CUENTOS DE MIEDO

Myrtle, la Llorona, en un escena de Harry Potter

Vamos a hacer un paréntesis en el temario y vamos a trabajar la narración. Para ello, nos valdremos de esta presentación para estudiar sus características:

Primer paso:

Por tanto, para contar historias de miedo, lo pirmero es tener claros los elementos que acabamos de ver (copia este cuadro en tu cuaderno):

Entonces, debemos pensar previamente sobre todos estos elementos:

• ¿Qué personajes vamos a incorporar en nuestra historia?
• ¿El narrador va a ser en primera o en tercera persona?
• ¿En qué lugares vivirán los personajes sus aventuras?
• ¿En qué época se desarrollan los acontecimeintos?

TEN CUENTA: La historia debe ser breve (una cara de folio), bien presentada (ayudaría la decoración) y original (debe ser inventada por vosotros).

Segundo paso: tomamos inspiración

Primero vamos a inspirarnos con algunos vídeos y algunos consejos:

Consejos de la página inteligencia narrativa: ¿Cómo escribir una historia de terror?

Historia de uno de los más famosos escritores de historias de misterio, perteneciente al Romanticismo: Edgar Allan Poe (observa la cantidad de adjetivos que utiliza para "crear atmósfera"):

Escucha también el ejemplo que vamos a leer en clase: "LA TAQUILLA MALDITA"

• ¿Quiénes son los personajes?
• ¿Quién es el narrador? ¿Es interno o externo?
• ¿Dónde sucede la acción?
• ¿En qué tiempo?
• ¿Cuál es la estructura?
• ¿Qué características debe tener una historia de terror para dar miedo?

Tercer paso: Nos ponemos en marcha

La historia la vamos a crear en clase, aunque ya en casa podéis crear un borrador de la misma. Las mejores y más cuidadas se llevarán un premio. 

¿Qué vamos a hacer? Un borrador con los elementos principales:

1. Piensa en una situación, circunstancia o en algún ser viviente que cause miedo o temor (recuerda que incluso te debe dar miedo a ti mismo). 
2. Establece el escenario (el instituto) y busca adjetivos para definirlo que causen miedo, temor o extrañeza: aislado, tenebroso, antiguo, etc.
3. Estable el tiempo de la narrración: externo (época en la que acontencen los hechos) e interno (duración de la historia propiamente dicha: un día, un año, una sola clase, etc.)
4. Define a los personajes (uno o varios), tanto principales como secundarios (si los hay). Piensa que no han de ser cobardes o te quedas sin historia. Piensa en dos características del protagonista.
5. Por último, piensa en el conflicto al que se enfrentará el protagonista y establece los pasos de la acción:
• Planteamiento: ¿Dónde y cuándo sucede la acción? ¿Quiénes participan? ¿Cuál es la situación o problema?
• ¿Qué es lo que hace que haya un cambio en la historia o que el protagonista reaccione?
• ¿Qué pasa finalmente?

Para preparar nuestro cuento de miedo o cualquier escrito, son muy útiles los organizadores gráficos. En esta ocasión, este organizador nos vendra de miedo.

REPÀS DE 1º DE L'ESO. ROMA I HISPÀNIA

Anem a fer un repàs de Roma i Hispània que us podeu descarregar del següent enllaç:

REPÀS 1º ESO. ROMA I HISPÀNIA

1. HISTÒRIA DE ROMA. ETAPES I CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:

Com he vist a classe l’Imperi Romà (consulta la presentació ací) va iniciar la seua expansió fora de la Península Itàlica al segle III a.C. Aviat va adquirir les dimensions que pots apreciar en el mapa.

Màxima extensió de l'Imperi romà en 117 d. C. Apareix la seua divisió provincial. Hi havia dos tipus de províncies des d'època d'Augusto: les senatorials (baix control del Senat, encara que permés per l'emperador) i les imperials (baix control directe de l'emperador). Normalment, les senatorials eren les més pacificades o romanitzades. Roma també tenia estats satèl·lits.

• A un mapa físic mut, còpia el mapa de l’Imperi Romà i pega-lo a la teua llibreta. DESCARREGA EL MAPA ACÍ
• Compara el mapa de l’Imperi Romà amb un mapa actual i escriu el nom de quatre països africans actuals que van pertànyer (almenys en part) a l’Imperi Romà.
• Escriu el nom de cinc països asiàtics actuals que van pertànyer a l’Imperi Romà.
• Escriu el nom de set països europeus actuals que van pertànyer a l’Imperi Romà.

