Francisco de Goya va viure en primera persona la Guerra del Francés (1808-1814) i va quedar impactat per la violència i el patiment que va provocar. A través de la sèrie de gravats Los desastres de la guerra, va denunciar les atrocitats comeses per tots dos bàndols i va mostrar les conseqüències devastadores del conflicte: execucions, fam, por i desesperació.
A diferència d’altres artistes, Goya no glorifica la guerra, sinó que la retrata amb duresa i sense filtres. Els seus gravats mostren escenes dramàtiques, amb títols curts i colpidors que ens fan reflexionar.
Avui treballarem aquests gravats. Cada un de vosaltres, bé per parelles o bé per trios, rebrà una imatge diferent i haurà d'analitzar-la, interpretar el seu significat i posar-li un nou títol i un peu de foto que resumisca el seu missatge. Al final, compartirem les nostres impressions per entendre millor com Goya va utilitzar l’art per denunciar la guerra.
Aquí tens el primer d'aquestos gravats:
INTRODUCCIÓ AL CONTEXT DELS GRAVATS ELS DESASTRES DE LA GUERRA:
Entre 1810 i
1815, Francisco de Goya va crear la sèrie de gravats Los desastres de la
guerra, un conjunt de 82 imatges que mostren la brutalitat i les
conseqüències de la Guerra del Francés (1808-1814). A diferència de les
obres tradicionals que glorificaven les batalles, Goya va representar el
conflicte des d’una perspectiva crua i realista, denunciant la violència, el
dolor i la desesperació de la població.
La sèrie es
pot dividir en tres blocs principals:
La guerra (1-47) – Mostra la violència, els
combats, les execucions i les atrocitats comeses durant la invasió
napoleònica.
La fam (48-64) – Reflecteix les conseqüències
socials del conflicte, especialment la fam que va assolar Madrid entre
1811 i 1812.
La repressió i el retorn de
l'absolutisme (65-82) – Critica la restauració de Ferran VII i la
repressió i falta de llibertat posterior a la guerra.
Amb un estil
directe i expressiu, Goya utilitza imatges impactants i títols breus però
contundents (Yo lo vi, Esto es peor, Enterrar y callar) per
transmetre la tragèdia humana sense prendre partit per cap bàndol. Els Desastres
de la guerra no es van publicar en vida de Goya, possiblement per la seua
càrrega política, i no es van conéixer fins a 1863.
Aquesta
sèrie és considerada una de les primeres grans denúncies gràfiques contra la
guerra i ha influït en molts artistes i fotoperiodistes que han retratat
conflictes bèl·lics des d’una mirada crítica.
QUÈ CAL FER?
1. INTRODUCCIÓ: Llegim informació del context
2. ANÀLISI DE LA IMATGE:
Descripció objectiva: Què veig a la imatge? Personatges, accions, ambient...
Interpretació: Què vol transmetre Goya? Quin missatge es desprén?
Impacta personal: Què em fa sentir aquesta imatge? Em recorda a alguna situació actual?
3. CREACIÓ D'UN TÍTOL I PEU DE FOTO:
Goya va posar títols molt expressius als gravats (ex. Yo lo vi, ¡Esto es peor!)
Heu de posar un nou títol al gravat i un peu de foto, reflectint el missatge que capten.
4. POSADA EN COMÚ:
Cada alumne/parella llig el seu títol i peu de foto, i explica breument la seua imatge.
Es pot obrir un debat: Què ens transmet en conjunt aquesta sèrie? Té paral·lelismes amb conflictes actuals?
Davant les desigualtats que la nova organització social va generar, els obrers realitzaren un conjunt de lluites al llarg de tot el segle XIX i principis del segle XX per aconseguir millorar les seves condicions de vida i de treball.
Introducció: Contradiccions de la societat de classes:
La vida dels obrers (proletaris) durant les revolucions industrials va ser francament dures. Ja l'hem vist al tema anterior, anem ara a recordar el que sabem. I, per a això, res com el cinema per a demostrar-nos aquestes situacions de forma més pròxima. El director belga Stijn Coninx va dirigir la pel·lícula “Daens”, en la qual es narrava, no sols la vida dels obrers, sinó també la manera de pensar dels burgesos del moment. Ací et deixem 9 minuts d'extracte que valen la pena. Si pots, no dubtes a veure-la sencera.
En aquest tema anem a veure cóm es desenvolupa el capitalisme i la societat industrial. Estudiarem també les conseqüències socials d'aquest procés: naixement d'una nova classe social - el proletariat -, enfrontada a la burgesia, situació que portaria als primers moviments obrers.
