INTRODUCCIÓ. HIDROSFERA I PROBLEMAS ASOCIATS: CONTAMINACIÓ I DESERTITZACIÓ
Com ja saps, el nostre cos funciona entre altres coses gràcies a un fluid essencial: la sang. Doncs bé, el mateix succeeix amb el nostre planeta. L’aigua és el seu fluid essencial. Sense l’aigua dels oceans, llacs, rius i el subsòl, la Terra seria un planeta mort com Venus o Mart.
Busca al teu llibre les definicions de mar i oceà i les seues diferències (pàgina 42) i còpia-les al quadern.
Recordem el oceans i principals mars del món:
1. 2. Aigua en moviment:
Continua amb la pàgina 42 del teu llibre i explica per què podem dir que l'igua està en constant moviment.
Ací tens un mapa dels corrents marins més importants del món:
Els corrents marins influeixen sobre el clima d'un territori, ja que al desplaçar-se reparteixen la calor i regulen els climes locals. Anem a observar al següent mapa el Corrent del Golf: Aporta part de la calor acumulada en l'equador, transportant les aigües del Carib cap a Europa. El Canadà no gaudeix de les aigües càlides del Corrent del Golf, la qual cosa genera les diferències de temperatura i clima entre Europa i Amèrica del Nord.
Mapa mundial amb la temperatura de mars, oceans, rius i llacs. Gràcies a aquest mapa pots conèixer la temperatura de l'aigua en totes les platges del món, així com en rius i llacs de gran grandària:
A continuació tens diferents vídeos per entendre què són els corrents marins i con funcionen:
I ací tenim un corrent marí vist des de dins (la velocitat està una mica exagerada, en un corrent marí poques vegades es sobrepassen els 3,5 km per hora, a més, un corrent marí és molt més ample -quilómetres-):
Amb tot el que saps ja, explica al quadern què és un corrent marí i quines conseqüències té.
Per pujar nota, pots veure el vídeo a casa i fer un resum que explique l'efecte de la corrent de Humboldt sobre el clima de nord de Xile:
Finalment, cerca informació sobre les marees, què són, com es produeixen, tipus de marees, algun dibuix, curiositats, un codi QR, etc., el redactes i organitzes bé i li ho entregues. Hauràs d'emprar paraules com Lluna, força gravitacional, etc.
1. 3. Quins beneficis aporten els oceans?
Reflexionem sobre la infografia de la pàgina 43 del llibre de text:
Consulta el concepte de sostenibilitat (pàgina 30) i explica com podem aprofitar l'aigua de manera sostenible (has d'anar més enllà de duxar-te enlloc de banyar-te o tancar l'aixeta per estalviar aigua).
Busca informació sobre energies renovables que aprofiten el moviment de les aigües.
Anem a analitzar premsa:
Per què no emprem l’aigua del mar?
Llig la informació de baix i opina: Les dessaladores… són una alternativa realment viable? Solucionarà el problema dels països de les imatges de damunt? (Llegim l'article fent click en aquesta imatge).
Amplia informació: busca avantatges i desavantatges de les plantes dessaladores.
2. AIGUA DOLÇA:
On podem trobar l'aigua dolça del planeta? Observem el dibuix:
Definim aqüífer (ajuda't del dibuix següent i fes una explicació de com es forma un aqüífer)
Anem a aprendre més coses dels rius:
Ací tens uns gràfics amb les principals parts d’un riu i les seues característiques:
VOCABULARI: Unim cada concepte amb la seua definició i les compiem al quadern:
Repassem el que hem aprés amb aquest vídeo:
CONTESTA A LES PREGUNTES PER REPASSAR:
Què són els rius?
Què es el llit d'un riu (cauce en castellà)?
Què és el curs d'un riu?
Què és el cabal d'un riu?
Què és el règim d'un riu?
Quines són les tres parts del curs d'un riu?
Què és una ria?
I un delta? Quina forma té? Nomena un exemple.
Quines són les tres vessants d'Espanya?
El naixement del riu Mundo.
Explica què és i per què és produeix “el reventón”.
En aquesta unitat anem a aprendre més coses sobre la Terra, el nostre planeta. Anem a centrar-nos en la Litosfera, en el relleu i la seua formació (factors interns i externs). També anem a estudiar mapes, per això tens a aquest mateix blog una pestanya amb el títol de "MAPES", on pots practicar de forma interactiva molts dels continguts d'aquesta unitat.