Pots consultar aquest mapa:

    Extensió de l'Imperi romà amb els actuals països i les seues banderes.

A més, teniu aquí una sèrie de vídeos perquè conegueu millor l'Antiga Roma:

• Còm és Roma avui?

• Però, ¿Quin aspecte va haver de tenir la ciutat de Roma al segle II d.C.? Potser va ser una mica més o menys com açò:

• Roma virtual: Com era abans i com és ara:

• El Coliseu:

2. LA SOCIETAT ROMANA:

L’esplendor de Roma se sostenia sobre dos pilars fonamentals: les legions romanes i… els esclaus. Es calcula que almenys un de cada quatre habitants de l’Imperi Romà era esclau. Ells i elles eren els que feien els treballs més durs i ingrats. I a canvi de res.

Aquesta era ara la vida d’un esclau en una pedrera:

• D'on penses que eixien tants esclaus?

Visualitza aquestos vídeos:

• Escriu un assaig de 200 paraules sobre les diferències que trobes entre homes i dones a la antiga Roma. 

         PRESENTACIÓ: 10% (en temps i forma)

         ORTOGRAFIA: 10% (cada falta lleva 1 punt)

         COHERENCIA y COHESIÓN: 10% 

         ADECUACIÓN Y REGISTRO: 10% Vocabulario del tema

         HA VIST ELS VÍDEOS AMB DETENIMENT? 20%

         CONTINGUTS: 30%

         CONCLUSIÓ I APORTACIONS PERSONALS: 10%

3. ROMA, UN MÓN URBÀ I COMERCIAL:

4. LA RELIGIÓ ROMANA:

INTRODUCCIÓ (II). ELS MOVIMENTS DE LA TERRA

 1. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA. LA ROTACIÓ:

1. Copiar al quadern el dibuix del moviment de rotació (pàgina 8) i l'esquema de la pissarra.
2. Exercicis: 1, 2 i 3 de la pàgina 8. 
3. Amplia informació: per què diem que la Lluna és una mentidera?

Ací teniu un mapa molt clar dels fusos horaris:

• Pensa... Imagina que tens una amiga al Japó. Creus que seria bona idea telefonar-li a les quatre de la vesprada hora espanyola? I si visquera a Nova York? Raona la teua resposta.

2. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA: LA TRANSLACIÓ

• Copiem al quadern l'esquema de la translació fet a la pissarra.
• EXERCICIS: 6, 7 i 8 de la pàgina 11.

Per què es produeixen les estacions?

Ací va una pista: Un assecador, ¿quan et escalfa més el cap, quan el seu raig et dóna perpendicularment (de cara) o quan et dóna obliquament (de reüll)? Doncs imagina que el teu cap és la Terra i el raig de l’assecador, els raigs del Sol.

Ací podeu consultar una simulació del moviment de translació i observar perfectament l'inclinació de l'eix terrestre i la seua influència en les estacions:

INTRODUCCIÓ (I). LA CARTOGRAFIA, L'EINA DELS GEÒGRAFS

En aquest tema treballarem les diferents formes de representar la Terra, aprendrem a orientar-nos amb un mapa (sense utilitzar Google!!!!!), vorem diferents tipus de mapes i començarem a estudiar mapes.

El primer de tot... et recordes dels oceans i continents?

1. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA (pàgines 4-5):

Primer de tot, anem a pensar sobre la forma que té la Terra. Observa el dibuix inferior, i calcula:

1. Per on recorreries més quilòmetres?
2. Quants més en recorreries?
3. Per què creus que es dona aquesta circumstància?

Ara, imagina’t que tens una pilota de goma amb el món dibuixat a la seua superfície. Amb unes tisores, la retalles i tractes de ficar-la estesa damunt de la taula… Què és el que passa?

Quant més gran és la superfície que abarca un mapa, majors són les deformacions i inexactituds que introdueix. 

Qualsevol sistema emprat per transformar la superfície de la Terra en una representació gràfica sobre un pla és una projecció. Però projectar exactament la forma esfèrica de la Terra sobre un pla és impossible, de manera que hi ha diferents tipus de projeccions cartogràfiques (pàgina 23 del llibre de text):

1. Diferències entre el globus terraqüi i un mapa.
2. Segons el que acabes de dir, quina seria la millor forma de representar la Terra? Per què?
3. Per què s'utilitza la projecció de Mercator? Quins avantatges té?
4. Quins desavantatges té?
5. Quina diferència té amb la representació de Gall-Peters?
6. Quin tipus de tecnologia ens permet hui dia tindre mapes més precisos i ajustats a la realitat?
7. Hi ha una projecció correcta?