Una qüestió important a tindre en compte és el context històricd'aquestos canvis:
Estem parlant d'un nou sistema econòmic: el capitalisme, oposat al model del Àntic Regim (tema 1).
Al mateix temps s'ha produït un canvi polític i l'absolutisme ha sigut substituït pel liberalisme (tema 1).
Aquest canvi ha anat acompanyat d'un canvi social (tema 2): apareix una nova societat de classes (amb proletariat i burgesia com classes enfrontades) front a l'antiga societat estamental.
Al finalitzar el tema podrem valorar les conseqüències positives i negatives d'aquest procés de organització económica i dels avanços tecnològics.
En qualsevol procés històric, per a tindre'l clar, sempre heu de contestar a unes preguntes fonamentals (açò serveix per fer un treball o una activitat en classe):
Què? On? Quan?
Per què? Còm?
Què va passar desprès? Quines conseqüències va tindre? Va influir en altres processos històrics?
Si al final ja hi posem unes conclusions, el treball quedarà perfecte.
Al llarg d'quest tema (i de qualsevol altre) intentarem contestar a aquestes preguntes.
Ací teniu un vídeo de "Academia Play" que resumeix els principals continguts del tema.
Què és la Revolució Industrial?
El terme “Revolució Industrial” va ser usat per primera vegada en 1837 per l'activista revolucionari francés Louis Auguste Blanqui i, posteriorment, va ser adoptat per Engels (en 1845). Amb ell volien fer referència als profunds canvis que van tindre lloc des de finals del segle XVIII i que van suposar una radical transformació econòmica, social i tecnològica de les nacions europees més desenvolupades. Aquest procés no es va gestar de forma espontània, sinó que va precisar d'una sèrie de condicions favorables que van propiciar la seua implantació.
Quan i on va tindre lloc la Revolució Industrial? La Revolució Industrial va començar a la Gran Bretanya a finals del segle XVIII (1780 - 1840) i des d'ahí es va difondre cap a la resta d'Europa. Fora d'Europa, ja al segle XIX, es va extendre pels Estats Units i, més tard, per Japó i Rússia.
Per què parlem de Revolució Industrial? Des del Neolític (10.000 a. C.), la humanitat no havia experimentat una sèrie de transformacions tan importants, a nivell econòmic, d'augment de la productivitat, aparició de noves tecnologies i transformació de la societat. En el Neolític va aparéixer l'agricultura, l'ésser humà es va fer sedentari i apareixen les primeres grans civilitzacions. Amb la Revolució Industrial s'experimenta un nou canvi qualitatiu en les formes de vida. Es passa d'una societat basada en l'agricultura i en el treball manual (tema 1) a una societat industrial i urbana
Per què a Gran Bretanya? (p. 37)
1. LES REVOLUCIONS SIMULTÀNIES:
Fins ara hem contestat al Què? (la revolució industrial i l'industrialització), On? (Regne Unit i resta d'Europa) i Quan? (finals del segle XVIII i principis del XIX). Hem de parlar ara del Per què?, és a dir, de les causes i factors d'aquestos canvis (pp. 36 a 37). Perquè es produïsca aquest canvi és necessari que confluïsquen una sèrie de factors:
L'aplicació de les noves tecnologies (mecantizació i energia del vapor) i del sistema fabril es va dur a terme primer a la indústria tèxtil i més endavant a la siderúrgia, que van ser el motor de l'industrialització:
Ací teniu una sèrie de vídeos per a donar suport i ampliar els continguts tractats en classe:
1. 1. Revolució demogràfica:
A partir del vídeo i de l’explicación a classe, explica la gràfica del model de transició demogràfica, centrant-te en el període històric que estem estudiant (causes, conseqüències, etc.), però sense oblidar la resta d’etapes, sobre tot els reptes del món actual.
1. 2. La revolució agrícola:
Nova estructura de la propietat:
Llig el text sobre els camps tancats (enclosures) i explica quins avantatges presenta aquest sistema sobre els camps oberts (openfields):
Els avantatges dels camps tancats:
No hi ha dubte dels beneficis superiors que obtindran els agricultors cultivant els seus camps tancats de manera individual (enclosure) en comptes de fer-ho seguint la rotació a què obligava l’antic sistema de camps oberts (openfield).
Amb l’antic sistema, el llaurador estava lligat de mans i peus i no podia fer cap variació en funció del sòl, dels preus o de l’època. Encara que alguns cultius foren millors i li convingueren més, no els podia canviar, sinó que havia d’anar igual que els altres llauradors.
El nou sistema li permetrà triar els cultius més adequats per a cada època de l’any i sembrar els que pense que li generaran més beneficis.
Annals of Agriculture, 1800 (adaptació).
1.
Tipus de font històrica:
a) És una font primària o secundària? Explica per què.
b)Tipus de
text (carta personal, jurídic, etc.)
c) Tema de la
font
2. Comprensió del text:
a) Quin sistema agrícola es menciona com a antic i quines eren les seues
característiques principals?
b) Segons el text, quins avantatges ofereix el nou sistema d’enclosure?
c) Quines limitacions tenia l’antic sistema d’openfield per als
agricultors?
3.
Anàlisi i reflexió:
a) Quines conseqüències socials i econòmiques creus que va tindre el canvi al
sistema d’enclosure per als petits agricultors i els jornalers?
b) Quin impacte creus que van tindre aquestes lleis en la Revolució Industrial?
c) Quins
altres canvis van acompanyar la revolució agrícola?
4. Conclusió:
a) Valora la
necessitat d’aquestos canvis com precursors de la revolució industrial.
2. MECANITZACIÓ I SISTEMA FABRIL:
2. 1. Revolució teconològica:
MECANITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL:
OBRADOR TÈXTIL:
LLANÇADORA VOLANT:
Importància d'aquest procès d'innovació i mecanització: augment de la productivitat.
FONT: Vicens Vives
Llig el text i contesta a les preguntes amb la información que tens al llibre de text a les página 38:
Carta de Boulton a Watt
He pensat que la vostra màquina, per produir de la manera més eficient possible, necessitaria diners, una adequada realització i una àmplia publicitat (...). Amb aquests mitjans (...) podrem posar a punt el vostre invent amb un cost inferior en un vint per cent al de qualsevol altre sistema i amb una diferència quant a la precisió similar a la que existeix entre el producte d'un ferrer i el d'un constructor d'instruments matemàtics. I si fora així, no tindria sentit produir només per a tres comtats, sinó que seria molt més convenient produir per a tothom.
7 de febrer del 1766
Tipus de font i text.
Segons el text, quins tres factors considera Boulton necessaris per a fer que la màquina de vapor produïsca de manera eficient?
Per què Boulton pensa que és més convenient produir per a tothom en lloc de només per a tres comtats?
Quins sectors econòmics es van veure més beneficiats per la introducció de la màquina de vapor?
Què creus que vol dir Boulton quan compara el treball d'un ferrer amb el d'un constructor d'instruments matemàtics
Penses que la mecanització va tindre només efectes positius? Justifica la teua resposta (has de dir positius i negatius).
A partir d'aquest vídeo pots tindre una idea general de la revolució als transports, però en classe aprofundirem en les seues conseqüències a partir de textos i reflexionarem sobre l'impacte dels transports en l'economia i en la societat, tant al segle XIX com en l'actualitat.
3. 2. Expansió comercial:
Has de tindre aquest quadre al teu quadern i saber explicar-lo (ho tens a la pàgina 42):
Els canvis estudiats fins ara (idees il·lustrades, creixement econòmic del segle XVIII i el model nordamericà) van a anunciar una època de profundes transformacions polítiques, és el que es coneix com a revolucions liberals burgeses. El model de revolució liberal va ser la Revolució Francesa del 1789.
Aquestes revolucions van significar la fi de l'absolutisme i del sistema socioeconòmic de l'Antic Règim.
El nou sistema polític es va fonamentar en una Constitució (contracte social) legitimada per la sobirania nacional (sufragi). Esta llei suprema garantia els drets individuals i la separació de poders.
El liberalisme també defensava el dret dels pobles a constituir un Estat propi. Apareixen idees com nació i nacionalisme.
Ací teniu "a long story short" de la Revolució Francesa:
Anem a centrar-nos en les causes de la revolució i l'esclat revolucionari i, després, analitzarem els primer fruits de la revolució: Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà (comentari de text) i Constitució de 1791 (comentari d'un esquema).
Peró... vols ampliar informació? Consulta aquest infografia:
Vos recomane els vídeo del canal de Youtube "La cuna de Halicarnaso", buen material i molt entretingut per estudiar i repasar aquest tema i d'altres del temari:
2. COM VA ACABAR LA REVOLUCIÓ FRANCESA?:
Napoleó Bonaparte va posar fi al procés revolucionari amb un règim personal que, investit del poder imperial, va intentar imposar en tota Europa el domini francés i les idees de la Revolució. El seu geni militar i la superioritat del seu exèrcit van ser instruments d'una desmesurada ambició que, finalment, va sucumbir davant la reacció combinada de les nacions europees.
Ací teniu un esquema (en castellà) que resumeix les característiques de l'Europa de la Restauració (editorial SM). És important entendre el mapa (exercicis 52 de la pàgina 22).
Vos recomane la visualització d'aquest vídeo (fins al minut 8:40) per compendre millor els fonaments del Congrés de Viena, axí com les característiques del nacionalisme i del nacionalisme.
4. REVOLUCIONS LIBERALS 1820 - 1830 - 1848. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya:
El Congrés de Viena nova respectar els principis liberals ni lesaspiracions nacionals d'algunspobles europeus i per açò, a partir de 815, liberalisme i nacionalisme es van convertir en dues forces d'oposició al sistema de la Restauració. Impulsaren onades revolucionàries en 1830 i 1848 que on van triomfar va suposar la fi de l'absolutisme i la implantació de un sistema polític liberal (sobirania nacional, sufragis, constitució, burgesia controla el poder…).
Revolucions de 1820: pronunciaments militars.
Revolucions de 1830: S'inicien en Francia, on és enderrocat el monarca absolut Carles X (Borbó) i substituït per Lluis Felip d'Orleans, monarca constitucional. Segueixen Bélgica, Polònia...
Revolucions de 1848, conegudes com "primavera dels pobles". Va significar l'aixecament de les nacions que es trobaven sotmeses als grans imperis i les demandes nacionalistes van ser acompanyades del desig de construir nous governs liberals.
D'altra banda, com a conseqüències dels moviments:
Grècia i Bèlgica, que van protagonitzar moviments independentistes. Grècia s'independitza de l'Imperi Otomà (1829), amb ajuda de les potències estrangeres, i , Bèlgica s'independitza d'Holanda (1830), a la qual es va unir en el Congrés de Viena (Països Baixos).
Itàlia i Alemanya: a principis del segle XIX Itàlia i Alemanya estaven dividides, però experimentaran un procés d'unificació que portarà a la creació del Regne d'Itàlia amb la monarquia de Víctor Manuel II (1861) i a la formació de l'II *Reich (1861), en el cas d'Alemanya, amb Guillermo I com a kàiser.
5. L'ART DE LA BURGESIA:
Romanticisme: moviment artístic que s'estén per Europa al principi del segle XIX i que va sorgir com una reacció contra el Classicisme anterior. Es basava en l'amor a la llibertat, l'exaltació de l'individualisme i la defensa dels sentiments enfront del Racionalisme de la Il·lustració.
Realisme: moviment artístic que sorgeix a Europa en la segona meitat del segle XIX. Trenquen amb la subjectivitat del Romanticisme i s'interessen per la realitat de l'època, descrivint-la fidelment.
Modernisme: moviment artístic que sorgeix a Europa a la fi del segle XIX i va anar bàsicament un moviment arquitectònic. Finalitat decorativa.
El segle XVIII europeu fou un període de transició. D’una banda, es van mantenir les característiques de l’Àntic Règim i, d’altra, es va preparar el camí de les revolucions liberals.
A Espanya, el segle XVIII va significar l’arribada de la dinastia dels Borbons i l’aplicació dels principis de l’absolutisme monàrquic.
Abans d'entrar de ple en el temari, hem de recordar algunes de les qüestions apreses en 2 d'ESO i antalitzar les característiques de l'Antic Règim.
Monarquia absoluta
Societat estamental
Economia senyorial
Pensament fonamentat en la religió
És important tindre clares aquestes idees per a comprendre la importància dels canvis que anem a estudiar en aquesta 1ª avaluación. Ací teniu la comparativa:
Crisi de l'Antic Règim. Creixment econòmic i desenvolupament burgés:
Ací teniu una sèrie d'enllaços sobre l'esclavitud molt interessants, tant pel contingut com per les imatges que ens presenten. Us convide a reflexionar sobre açò.
2. QUINES NOVES MANERES DE PENSAR VAN SORGIR AL SEGLE XVIII?
La Il·lustració és un moviment intel·lectual que es va a desenvolupar a Europa en el segle XVIII i que aporta noves idees i una nova visió del món. És un moviment que defensa que L'ÚS DE LA RAÓ (Intel·ligència humana) és l’únic mitjà per poder entendre el món.
Per ampliar els continguts del llibre de text, ací teniu una infografia sobre el canvi de pensament económic:
El llibre de text se centra en els principals il·lustrats francesos, de tots coneguts i afig una xicoteta informació sobre el paper de les dones en la Il·lustració, sobretot en els salons, en els quals els intel·lectuals debatien les noves idees. Per a ampliar informació podeu vore el següent documental de RTVE sobre tres dones espanyoles il·lustrades i la següent bibliografia:
