TEMA 3. L'AIGUA EN EL PLANETA

INTRODUCCIÓ. HIDROSFERA I PROBLEMAS ASOCIATS: CONTAMINACIÓ I DESERTITZACIÓ

Com ja saps, el nostre cos funciona entre altres coses gràcies a un fluid essencial: la sang. Doncs bé, el mateix succeeix amb el nostre planeta. L’aigua és el seu fluid essencial. Sense l’aigua dels oceans, llacs, rius i el subsòl, la Terra seria un planeta mort com Venus o Mart.

Mira el següent vídeo [Planeta Terra. Aigua Dolça. BBC, 2006] i contesta a la teua llibreta aquestes qüestions:

QÜESTIONS

1. Quin tant per cent de l’aigua del nostre planeta és aigua dolça?
2. Com s’anomena la cascada més gran del món?
3. Quants anys arriben a viure les salamandres gegants?
4. Quina és la profunditat del Gran Canó?
5. Qui guanya, les nútries o el cocodril? Fes una "moraleja" d'aquest fet.
6. Quin es el llac més gran del món? Quina profunditat té?
7. Quina llargària té el riu Amazonas?
8. Com s’anomenen les catarates que hi ha entre Argentina i Brasil?
9. Com es formen els deltes dels rius?
10. En les costes de quin país descansen els ansars nivals?

Fora del documental:

1. Averigua on està el “Salto del Ángel”.
2. Quines són les coordenades del llac Baikal?

Enllaç alternatiu: Daily motion. Planeta Tierra. Ep. 3

1. AIGUA SALADA:

1. 1. Oceans i mars:

Busca al teu llibre les definicions de mar i oceà i les seues diferències (pàgina 42) i còpia-les al quadern.

Recordem el oceans i principals mars del món:

1. 2.  Aigua en moviment:

Continua amb la pàgina 42 del teu llibre i explica per què podem dir que l'igua està en constant moviment.

Ací tens un mapa dels corrents marins més importants del món:

Els corrents marins influeixen sobre el clima d'un territori, ja que al desplaçar-se reparteixen la calor i regulen els climes locals. Anem a observar al següent mapa el Corrent del Golf: Aporta part de la calor acumulada en l'equador, transportant les aigües del Carib cap a Europa. El Canadà no gaudeix de les aigües càlides del Corrent del Golf, la qual cosa genera les diferències de temperatura i clima entre Europa i Amèrica del Nord.

Mapa mundial amb la temperatura de mars, oceans, rius i llacs. Gràcies a aquest mapa pots conèixer la temperatura de l'aigua en totes les platges del món, així com en rius i llacs de gran grandària:

TEMPERATURES DE MARS I OCEANS

A continuació tens diferents vídeos per entendre què són els corrents marins i con funcionen:

 

I ací tenim un corrent marí vist des de dins (la velocitat està una mica exagerada, en un corrent marí poques vegades es sobrepassen els 3,5 km per hora, a més, un corrent marí és molt més ample -quilómetres-):

 

• Amb tot el que saps ja, explica al quadern què és un corrent marí i quines conseqüències té.

Per pujar nota, pots veure el vídeo a casa i fer un resum que explique l'efecte de la corrent de Humboldt sobre el clima de nord de Xile:

Finalment, cerca informació sobre les marees, què són, com es produeixen, tipus de marees, algun dibuix, curiositats, un codi QR,  etc., el redactes i organitzes bé i li ho entregues a la professora el dia 18 de desembre, així la "profe" no s'avorreix en vacances. Hauràs d'emprar paraules com Lluna, força gravitacional, etc. 

1. 3. Quins beneficis aporten els oceans?

Reflexionem sobre la infografia de la pàgina 43 del llibre de text:

• Recorda el concepte de sostenibilitat (pàgina 30) i explica com podem aprofitar l'aigua de manera sostenible (has d'anar més enllà de duxar-te enlloc de banyar-te o tancar l'aixeta per estalviar aigua).
• Busca informació sobre energies renovables que aprofiten el moviment de les aigües.
• Anem a analitzar premsa: 

Per què no emprem l’aigua del mar?

Llig la informació de baix i opina: Les dessaladores… són una alternativa realment viable? Solucionarà el problema dels països de les imatges de damunt? (Llegim l'article fent click en aquesta imatge).

• Amplia informació: busca avantatges i desavantatges de les plantes dessaladores.