Pots ampliar informació amb aquest vídeo:

Aleshores, què pots dir-me d'aquesta imatge?

2. MAPES I COORDENADES (pàgines 2-3):

Com indiquem la posició en un mapa?

Anem a  aprendre com indicar correctament una posició determinada a un mapa.

Observa amb atenció aquest mapa:

FUENTE: J. ALBERTO BERMÚDEZ HTTP://WWW.CURRICULUMENLINEAMINEDUC.CL/605/W3-PROPERTYVALUE-57637.HTML

• Tot el que hi ha per sobre de l’equador, què és?
• Tot el que hi ha a la dreta del meridià de Greenwich, què és?
• Tot el que hi ha per sota de l’equador, què és?
• Tot el que hi ha a l’esquerra del meridià de Greenwich, què és?
• És el mateix caminar en direcció sud que estar a l’hemisferi sud? Per què?

Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries, paral·lels i meridians, que hi ha al globus terraqui, també als mapes, i que formen una quadrícula.

Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador. L’equador és el paral·lel 0º.

Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol. El de Greenwich és el meridià 0º (el coneixem del tema 1).

Assenyala al quadern (fotocòpia)

• El Pol Nord i el Pol Sud
• L’Equador
• L’hemisferi nord i l’hemisferi sud
• L’hemisferi est i l’hemisferi oest
• El trópic de Càncer i el de Capricorn
• Els cercles polars àrtic i antàrtic
• El meridià de Greenwich

Localització exacta d’un punt de la Terra:

Per a situar exactament un punt de la Terra cal buscar el paral·lel i el meridià que passen per aquest punt.

Has jugat alguna vegada a les barquetes? Com a les barquetes, en un mapa es pot localitzar un punt concret donant dues coordenades:

Les coordenades nord-sud.

Les coordenades est-oest.

Per saber les coordenades exactes de qualsevol punt, podem fer servir aplicacions como Google Maps, Google Earth o Iberprix. Anem a buscar les coordenades del nostre institut....

• Fotocòpies donades a classe per la professora
• Exercicis 4 i 5 del llibre de text.

EXERCICIS PER PRACTICAR:

• Fes aquest mapa i envia el report a la professora per email (lorena.geohist@gmail.com): COORDENADAS LIVEWORKSHEETS.
• Mapa interactivo educaplay
• Mapa interactivo cerebrity (amb publicitat).
• Localiza los puntos (Educaplay)
• Situa las coordenadas (Educaplay)
• Coordenadas geográficas en el mundo (Educaplay)
• Coordenadas liveworsheets (cuando acabes le das a enviar a mi correo).

3. COM ES LLIG UN MAPA:

3. 1. Tipus de mapes:

Mapa 1. Densitat de població a les províncies espanyoles. Febrer 2022

• Fem els exercicis proposats per la professora amb aquest mapa de densitat de població. SITUACIÓ D'APRENENTATGE 1:

1. Observa el mapa i respon a les preguntes següents:

1. Quin és el títol del mapa?
2. Quin tipus de mapa és? 
3. Qui és l'autor?
4. Hi ha data de creació?
5. Quin país representa i què representa?
6. Trobem llegenda? Quines dades representa i de quina manera?

2 Redacta totes les respostes a la teva llibreta en un text que s'anomene "Comentari de mapa"

3. 2. Els elements d'un mapa:

• Omplim al quader la fotocòpia proporcionada per la professora.

3. 3. Els tipus d'escales:

ACÍ TENS UNA XICOTETA AJUDA:

L’escala numèrica d’un plànol o mapa és la relació que existeix entre les seues mesures i les mesures reals.

Tots els mapes inclouen l’escala que s’ha seguit per fer-los. Utilitzant aquesta clau, podem conèixer de forma exacta qualsevol distància en la realitat. Per calcular la distància entre dues ciutats en un mapa, cal seguir els següents passos:

1r. Amb un regle, mesurar sobre el mapa la distància que les separa en centímetres.

2n. Multiplicar el resultat de la nostra medició per l’escala (el nº que segueix a 1: *******).

3r. Convertir aquesta distància a quilòmetres. Com? Senzill. Llevant-li 5 zeros.

• Utilitzant qualsevol atles que tingues a mà, calcula la distància que hi ha entre València i els següents llocs:

LISBOA, SARAGOSSA, MADRID, SEVILLA, PARÍS, LONDRES, ÀMSTERDAM, BERLÍN, MOSCÚ, REIKIAVIK.

Si no tens atles, aquest mapa pot servir-te.