Descàrrega ací el vocabulari i la resta del material del tema :
Una qüestió important a tindre en compte és el context històric d'aquestos canvis:
- Estem parlant d'un nou sistema econòmic: el capitalisme, oposat al model del Àntic Regim (tema 1).
- Al mateix temps s'ha produït un canvi polític i l'absolutisme ha sigut substituït pel liberalisme (tema 2).
- Aquest canvi ha anat acompanyat d'un canvi social (tema 2): apareix una nova societat de classes (amb proletariat i burgesia com classes enfrontades) front a l'antiga societat estamental.
Al finalitzar el tema podrem valorar les conseqüències positives i negatives d'aquest procés de organització económica i dels avanços tecnològics.
En qualsevol procés històric, per a tindre'l clar, sempre heu de contestar a unes preguntes fonamentals (açò serveix per fer un treball o una activitat en classe):
- Què? On? Quan?
- Per què? Còm?
- Què va passar desprès? Quines conseqüències va tindre? Va influir en altres processos històrics?
- Si al final ja hi posem unes conclusions, el treball quedarà perfecte.
Al llarg d'quest tema (i de qualsevol altre) intentarem contestar a aquestes preguntes.
1. INTRODUCCIÓ. DEFINICIÓ DE REVOLUCIÓ INDUSTRIAL:
Ací teniu un vídeo de "Academia Play" que resumeix els principals continguts del tema.
Què és la Revolució Industrial?
El terme “Revolució Industrial” va ser usat per primera vegada en 1837 per l'activista revolucionari francés Louis Auguste Blanqui i, posteriorment, va ser adoptat per Engels (en 1845). Amb ell volien fer referència als profunds canvis que van tindre lloc des de finals del segle XVIII i que van suposar una radical transformació econòmica, social i tecnològica de les nacions europees més desenvolupades. Aquest procés no es va gestar de forma espontània, sinó que va precisar d'una sèrie de condicions favorables que van propiciar la seua implantació.
La Revolució Industrial va començar a la Gran Bretanya a finals del segle XVIII (1780 - 1840) i des d'ahí es va difondre cap a la resta d'Europa. Fora d'Europa, ja al segle XIX, es va extendre pels Estats Units i, més tard, per Japó i Rússia.
Per què parlem de Revolució Industrial?
Des del Neolític (10.000 a. C.), la humanitat no havia experimentat una sèrie de transformacions tan importants, a nivell econòmic, d'augment de la productivitat, aparició de noves tecnologies i transformació de la societat. En el Neolític va aparéixer l'agricultura, l'ésser humà es va fer sedentari i apareixen les primeres grans civilitzacions.
Amb la Revolució Industrial s'experimenta un nou canvi qualitatiu en les formes de vida. Es passa d'una societat basada en l'agricultura i en el treball manual (tema 1) a una societat industrial i urbana.
Per què a Gran Bretanya? (exercici 1, p. 53)
2. FACTORS I CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL:
Fins ara hem contestat al Què? (la revolució industrial i l'industrialització), On? (Regne Unit i resta d'Europa) i Quan? (finals del segle XVIII i principis del XIX). Hem de parlar ara del Per què?, és a dir, de les causes i factors d'aquestos canvis (pp. 52 a 57).
Perquè es produïsca aquest canvi és necessari que confluïsquen una sèrie de factors:
L'aplicació de les noves tecnologies (mecantizació i energia del vapor) i del sistema fabril es va dur a terme primer a la indústria tèxtil i més endavant a la siderúrgia, que van ser el motor de l'industrialització:
Ací teniu una sèrie de vídeos per a donar suport i ampliar els continguts tractats en classe:
2. CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: LA VICTÒRIA DEL CAPITALISME
La Revolució Industrial va impulsar el desenvolupament del capitalisme, un sistema económico que es fonamentava en el liberalisme económic. Adam Smith en la seua obra La riquesa de les nacions (1776) planteja les característiques del nou sistema:
3. LA NOVA SOCIETAT DE CLASSES:
Així mateix, el capitalisme va instaurar la divisió entre el capital i el treball i va organitzar la societat en dos grups o classes socials enfrontats: burgesia i proletariat. Amb això, apareix el concepte de lluita de classes.
4. ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS:
Davant les desigualtats que la nova organització social va generar, els obrers realitzaren un conjunt de lluites al llarg de tot el segle XIX i principis del segle XX per aconseguir millorar les seves condicions de vida i de treball.
La Revolució Industrial va impulsar el desenvolupament del capitalisme, un sistema económico que es fonamentava en el liberalisme económic. Adam Smith en la seua obra La riquesa de les nacions (1776) planteja les característiques del nou sistema:
- L’economia funciona gràcies a l’interès individual per obtenir el màxim benefici econòmic.
- L’Estat no ha d’intervenir en el funcionament de l’economia.
- El mercat es regula per la llei de l’oferta i la demanda.
3. LA NOVA SOCIETAT DE CLASSES:
Així mateix, el capitalisme va instaurar la divisió entre el capital i el treball i va organitzar la societat en dos grups o classes socials enfrontats: burgesia i proletariat. Amb això, apareix el concepte de lluita de classes.
Davant les desigualtats que la nova organització social va generar, els obrers realitzaren un conjunt de lluites al llarg de tot el segle XIX i principis del segle XX per aconseguir millorar les seves condicions de vida i de treball.
FUENTE: http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/
Anem a estudiar els principals esdeveniments en la lluita obrera i analitzar les principals corrents de pensament, algunes de les quals podeu veure als següents quadres:
FONT: http://historiaenpresent.blogspot.com/
5. INDUSTRIALITZACIÓ I CANVI EN LA SOCIETAT ESPANYOLA DEL SEGLE XIX:
Com hem vist, des de la perspectiva de l'economia europea, el segle XIX, és el segle de la industrialització. Durant aquesta centúria, els principals països del continent, i especialment Gran Bretanya, van experimentar una transformació, radical de les seues economies que va transformar, al seu torn, l'estructura demogràfica i l'organització social. Per part seua, Espanya presenta una evolució diferent. Els canvis van ser més lents i tardans i tradicionalment la historiografia parla de "fracàs" en aquest sentit i de "immobilisme" en l'agricultura. No obstant això, com veurem en el tema, sí que va haver-hi territoris que van experimentar alguns d'aquests canvis. Així mateix, cal tindre en compte que Espanya no comptava amb els mateixos avantatges que Gran Bretanya i que va haver de superar una sèrie d'obstacles per a dur a terme aquestes transformacions.
Exercicis: 1 al 3 de la pàgina 99; 4 de la pàgina 101; 1 i 3 de la pàgina 103; 3 de la pàgina 105. Llegir pàgina 107.
En acabar haureu de realitzar el exercici 6 de la pàgina 99.
5. INDUSTRIALITZACIÓ I CANVI EN LA SOCIETAT ESPANYOLA DEL SEGLE XIX:
Com hem vist, des de la perspectiva de l'economia europea, el segle XIX, és el segle de la industrialització. Durant aquesta centúria, els principals països del continent, i especialment Gran Bretanya, van experimentar una transformació, radical de les seues economies que va transformar, al seu torn, l'estructura demogràfica i l'organització social. Per part seua, Espanya presenta una evolució diferent. Els canvis van ser més lents i tardans i tradicionalment la historiografia parla de "fracàs" en aquest sentit i de "immobilisme" en l'agricultura. No obstant això, com veurem en el tema, sí que va haver-hi territoris que van experimentar alguns d'aquests canvis. Així mateix, cal tindre en compte que Espanya no comptava amb els mateixos avantatges que Gran Bretanya i que va haver de superar una sèrie d'obstacles per a dur a terme aquestes transformacions.
Exercicis: 1 al 3 de la pàgina 99; 4 de la pàgina 101; 1 i 3 de la pàgina 103; 3 de la pàgina 105. Llegir pàgina 107.
En acabar haureu de realitzar el exercici 6 de la pàgina 99.
