con errores.

Usa pocos conectores y hay dificultades en la cohesión del texto.

No usa conectores o el texto carece de cohesión.

Conclusión

Reafirma la postura de forma clara y convincente, aportando una síntesis adecuada.

Reafirma la postura de forma clara, pero sin gran impacto.

La conclusión está presente, pero es breve o poco clara.

La conclusión es vaga y no reafirma la postura.

No hay conclusión o es irrelevante.

Corrección y estructura

El texto está bien estructurado y sin errores ortográficos o gramaticales.

Presenta una estructura clara con pocos errores menores.

Tiene algunos errores gramaticales u ortográficos que afectan la comprensión.

Presenta varios errores que dificultan la lectura.

Contiene numerosos errores y la estructura es deficiente.

 


INSTRAGRAM HUMANISTA

 Aquí tenéis el enlace al proyecto que estamos realizando en clase:

INSTAGRAM HUMANISTA

Aquí tenéis un ejemplo de @trabajosdecienciasssociales (click para ver la publicación):


Deberes que debéis traer después de Navidad (porque no os ha dado tiempo a acabar en clase). PONDRÉ NOTA. LO HACEMOS EN UN FOLIO EN BLANCO:

LA INVENCIÓN DE LA IMPRENTA

Vamos a reflexionar sobre la importancia de la invención de la imprenta en el siglo XV y su repercusión en la difusión de la cultura:

Hasta mediados de siglo XV, solo circulaban los libros que los monjes copiaban a mano a los monasterios. El alemán Johannes Gutenberg revolucionó la difusión del libro gracias a la nueva técnica de impresión con tipos móviles. Los libros imprimidos de manera mecánica se elaboraban con más rapidez y tenían un coste más bajo.

Leemos el siguiente artículo, vemos el vídeo y reflexionamos: La invención de la imprenta y su impacto en la Historia


Contesta a las siguientes preguntas después de trabajar en clase:

  1. ¿Quién fue Johannes Gutenberg y qué inventó?
  2. ¿Por qué fue tan importante la imprenta de tipos móviles en el siglo XV?
  3. ¿Qué cambios sociales y culturales impulsó la invención de la imprenta?
  4. Menciona dos ideas o movimientos que se beneficiaron de la imprenta según el texto o vídeo.
  5. Si no se hubiera inventado la imprenta, ¿cómo crees que sería la difusión de la cultura hoy en día?
  6. Compara la imprenta de Gutenberg con alguna tecnología moderna (internet, redes sociales). ¿Qué similitudes y diferencias encuentras en su impacto cultural?
  7. ¿Qué papel crees que juegan los libros impresos en la actualidad, en un mundo digitalizado?


Amplia información con el siguiente vídeo:




1ª VUELTA AL MUNDO

Después de leer el texto que hemos trabajado en clase y contestar a las preguntas, vamos a completar lo que hemos aprendido con este video:


 Aquí tienes dos mapas en los que se muestra la ruta que siguieron Magallanes y Elcano:





LA CRÒNICA DELS REGNES HISPÀNICS

Anem a ampliar la informació que hem treballat a classe sobre el regnat dels Reis Catòlics i ho anem a fer a travès d'un periòdic. L'anem a fer amb CANVA i avaluarà competències de valencià (cal fer-lo en valencià) i de Història. 

ATENCIÓ! Heu de tindre una memòria USB per a anar desant els documents que aneu utilitzant.

Primer pas:

Treballem a classe la teoria amb esquemes i exercicis. Hem vist les característiques de la monarquia autoritària i ara anem a estudiar les característiques principals de la monarquia dels Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferràn d'Aragó.

Segon pas:

Expliquem el projecte i fem, almenys, 5 grups: 2 grups de tres persones (amb una persona amb menys domini del valencià) i 4 parelles. ¿Es pot fer individual? Sí, així més seccions tindrà el nostre periòdic.

Tercer pas:

Distribució de les diferents seccions entre els diferents grups. Atenció!!! Un grup/parella pot, perfectament, treballar més d'una secció o més d'una notícia.