IMPORTANT: Saber explicar perquè es produeixen les estacions.
1. L'ESTRUCTURA INTERNA DE LA TERRA:
1. 1. Viatge al centre de la Terra:
Aquest és un esquema de l’estructura interna de la Terra. L'ESCORÇA i el mantell superior junts conformen el que coneixem com LITOSFERA. La Litosfera és dura i està més o menys freda. Però, cóm són el nucli i el mantell? Anem a veure…
L’escorça terrestre està freda. No obstant això el Mantell (inferior), que està sota, està tan calent que es troba fos, en estat líquid (més bé pastós).
L’escorça terrestre està trencada en grans trossos anomenats plaques tectòniques:
FONT: Vicens vives 1rESO
Imagina’t un plat de natilles calentes amb galetes damunt. Imagina’t que una força invisible mou les galetes, fent que xoquen entre elles, ajuntant-se, clevillant-se, separant-se…
Amb l'ajuda del següent vídeo contesta a les preguntes:
Què ens explica la teoria de la deriva continental?
Qui la va formular? (açò cal buscar-lo a Internet)
Què és el Mar de Tetis? Qui va ser Tetis en la mitologia grega?
A partir del dibuix següent i del vídeo, explica la formació dels continents: FES UNA REDACCIÓN, UTILITZA CONNECTORS, DIVIDEIX EN PARÀGRAFS, ETC. (el diuix el tens a la pàgina 17 del llibre de text).
Explica cóm es va formar la serralada de l’Himalaia.
Quina és l’altitud de l’Everest?
En quin subcontinent està la serralada dels Andes?
Què és l’hipocentre d’un terratrèmol? I l’epicentre?
Què és el que creen els volcans?
2. 1. Formació de relleu:
Com has vist les plaques terrestres estan en constant moviment. A vegades xoquen, de vegades es fiquen unes sota d’altres… Observa el video i el dibuix de baix i contesta a les preguntes:
Com poden comportar-se les plaques tectòniques?
Què passa amb un límit de colissió?
Què és la subducció?
Què passa amb dos plaques que es desplacen lateralment?
Amb tot, pots dir com es formen les serralades?
Amplia informació: explica la diferència entre un PLEC i una FALLA (pots consultar el llibre a la p. 22 o aquesta web).
2. 2. Què són i com són els volcans?
Ací tens informació dels 10 volcans més coneguts del món (fes click):
Sabem que els volcans expulsen lava (roca incandescent). Mira – ho en aquest vídeo:
I acò és el que veuries si t'asomares al cràter d'un volcà:
Però ull, no tots els volcans són tan pacífics. De fet, habitualment els volcans expulsen no només lava, sinó també grans quantitats de cendres supercalentades, piroclasts (pedres super calentes que semblen projectils) fum i gasos, i tot això enmig de violentes explosions:
Copia al teu quadern l'esquema d'un volcà:
Per últim, ací pots veure com un volcà crea una nova illa a Japó:
Si vols saber si hi ha volcans a l'Espanya peninsular (a les Illes Canàries ja ens queda clar que sí) pots consultar el següent mapa de l'Atles Nacional: Zones volcàniques de la península.
2. 3. Els terratrèmols i els sistemes submarins:
Els terratrémols es produeixen com a conseqüència del moviment de les plaques que configuren l’escorça terrestre. El moviment es propaga en totes direccions en forma d’ones sísmiques. Els efectes d’aquesta vibració poden ser devastadores (copia la definició i l’imatge al teu quadern).
FONT DE LES IMATGES: Vicens Vives 1r ESO.
EXERCICI (29 de la pàgina 23 del llibre de text): Busca a Internet algun terratrèmol que haja tingut lloc recentment i explica on ha passat, quin valor ha assolit en l'escala de Richter i quines conseqüències ha tingut.
SÍNTESI: Consulta el mapa que tens al quadern acolorit (p. 17) per què el mar Mediterrani és zona de volcans i terratrèmols.