2. AIGUA DOLÇA:

On podem trobar l'aigua dolça del planeta? Observem el dibuix:

• Definim aqüífer (ajuda't del dibuix següent i fes una explicació de com es forma un aqüífer)

Anem a aprendre més coses dels rius:

Ací tens uns gràfics amb les principals parts d’un riu i les seues característiques:

VOCABULARI: Unim cada concepte amb la seua definició i les compiem al quadern:

Repassem el que hem aprés amb aquest vídeo:

CONTESTA A LES PREGUNTES PER REPASSAR:

1. Què són els rius?
2. Què es el llit d'un riu (cauce en castellà)?
3. Què és el curs d'un riu?
4. Què és el cabal d'un riu?
5. Què és el règim d'un riu?
6. Quines són les tres parts del curs d'un riu?
7. Què és una ria?
8. I un delta? Quina forma té? Nomena un exemple.
9. Quines són les tres vessants d'Espanya?

El naixement del riu Mundo.

• Explica què és i per què és produeix “el reventón”.
• De quin riu es afluent el riu Mundo?

TEMA 2. EL RELLEU DE LA TERRA

En aquesta unitat anem a aprendre més coses sobre la Terra, el nostre planeta. Anem a centrar-nos en la Litosfera, en el relleu i la seua formació (factors interns i externs). També anem a estudiar mapes, per això tens a aquest mateix blog una  pestanya amb el títol de "MAPES", on pots practicar de forma interactiva molts dels continguts d'aquesta unitat. 

QUÈ ENTRA EN L'EXAMEN?

1. L'ESTRUCTURA INTERNA DE LA TERRA: 

1. 1. Viatge al centre de la Terra:

Aquest és un esquema de l’estructura interna de la Terra. L'ESCORÇA i el mantell superior junts conformen el que coneixem com LITOSFERA. La Litosfera és dura i està més o menys freda. Però, cóm són el nucli i el mantell? Anem a veure…

• Reprodueix el dibuix de baix a la teua llibreta:

Viatge al centre de la Terra:

1. 2. Les plaques tectòniques:

L’escorça terrestre està freda. No obstant això el Mantell (inferior), que està sota, està tan calent que es troba fos, en estat líquid (més bé pastós).

L’escorça terrestre està trencada en grans trossos anomenats plaques tectòniques:

FONT: Vicens vives 1rESO

Imagina’t un plat de natilles calentes amb galetes damunt. Imagina’t que una força invisible mou les galetes, fent que xoquen entre elles, ajuntant-se, clevillant-se, separant-se…

• Amb l'ajuda del següent vídeo contesta a les preguntes:

1. Què ens explica la teoria de la deriva continental?
2. Qui la va formular? (açò cal buscar-lo a Internet)
3. Què és el Mar de Tetis? Qui va ser Tetis en la mitologia grega?
4. A partir del dibuix següent i del vídeo, explica la formació dels continents: FES UNA REDACCIÓN, UTILITZA CONNECTORS, DIVIDEIX EN PARÀGRAFS, ETC. (el diuix el tens a la pàgina 17 del llibre de text).
5. Creus que encara poder formar-se nous continents? Justifica la teua resposta:

2. LA FORMACIÓ DEL RELLEU. ELS AGENTS INTERNS:

Mira el següent vídeo i contesta a las preguntes:

1. Què és el que es troba davall de l’escorça?
2. De què està fet el nucli de la Terra?
3. La LITOSFERA està formada per…
4. Explica en què consisteix el procés de subducció.
5. Explica cóm es va formar la serralada de l’Himalaia.
6. Quina és l’altitud de l’Everest?
7. En quin subcontinent està la serralada dels Andes?
8. Què és l’hipocentre d’un terratrèmol? I l’epicentre?
9. Què és el que creen els volcans?

2. 1. Formació de relleu:

Com has vist les plaques terrestres estan en constant moviment. A vegades xoquen, de vegades es fiquen unes sota d’altres… Observa el video i el dibuix de baix i contesta a les preguntes:

1. Com poden comportar-se les plaques tectòniques?
2. Què passa amb un límit de colissió?
3. Què és la subducció?
4. Què passa amb dos plaques que es desplacen lateralment?
5. Amb tot, pots dir com es formen les serralades?
6. Amplia informació: explica la diferència entre un PLEC i una FALLA (pots consultar el llibre a la p. 22 o aquesta web).

2. 2. Què són i com són els volcans?