Ací teniu el llistat de seccions:
  • POLÍTICA I SOCIETAT: "El matrimoni dels Reis Catòlics: una història d'amor o de política?"; "Les capitulacions de Santa Fe amb Cristòfol Colom"; "La rendición de Boabdil de Granada".
  • ECONOMÍA: "Les noves rutes comercials després del descobriment d'Amèrica". Exemple de titular: "Nous comerços amb el Nou Món augmenten la riquesa del regne".
  • RELACIONS INTERNACIONALS: "El matrimoni de Juana La Loca i Felipe el Hermoso"; "Les aliances matrimonials amb Anglaterra i Portugal".
  • CIÈNCIA I DESCOBRIMENTS: "L'arribada de Colom a Amèrica"; "Els avanços en navegació: com les caravel·les van facilitar els viatges d'exploració".
  • GASTRONOMIA: "Els nous aliments procedents d'Amèrica".
  • CURIOSITATS: "La moda i la bellesa de l'època"
  • CULTURA I ART: "L'auge de l'art religiós i l'arquitectura gòtica"; "La influència de l'humanisme italià i l'inici del Reinaixement".
  • RELIGIÓ: Notícies sobre el funcionament de la Inquisició o sobre el debat de si realment han de ser anomenats Catòlics.
  • PASSATEMPS:  Ací podeu fer encreuats, sopa de lletres o endevinalles senzilles relacionades amb els Reis Catòlics o l'època medieval. Exemple: "Busca els noms dels exploradors famosos en aquesta sopa de lletres". Altra opció es comparar dos imatges: la vida a la cort i la vida al camp. Penseu!
PORTADA: 
  • Títol del diari: Una cosa cridanera i relacionat amb l'època. Exemples: "La Crònica dels Regnes Hispànics" o "El diari del Segle XV".
  • Tema de la portada (notícia principal): Un titular sobre la unió dels Reis Catòlics o sobre el descobriment d'Amèrica. Exemple: "Fernando i Isabel és casen i uneixen els seus regnes."
  • Imatge principal: Els Reis Catòlics o l'escut de Castella i Aragó o altra imatge que considereu vosaltres.
  • Resum: Xicotets avanços de les notícies en les altres seccions.

Quart pas:

Passem ja al CANVA i entre tots hem de seleccionar la plantilla que més ens agrade per al nostre periòdic.


Cinquè pas: Com treballem?

Ací ja us poseu amb el vostre grup/parella i llegim les instruccions donades per la professora (en paper).


Sisè pas: Montem el diari

Creem un grup de treball en CANVA i muntem el periòdic amb ajuda de la professora.

L'ART DE L'ORATORIA

Anem a treballar els textos orals formals, ja que tradicionalment es pensa que el llenguatge oral és menys formal que l'escrit.  Per tant, anem a fer-nos bons oradors. L’oratòria o l’art de parlar amb eloqüència va néixer a Sicília però va ser a Grècia on es va desenvolupar plenament. A la societat d’aquella època el coneixement es transmetia de manera oral i els oradors professionals eren persones que posaven les seves habilitats al servei de la política, el dret o la filosofia. 

Ara bé, cal assenyalar que altres persones sàpiguen sobre un tema no vol dir que només elles en puguin parlar. De fet, cadascú té una mirada única i original que la fa irrepetible. I per això pren valor la màxima grega de "Coneix-te a tu mateix": comprèn i troba la pròpia essència per oferir una mirada original sobre un tema.

En aquest sentit, és important dedicar uns instants a pensar en la imatge que tenim de nosaltres mateixos i si ens coneixem prou. La forma de percebre’ns determinarà si trobar aquesta veu pròpia és més fàcil o difícil.

El discurs que anem a treballar en aquesta unitat és un discurs oral que no és espontani i, per tant, cal preparar-lo abans. I ha de complir una sèrie de característiques:


EXERCICIS DEL TEXT: "Parlar en públic és fàcil si saps com":

Comprensió lectora:
  1. Segons Alfred Picó, quina és la clau per millorar en parlar en públic?
  2. Què són els clubs Toastmasters i com ajuden? 
  3. Quins són tres errors que hem d'evitar quan parlem en públic? 
  4. Fes un resum del text de 5-7 línies

Reflexió personal:

  1. Quan has de parlar en públic, com et sents? Descriu una situació recent.
  2. Tens algun hàbit nerviós, com moure’t molt o jugar amb alguna cosa? Explica-ho.
  3. Creus que és important saber parlar en públic? Pensa en moments de la teua vida, encara que siga del futur, en els que hages de parlar en públic. 

Altres activitats:

  1. Vídeos curts: Visiona discursos inspiradors i analitza els elements que utilitzen els bons oradors (com el contacte visual i l'expressió corporal). Hi alguna cosa que veus als vídeos i que no hem treballat a classe, algun ingredient que ha de tindre un bon discurs i que no hem assenyalat ja?



Creació d’un discurs:

  1. Escriu un breu discurs sobre un tema que et dirà la professora a classe. Practica’l i intenta corregir els errors típics que hem esmentat (correspon a l'exercici 3 de la pàgina 19 del llibre de text).