LA INVENCIÓN DE LA IMPRENTA

Vamos a reflexionar sobre la importancia de la invención de la imprenta en el siglo XV y su repercusión en la difusión de la cultura:

Hasta mediados de siglo XV, solo circulaban los libros que los monjes copiaban a mano a los monasterios. El alemán Johannes Gutenberg revolucionó la difusión del libro gracias a la nueva técnica de impresión con tipos móviles. Los libros imprimidos de manera mecánica se elaboraban con más rapidez y tenían un coste más bajo.

Leemos el siguiente artículo, vemos el vídeo y reflexionamos: La invención de la imprenta y su impacto en la Historia

Contesta a las siguientes preguntas después de trabajar en clase:

1. ¿Quién fue Johannes Gutenberg y qué inventó?
2. ¿Por qué fue tan importante la imprenta de tipos móviles en el siglo XV?
3. ¿Qué cambios sociales y culturales impulsó la invención de la imprenta?
4. Menciona dos ideas o movimientos que se beneficiaron de la imprenta según el texto o vídeo.
5. Si no se hubiera inventado la imprenta, ¿cómo crees que sería la difusión de la cultura hoy en día?
6. Compara la imprenta de Gutenberg con alguna tecnología moderna (internet, redes sociales). ¿Qué similitudes y diferencias encuentras en su impacto cultural?
7. ¿Qué papel crees que juegan los libros impresos en la actualidad, en un mundo digitalizado?

Amplia información con el siguiente vídeo:

TEMA 3. EL MOVIMENT OBRER I LA INDUSTRIALITZACIÓ ESPANYOLA

1.COM VA SORGIR EL MOVIMENT OBRER?

Davant les desigualtats que la nova organització social va generar, els obrers realitzaren  un conjunt de lluites al llarg de tot el segle XIX i principis del segle XX per aconseguir  millorar les seves condicions de vida i de treball.

Introducció: Contradiccions de la societat de classes:

La vida dels obrers (proletaris) durant les revolucions industrials va ser francament dures. Ja l'hem vist al tema anterior, anem ara a recordar el que sabem. I, per a això, res com el cinema per a demostrar-nos aquestes situacions de forma més pròxima. El director belga Stijn Coninx va dirigir la pel·lícula “Daens”, en la qual es narrava, no sols la vida dels obrers, sinó també la manera de pensar dels burgesos del moment. Ací et deixem 9 minuts d'extracte que valen la pena. Si pots, no dubtes a veure-la sencera.

TEMA 3. EL MÓN GREC. L'INICI DE LA DEMOCRÀCIA

 En aquest tema anem a estudiar la civilització grega, que està en la base de molts aspectes de la nostra cultura actual. Entre les moltes aportacions que la civilització deu a l'antiga Grècia (la filosofia, la ciència, la democràcia), la literatura cobra una especial importància. En efecte, la majoria dels gèneres, formes i tòpics que dominaran la tradició literària occidental van sorgir entre els segles VIII i IV a. C. en la península Hel·lènica. Destaquen, d'una banda, la poesia èpica i lírica, amb exemples com els poemes d'Homer, i, porus altre, la mitologia, amb llegendes i relats protagonitzats per déus i herois.

Anem a començar amb aquest vídeo (deures per a casa):

PREGUNTES DEL VÍDEO

1. ELS ANTICS GRECS. ON I QUAN VAN VIURE:

1. 1. On i quan van viure:

Els grecs antics eren una barreja de pobles que, des del mil·leni II a.C., s'havien anat instal·lant en successives onades sobre la península Balcànica i les costes d'Àsia Menor.

El món grec estava organitzat en ciutats Estat, que tenien uns mateixos costums i formes de vida, però que eren independents entre si i dominaven el territori que les envoltava. Rebien el nom de polis i cada una tenia el seu govern, les seves pròpies lleis, el seu exèrcit i la seva moneda.

Malgrat l'aïllament de les polis i de les diferències entre elles, es sentien membres de l'Hèl·lade, que significa "el país dels hel·lens".

Els vincles que unien des de molt antic els habitants de les diverses polis gregues eren:

• Els orígens: Cultura minoica i cultura Micènica.
• Una mateixa llengua.
• Uns mateixos déus (mitologia grega) i ritus.
• Una mateixa cultura amb unes mateixes formes de vida i costums.
• Referents literaris: poemes d'Homer (Ilíada i Odissea).

• Completa aquest mapa i contesta a les preguntes (pàgina 206):

• Què és l'Hèl·lade?
• Què és una polis? Busca al mapa (pàg. 206) el nom d'algunes de les polis més importants.
• Per què l'Hèl·lade no va ser un Estat que es puga comparar amb la Grècia actual?
• Explica com va influir el relleu sobre la civilització grega?
• Sintetitza quins aspectes unien tots els habitants de l'Hèl·lade.
• Els grecs compartien una mateixa identitat malgrat que pertanyien a polis diferents. Creus que actualment els ciutadans de la UE també ens sentim partícips d'una identitat comuna europea? Raona-ho.