Ací tens informació dels 10 volcans més coneguts del món (fes click):

Los diez volcanes más famosos del mundo en impactantes imágenes

Sabem que els volcans expulsen lava (roca incandescent). Mira – ho en aquest vídeo:

I acò és el que veuries si t'asomares al cràter d'un volcà:

Però ull, no tots els volcans són tan pacífics. De fet, habitualment els volcans expulsen no només lava, sinó també grans quantitats de cendres supercalentades, piroclasts (pedres super calentes que semblen projectils) fum i gasos, i tot això enmig de violentes explosions:

• Copia al teu quadern l'esquema d'un volcà:

Per últim, ací pots veure com un volcà crea una nova illa a Japó:

Si vols saber si hi ha volcans a l'Espanya peninsular (a les Illes Canàries ja ens queda clar que sí) pots consultar el següent mapa de l'Atles Nacional: Zones volcàniques de la península.

2. 3. Els terratrèmols i els sistemes submarins:

Els terratrémols es produeixen com a conseqüència del moviment de les plaques que configuren l’escorça terrestre. El moviment es propaga en totes direccions en forma d’ones sísmiques. Els efectes d’aquesta vibració poden ser devastadores (copia la definició i l’imatge al teu quadern).

FONT DE LES IMATGES: Vicens Vives 1r ESO.

1. EXERCICI (29 de la pàgina 23 del llibre de text): Busca a Internet algun terratrèmol que haja tingut lloc recentment i explica on ha passat, quin valor ha assolit en l'escala de Richter i quines conseqüències ha tingut.
2. SÍNTESI: Consulta el mapa que tens al quadern acolorit (p. 17) per què el mar Mediterrani és zona de volcans i terratrèmols. 

2. 3. Què són els sutnamis?

Quan un terratrèmol es produeix en l’oceà, la vibració pot generar una onada gegant (com quan li dones un colp a un plat de sopa). Quan aquesta onada arriba a la costa, els efectes són devastadors.

1. Explica què és un tsunami

2. Amb l'imatge següent explica quines són les fases d'un sisme submarí o tsunami (p. 23):

Què hem de fer en cas de tsunami? Consulta el següent article i fes un llistat de les mesures que cal pendre:

3. LES FORMES DE RELLEU:

Consultem aquesta presentació amb totes les definicions: FORMES DE RELLEU

4. COM ES TRANSFORMA EL RELLEU?

Les formes del relleu també són el resultat dels agents externs: l’aigua, el vent, la vegetació i l’ésser humà (pots consultar el llibre: pàgs. 24 - 25).

4. 1. L'aigua:

L’aigua, principal agent modelador del paisatge, modifica el relleu de diverses maneres:

Els corrents d’aigua de pluja o els rius desgasten les valls i arrenquen i transporten roques i sorres que es dipositen formant deltes i planes (ja vorem la següent tema les parts d'un riu i l'acció que realitza en cada part del seu curs: transport, sedimentació, etc.)

 GRAN CANÓ

La pluja es filtra per les fissures de les roques, que poden arribar a trencar-se, si l’aigua es glaça, o a reaccionar químicament i dissoldre’s.

Les onades i els corrents marins desgasten el litoral i acumulen sorra en platges i golfs. Poden penya-segats i caps o altres formes de relleu costaner. 

 

4. 2. El vent:

El vent és un agent extern molt important que desgasta i erosiona les roques i transporta partícules petites que les van erosionant. En els climes secs i sense vegetació el vent té més facilitat per transportar partícules, fent que s’erosioni més el terreny. Podem trobar formacions com dunes.

4. 3. La vegetació:

La vegetació (arrels de plantes i arbres) ajuda a trencar les roques o a fixar el sòl als vessants de les muntanyes, per la qual cosa les protegeixen de l'erosió.

Los manglares protegen la costa de la erosión y son un potente escudo contra el cambio climático

• Amplía informació: Investiga sobre els manglars a aquesta notícia i averigua perquè són un escut contra el canvi climàtic. On podem trobar aquest tipus de formacions?

 

4. 4. L'ésser humà:

L’ésser humà transforma el territori i, per tant, modifica el relleu.

Les Mèdules és un exemple "històric" de modificació del relleu per l'ésser humà.

• Busca a Internet què van ser les Médules i on les podem trobar. 
• Quins dels tres agents externs modifica més el relleu? Justifica la teua resposta i afegeix exemples (si són fotos, millor). 

5. ELEMENTS DEL RELLEU AL MAPAMUNDI:

Situa al mapa del món les següents formes de relleu (pàgines 26 - 27 del llibre de text):

• OCEANS I CONTINENTS (te'ls ha de saber per passar al següent nivell).

• AMÈRICA: 
• Serralades: Muntanyes Rocalloses, Muntanyes Apalatxes, Serralada dels Andes. 
• Cims: Aconcagua
• Altiplans: Altiplà brasiler
• Deserts: Atacama
• Illes: Groenlandia (encara que políticament depen de Dinamarca).

• EUROPA: 
• Massisos antics: Urals, massís Central francés, muntanyes escandinaves 
• Serralades: Alps, Pirineus, Carptas i Caucas
• Cims: Mont Blanc, Aneto, Gerlachovsky, Elbrús

• ÀFRICA: 
• Serralades: Atles, Drakensberg
• Massisos: Massís d'Ahaggar, Massís de Tibesti, Massís de Darfur i Massís etiòpic
• Cims: Mt. Kenya, Kilimanjaro
• Depressions: Conca del Níger, Conca del Congo, Conca del Nil
• Deserts: Sàhara, Rift Valley
• Illes: Madagascar

• ÀSIA: 
• Serralades: Himalàia
• Cims: Everest
• Altiplans: Pamir, Tibet, Iran
• Planes o grans depressions: Mar Caspi, mar d'Aral, Depressió del mar Mort i Depressió del riu Ganges

• OCEANIA: 
• Serralades: Gran Serralada Divisòria, Alps del Sud
• Planes: Plana de Nullarbor i Gran Conca Artesiana
• Deserts: Gran Desert de Sorra, Gran Desert de Victòria

5. ELEMENTS DEL RELLEU AL MAPA D'EUROPA:

Situa al mapa del món les següents formes de relleu (pàgines 28 - 29):

ILLES: Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda, Illes Balears, Còrcega, Sardenya, Sicília, Malta, Illes Britàniques i Creta.

PENÍNSULES: Península Ibèrica, Balcànica, Península de Kola, Penin. de Crimea, Península itàlica i Península Escandinava.

MUNTANYES I SERRALADES: Serralada dels Urals, Serralada Escandinava, Muntanyes Grampianes, Pirineus, Alps, Apenins, Carpats, Caucas. 

PICS: Naordnaia, Galdhopiggen, Mulhacén, Aneto, Mont Blanc, Botev, Gerlachovsky i Elbrús, 

MESETES I PLANURES: Meseta ibèrica, Gran planura europea, Altiplà de Rússia Central.

MARS I OCEANS: Oceà Glacial Àrtic, Oceà Atlàntic, Mar de Barentsz, Marc Blanc, Mar Bàltic, Mar Cantàbric, Mar Mediterrani, Mar Tirré, Mar Adriàtic, Mar Jònic, Mar Egeu, Mar Negre, Mar d'Azov i Mar Caspi. 

La resta ho estudiarem en el tema següent.

TEMA 1. ¿QUÉ DETERMINA NUESTRA COMUNICACIÓN?

En este tema vamos a ver qué es la comunicación y cómo comunicarnos correctamente.

 

1. ¿Qué es la comunicación?

1. 1. La comunicación:

La comunicación es el intercambio de información entre dos o más interlocutores.

Los seres humanos, cuando escribimos, hablamos, etc. lo hacemos para comunicarnos con otras personas. En este sentido, nos comunicamos con diferentes objetivos. Estos objetivos es lo que llamamos intención comunicativa. El lenguaje cumple así diferentes funciones:

FUNCIONES DEL LENGUAJE
¿QUÉ OBJETIVOS PERSEGUIMOS CUANDO HABLAMOS?	¿CÓMO SE LLAMA ESTA FUNCIÓN?	EJEMPLOS
Informar sobre un hecho o una situación o algún aspecto de la realidad	Función representativa o denotativa	Artículos de prensa, conferencias, carteles, etc.
Expresar un estado de ánimo (alegría, tristeza, emoción…)	Función emotiva o expresiva	Cartas, conversaciones personales, biografías, etc.
Llamar la atención o persuadir a quien escucha o lee.	Función apelativa o persuasiva	Publicidad, artículos de opinión, etc.

1. 2. ¿Cómo nos comunicamos?

Pero, ¿cómo nos comunicamos? El intercambio de información puede ser a través de:

Asimismo, nos comunicamos con una intención. Según la intención, usaremos un tipo de texto u otro:

• Narración: Relata los hechos que suceden a los personajes.
• Descripción: Cuenta cómo son las personas, los lugares, los sentimientos…
• Diálogo: Reproduce las conversaciones de los personajes.
• Exposición: Explica una información de manera objetiva.
•  Argumentación: Defiende ideas y expresa opiniones.

• Ejercicios en el cuaderno proporcionados por la profesora

1. 3. Elementos de la comunicación:

Resolvemos los siguientes ejercicios:

1. Señala los elementos de la comunicación en esta situación:

 

2. Observa los emoticonos y explica el significado de cada uno, la persona a quien se lo mandarías, el canal por el que lo enviarías y el contexto en el que lo utilizarías (este debe ser diferente en cada caso):

2. ¿Cómo puedo comunicarme?:

Una vez tenemos claro qué es la comunicación (punto 1.1), la diferencia entre lenguaje verbal y no verbal y los tipos de texto según la intención, (punto 1. 2.), así como los elementos de la comunicación (punto 1.3.), vamos a ver qué debemos a hacer para comunicarnos de manera eficaz, para comunicarnos bien.

2. 1. ¿Qué es la comunicación eficaz?

El emisor debe adaptar el mensaje al receptor y al contexto para que la comunicación tenga éxito. Por ejemplo, la profesora de Historia no hablará igual con sus compañeros de profesión que con sus alumnos, ni en el aula que fuera de ella.

De esta manera, el emisor puede elaborar el mensaje usando diferentes registros lingüísticos:

• REGISTRO FORMAL: Indica un uso cuidado del lenguaje.

• Culto: Indica un gran conocimiento de la lengua . Características: mensajes ordenados y lógicos, mucho vocubulario, fluidez en el lenguaje, pronunciación correcta y adecuada, utilización de cultismos (palabras de origen griego o latín, como "ósculo").
• Estándar: Es un registro considerado correcto, sigue las normas prescritas. Por lo general, el concepto de ‘estándar’ se aplica sólo al léxico y a la morfosintaxis, estando excluido del mismo las variedades fonológicas (acento, dialecto). Dicho con otras palabras, tan ‘estándar’ es el español hablado con acento andaluz o valenciano como el de Castilla, siempre que el léxico y la sintaxis correspondan a la norma.

• REGISTRO INFORMAL: Uso menos cuidado del lenguaje.

• Coloquial: Es el que emplean los hablantes en su vida cotidiana para comunicarse con los amigos y la familia. Podemos decir que es la variedad más utilizada de la lengua. Se caracteriza, en general, por ser oral, espontánea, relajada y expresiva. Aunque respeta la norma comete algunas incorrecciones. Se acompaña de lenguaje no verbal.
• Vulgar: Lo suelen utilizar personas de poca cultura, con poco vocabulario. Características: poco vocabulario, errores de pronunciación y de sintaxis, palabras sin acabar, incoherencias, contracciones (tira "pal" coche"), vulgarismos (voy a "ca" Luisa), jerga, palabrotas, diminutivos y aumentativos ("grandonte", "manitas"), apelativos al receptor ("¿entiendes?"), etc.

EJEMPLOS:

2. 2. ¿Cómo ser eficaz en la comunicación?

FUENTE: Linkedin

3. ¿Cómo puedo expresar lo que siento?

IDENTITAT DIGITAL

 TUTORIA DEL DIA 07/11/2023: Parlem de la identitat digital:

LA TEUA IDENTITAT DIGITAL A GVA:

Consulta aquí información sobre tu identidad digital en gva: IDENTIDAD DIGITAL

TEMA 3. LA RUPTURA DEL MARE NOSTRUM (23 -24)

INTRODUCCIÓ: Les etapes de la Edad Mitjana:

Amb la caiguda de l'Imperi romà d'Occident a l'any 476 s'inicia una nova etapa històrica: l'Edad Mitajana, que compren aproximadament mil anys. Comença amb la fi de la civilització romana i acaba al 1492 (arribada de Colón a Amèrica) per a alguns historiadors, o al 1453 (caiguda de l'Imperi bizantí) per a d'altres.

FONT: https://www.saviament.com/

L'Edat Mitjana es divideix en tres etapes que vorem al llarg del curs:

• Alta Edat Mitjana (segles V al X): transició del món antic al món feudal (temes 1 i 2).
• Plena Edat Mitjana (segles X al XIII): consolidació del feudalisme i desenvolupament de les ciutats (temes 3, 4, 5 i 6)
• Baixa Edat Mitjana (segle XIV-XV): crisi del sistema feudal (tema 6 i annex).

Què anem a estudiar en cada una d'aquestes etapes?

CONTESTA A LES PREGUNTES:

• Què és l'edat mitjana? En quines etapes es divideix? Quants segles va durar cada una?
• Elabora al teu quadern un eix amb les etapes de la Història Universal amb les principals dades històriques.