ACTIVITAT PER A LLIURAR A la PROFESSORA
Es tracta d’una activitat per equips:
Imagina’t que ets cap de supermercat en una ciutat que està en una zona de risc sísmic (terratrèmols). Elabora un manual de seguretat per al teu supermercat. Aquest manual ha d’incloure:
Quan un terratrèmol es produeix en l’oceà, la vibració pot generar una onada gegant (com quan li dones un colp a un plat de sopa). Quan aquesta onada arriba a la costa, els efectes són devastadors.
1. Explica què és un tsunami
2. Amb l'imatge següent explica quines són les fases d'un sisme submarí o tsunami (p. 23):
Què hem de fer en cas de tsunami? Consulta el següent article i fes un llistat de les mesures que cal pendre:
3. LES FORMES DE RELLEU:
Consultem aquesta presentació amb totes les definicions: FORMES DE RELLEU
4. COM ES TRANSFORMA EL RELLEU?
Les formes del relleu també són el resultat dels agents externs: l’aigua, el vent, la vegetació i l’ésser humà (pots consultar el llibre: pàgs. 24 - 25).
4. 1. L'aigua:
L’aigua, principal agent modelador del paisatge, modifica el relleu de diverses maneres:
Els corrents d’aigua de pluja o els rius desgasten les valls i arrenquen i transporten roques i sorres que es dipositen formant deltes i planes (ja vorem la següent tema les parts d'un riu i l'acció que realitza en cada part del seu curs: transport, sedimentació, etc.)
GRAN CANÓ
La pluja es filtra per les fissures de les roques, que poden arribar a trencar-se, si l’aigua es glaça, o a reaccionar químicament i dissoldre’s.
Les onades i els corrents marins desgasten el litoral i acumulen sorra en platges i golfs. Poden penya-segats i caps o altres formes de relleu costaner.
4. 2. El vent:
El vent és un agent extern molt important que desgasta i erosiona les roques i transporta partícules petites que les van erosionant. En els climes secs i sense vegetació el vent té més facilitat per transportar partícules, fent que s’erosioni més el terreny. Podem trobar formacions com dunes.
4. 3. La vegetació:
La vegetació (arrels de plantes i arbres) ajuda a trencar les roques o a fixar el sòl als vessants de les muntanyes, per la qual cosa les protegeixen de l'erosió.
Los manglares protegen la costa de la erosión y son un potente escudo contra el cambio climático
Amplía informació: Investiga sobre els manglars a aquesta notícia i averigua perquè són un escut contra el canvi climàtic. On podem trobar aquest tipus de formacions?
4. 4. L'ésser humà:
L’ésser humà transforma el territori i, per tant, modifica el relleu.
Les Mèdules és un exemple "històric" de modificació del relleu per l'ésser humà.
Busca a Internet què van ser les Médules i on les podem trobar.
Quins dels tres agents externs modifica més el relleu? Justifica la teua resposta i afegeix exemples (si són fotos, millor).
OCEANS I CONTINENTS (te'ls ha de saber per passar al següent nivell).
AMÈRICA:
Serralades: Muntanyes Rocalloses, Muntanyes Apalatxes, Serralada dels Andes.
Cims: Aconcagua
Altiplans: Altiplà brasiler
Deserts: Atacama
Illes: Groenlandia (encara que políticament depen de Dinamarca).
EUROPA:
Massisos antics: Urals, massís Central francés, muntanyes escandinaves
Serralades: Alps, Pirineus, Carptas i Caucas
Cims: Mont Blanc, Aneto, Gerlachovsky, Elbrús
ÀFRICA:
Serralades: Atles, Drakensberg
Massisos: Massís d'Ahaggar, Massís de Tibesti, Massís de Darfur i Massís etiòpic
Cims: Mt. Kenya, Kilimanjaro
Depressions: Conca del Níger, Conca del Congo, Conca del Nil
Deserts: Sàhara, Rift Valley
Illes: Madagascar
ÀSIA:
Serralades: Himalàia
Cims: Everest
Altiplans: Pamir, Tibet, Iran
Planes o grans depressions: Mar Caspi, mar d'Aral, Depressió del mar Mort i Depressió del riu Ganges
OCEANIA:
Serralades: Gran Serralada Divisòria, Alps del Sud
Planes: Plana de Nullarbor i Gran Conca Artesiana
Deserts: Gran Desert de Sorra, Gran Desert de Victòria
5. ELEMENTS DEL RELLEU AL MAPA D'EUROPA:
Situa al mapa del món les següents formes de relleu (pàgines 28 - 29):
ILLES: Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda, Illes Balears, Còrcega, Sardenya, Sicília, Malta, Illes Britàniques i Creta.
PENÍNSULES: Península Ibèrica, Balcànica, Península de Kola, Penin. de Crimea, Península itàlica i Península Escandinava.
MUNTANYES I SERRALADES:Serralada dels Urals, Serralada Escandinava, Muntanyes Grampianes, Pirineus, Alps, Apenins, Carpats, Caucas.
PICS:Naordnaia, Galdhopiggen, Mulhacén, Aneto, Mont Blanc, Botev, Gerlachovsky i Elbrús,
MESETES I PLANURES:Meseta ibèrica, Gran planura europea, Altiplà de Rússia Central.
MARS I OCEANS:Oceà Glacial Àrtic, Oceà Atlàntic, Mar de Barentsz, Marc Blanc, Mar Bàltic, Mar Cantàbric, Mar Mediterrani, Mar Tirré, Mar Adriàtic, Mar Jònic, Mar Egeu, Mar Negre, Mar d'Azov i Mar Caspi.
Copia al quadern el dibuix del moviment de rotació (pàgina 8) i l'esquema de la pissarra.
Exercicis: 1, 2 i 3 de la pàgina 8.
Amplia informació: per què diem que la Lluna és una mentidera?
Ací teniu un mapa molt clar dels fusos horaris:
Pensa... Imagina que tens una amiga al Japó. Creus que seria bona idea telefonar-li a les quatre de la vesprada hora espanyola? I si visquera a Nova York? Raona la teua resposta.
2. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA: LA TRANSLACIÓ
Copiem al quadern l'esquema de la translació fet a la pissarra.
EXERCICIS: 6, 7 i 8 de la pàgina 11.
Per què es produeixen les estacions?
Ací va una pista: Un assecador, ¿quan et escalfa més el cap, quan el seu raig et dóna perpendicularment (de cara) o quan et dóna obliquament (de reüll)? Doncs imagina que el teu cap és la Terra i el raig de l’assecador, els raigs del Sol.
Ací podeu consultar una simulació del moviment de translació i observar perfectament l'inclinació de l'eix terrestre i la seua influència en les estacions:
Vamos a embarcarnos en el viaje de la vida con Lázaro de Tormes y a reflexionar sobre un tópico literario (homo viator y peregrinatio vitae) que nos invita a vivir la vida como un aprendizaje. Por tanto, si la vida es un camino...
¡VAMOS A EMPEZAR A ANDAR!
No sin dar las garcias a @elbolsillodelazarillo que me ha proporcionado este maravilloso material.
1. INTRODUCCIÓN:
Reproducción de Cantares de Joan Manuel Serrat (1996), canción incluida en su álbum dedicado a Antonio Machado. Vamos a reflexionar sobre el tópico homo viator y peregrinatio vitae.
CONTESTAMOS UNAS PREGUNTAS EN CLASE (Ficha).
2. EMPEZAMOS A CONOCER A NUESTRO GUÍA EN EL CAMINO:
1. Què sabes del Lazarillo de Tormes? Piensa bien, que algo sabrás....
En aquest tema treballarem les diferents formes de representar la Terra, aprendrem a orientar-nos amb un mapa (sense utilitzar Google!!!!!), vorem diferents tipus de mapes i començarem a estudiar mapes.
El primer de tot... et recordes dels oceans i continents?
1. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA (pàgines 4-5):
Primer de tot, anem a pensar sobre la forma que té la Terra. Observa el dibuix inferior, i calcula:
Per on recorreries més quilòmetres?
Quants més en recorreries?
Per què creus que es dona aquesta circumstància?
Ara, imagina’t que tens una pilota de goma amb el món dibuixat a la seua superfície. Amb unes tisores, la retalles i tractes de ficar-la estesa damunt de la taula… Què és el que passa?
Quant més gran és la superfície que abarca un mapa, majors són les deformacions i inexactituds que introdueix.
Qualsevol sistema emprat per transformar la superfície de la Terra en una representació gràfica sobre un pla és una projecció. Però projectar exactament la forma esfèrica de la Terra sobre un pla és impossible, de manera que hi ha diferents tipus de projeccions cartogràfiques (pàgina 5 del llibre de text):
Diferències entre el globus terraqüi i un mapa.
Segons el que acabes de dir, quina seria la millor forma de representar la Terra? Per què?
Per què s'utilitza la projecció de Mercator? Quins avantatges té?
Quins desavantatges té?
Quina diferència té amb la representació de Gall-Peters?
Quin tipus de tecnologia ens permet hui dia tindre mapes més precisos i ajustats a la realitat?
Hi ha una projecció correcta?
Pots ampliar informació amb aquest vídeo:
Aleshores, què pots dir-me d'aquesta imatge?
2. MAPES I COORDENADES (pàgines 2-3):
Com indiquem la posició en un mapa?
Anem a aprendre com indicar correctament una posició determinada a un mapa.
Observa amb atenció aquest mapa:
FUENTE: J. ALBERTO BERMÚDEZ HTTP://WWW.CURRICULUMENLINEAMINEDUC.CL/605/W3-PROPERTYVALUE-57637.HTML
Tot el que hi ha per sobre de l’equador, què és?
Tot el que hi ha a la dreta del meridià de Greenwich, què és?
Tot el que hi ha per sota de l’equador, què és?
Tot el que hi ha a l’esquerra del meridià de Greenwich, què és?
És el mateix caminar en direcció sud que estar a l’hemisferi sud? Per què?
Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries, paral·lels i meridians, que hi ha al globus terraqui, també als mapes, i que formen una quadrícula.
Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador. L’equador és el paral·lel 0º.
Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol. El de Greenwich és el meridià 0º (el coneixem del tema 1).
Assenyala al quadern (fotocòpia)
El Pol Nord i el Pol Sud
L’Equador
L’hemisferi nord i l’hemisferi sud
L’hemisferi est i l’hemisferi oest
El trópic de Càncer i el de Capricorn
Els cercles polars àrtic i antàrtic
El meridià de Greenwich
Localització exacta d’un punt de la Terra:
Per a situar exactament un punt de la Terra cal buscar el paral·lel i el meridià que passen per aquest punt.
Has jugat alguna vegada a les barquetes? Com a les barquetes, en un mapa es pot localitzar un punt concret donant dues coordenades:
Les coordenades nord-sud.
Les coordenades est-oest.
Per saber les coordenades exactes de qualsevol punt, podem fer servir aplicacions como Google Maps, Google Earth o Iberprix. Anem a buscar les coordenades del nostre institut....
Fotocòpies donades a classe per la professora
Exercicis 4 i 5 del llibre de text.
EXERCICIS PER PRACTICAR:
Fes aquest mapa i envia el report a la professora per email (lorena.geohist@gmail.com): COORDENADAS LIVEWORKSHEETS.
Mapa 1. Densitat de població a les províncies espanyoles. Febrer 2022
Fem els exercicis proposats per la professora amb aquest mapa de densitat de població. SITUACIÓ D'APRENENTATGE 1:
1. Observa el mapa i respon a les preguntes següents:
Quin és el títol del mapa?
Quin tipus de mapa és?
Qui és l'autor?
Hi ha data de creació?
Quin país representa i què representa?
Trobem llegenda? Quines dades representa i de quina manera?
2 Redacta totes les respostes a la teva llibreta en un text que s'anomene "Comentari de mapa"
3. 2. Els elements d'un mapa:
Omplim al quadern la fotocòpia proporcionada per la professora.
3. 3. Els tipus d'escales:
ACÍ TENS UNA XICOTETA AJUDA:
L’escala numèrica d’un plànol o mapa és la relació que existeix entre les seues mesures i les mesures reals.
Tots els mapes inclouen l’escala que s’ha seguit per fer-los. Utilitzant aquesta clau, podem conèixer de forma exacta qualsevol distància en la realitat. Per calcular la distància entre dues ciutats en un mapa, cal seguir els següents passos:
1r. Amb un regle, mesurar sobre el mapa la distància que les separa en centímetres.
2n. Multiplicar el resultat de la nostra medició per l’escala (el nº que segueix a 1: *******).
3r. Convertir aquesta distància a quilòmetres. Com? Senzill. Llevant-li 5 zeros.
Utilitzant qualsevol atles que tingues a mà, calcula la distància que hi ha entre València i els següents llocs:
.jpg)
.jpg)