1. COM ES VA INICIAR L'EDAT MITJANA?

FONT: Adaptació de https://materialescienciassociales.com/

Les invasions bàrbares en el segle V:

FONT: Vicens Vives

Anem a vore aquest video i contestar unes preguntes: ENLLAÇ DE MEGA

1. Abans d’invair l’Imperi romà, a on vivien els pobles germànics?
2. A què es dedicaven?
3. Com s'organitzaven políticament?
4. Van mantindre relacions amb Roma? Què significa que eren federats?
5. On acabaren instal·lant-se els anglos i els saxons? (mapa p. 6)
6. En quina ex-província romana es va establir el regne dels visigots? (mapa p. 12)
7. Quin va ser el regne germànic que més va perdurar en el temps?
8. Quin va ser el gran projecte de l’Emperador Justinià? (p. 9)
9. Quins territoris va perdre Bizanci front als àrabs?

Completa la informació del vídeo: Llig la pàgina 6 i el text següent.

Comentem un text i ho lliurem a la professora per escrit.

1. És una font primària o secundària? Justifica la teua resposta.
2. Quins tipus de font és? Pots consultar els tipus de fonts ací
3. Quin és l'autor? Busca informació d'ell
4. Quina és la data de la font? A quin segle pertany? A quina etapa de les que hem estudiat?
5. Quin és el títol de la font?
6. Resumeix cada paràgraf arreplegant les idees generals del que parla.
7. Quines diferències hi ha entre els pobles germans i les característiques que unien als territoris del Mare Nostrum?
8. Quines característiques té el rei?
9. Creus que aquest document és important per donar-nos informació sobre l'època que tracta? Per què? 

Després de copiar l'esquema de la pissarra, contesta a les preguntes de la pàgina 7: 5, 7 i 8.

2. L'IMPERI BIZANTÍ:

Mentre que a finals del segle V dC. la meitat occidental de l’Imperi Romà va desfer-se pels atacs bàrbars, la meitat oriental va aguantar prou bé les envestides dels diferents pobles bàrbars que van intentar envair i saquejar les seues ciutats. Godos, bulgars, àvars, etc., van intentar sense èxit fer-se amb la joia mes ambicionada de tot l’orient: la citutat de Constantinoble.

• Mira el vídeo de dalt i explica quin és l’orige (o origens) del terme “Imperi Bizantí”. Et sembla un terme històricament adeqüat?
• Quins elements de continuitat hi ha entre el Imperi d'Orient i el d'Occident?
• Quines innovacions destaques de l'Imperi d'Orient?

2. 1. Característiques generals:

Aprofundim amb la lectura d'un text (el tens a la pàgina 9):

1. És una font primària o secundària? Justifica la teua resposta.
2. Quins tipus de font és? Pots consultar els tipus de fonts ací
3. Quin és l'autor? Explica el que saps d'ell
4. Quina és la data de la font? A quin segle pertany?
5. Quin és el títol de la font?
6. Què pretenia Justinià amb el seu nou codi de lleis?

2. 2. Societat i art:

L’església bizantina té molt de poder, riquesa i influència, encara que al segle XI es separa de l’església  catòlica (cisma d’Orient al 1054): el patriarca de Constantinoble no reconeix l’autoritat del Papa de  Roma i el cristianisme es divideix entre l’església ortodoxa (Orient) i catòlica (Occident).

• Cerca en Internet: Quines són les principals diferèncias entre católics i ortodoxos? I respecte a la missa? (pots ampliar informació a la pàgina 11 del llibre de text).
• En quins països és majoritària actualment la religió ortodoxa? Quin és el major d'ells? Quina relació tenen amb el mapa que hem vist a classe?

Creus que podries diferenciar un temple ortodox d'un católic. Ací tens el temple ortodox de l'arcàngel Miguel a Altea:

FONT: Wikpedia

I si vols saber més coses de Santa Sofía, et recomane aquest vídeo:

                                        

Aprofundim en l'art bizantí:

• Fem els exercicis 37 i 38 de la pàgina 19.

2. 3. Resum:

3. ELS REGNES GERMÀNICS:

• Exercicis: 19, 21 i 23 (utilitza la crònica d'Hidaci i el text de Gregori de Tours en la teua resposta). 

Puedes ampliar información en la siguiente página: miclasedehistoria

4. ELS VISIGOTS A HISPÀNIA:

5. ELS CAROLINGIS I CARLEMANY: