TEMA 2. LA COMUNICACIÓN EFICAZ

En este tema vamos a continuar trabajando en la comunicación, en este caso, cómo efectuar una comunicación eficaz: asertividad y expresión de los sentimientos (ya trabajado antes de Navidad).

En el apartado de formación literaria, trabajaremos los géneros literarios y profundizaremos en la lírica.

Por último, en gramática abordaremos el análisis de los diferentes tipos de enunciados (oracionales y no oracionales), así como el sintagma nominal y el sintagma adjetival.

 Asimismo, continuaremos trabajando nuestro dossier de ortografía.

CRONOGRAMA:

  • 9 de enero: tipos de enunciados (en el cuaderno). Diferencia entre oración y frase.
  • 11 de enero: trabajamos ejemplos de enunciados.
  • 12 de enero: trabajamos frases hechas y refranes (enunciados no oracionales).
  • 16 de enero: poema "Distinto" y preguntas en clase (la última, para casa).
  • 18 de enero: corregir "Distinto" y entregar "Campos de fresas". 
  • 19 de enero: Los géneros literarios.
  • 23 y 25 de enero: Dosier de los géneros literarios.
  • 26: Plan de limpieza.
  • 29 de enero: La lírica. Un género muy actual (2.1.)
  • 1 de febrero: Recursos que juegan con el significado de las palabras (en el 2. 2.)
  • 2 de febrero: Textos en la pizarra para corregir faltas.
  • 6 de febrero: Recursos literarios.
  • 8 de febrero: charla PIES
  • 9 de febrero: ortografía d/z y c/cc
  • 13 de frebero: ortografía c/cc y el ritmo en los poemas (punto 3 en el  blog).

1. FORMACIÓN LITERARIA: LOS GÉNEROS LITERARIOS Y LA LÍRICA:

1. 1. Introducción:

Lo primero, vamos a escuchar un poema de Juan Ramón Jiménez (el autor de "Platero", que ya he comentado en clase). Debemos estar atentos porque luego tenemos que contestar unas preguntas:


TRANSCRIPCIÓN DEL POEMA:

Lo querían matar
los iguales
porque era distinto.
 
Si veis un pájaro distinto,
tiradlo;
si veis un monte distinto,
caedlo;
si veis un camino distinto,
cortadlo;
si veis una rosa distinta,
deshojadla;
si veis un río distinto,
cegadlo…;
si veis un hombre distinto,
matadlo.
 
¿Y el sol y la luna
dando en lo distinto?,
altura, olor, largor, frescura, cantar, vivir
distinto
de lo distinto;
lo que seas, que eres
distinto
(monte, camino, rosa, río, pájaro, hombre…):
si te descubren los iguales
huye a mí,
ven a mi ser, mi frente, mi corazón distinto.

Juan Ramón JIMÉNEZ: "Distinto", en El iris mágico, ilustrado por Jesús Gabán. Ed. Vicens Vives, 2014.

PREGUNTAS:

  • ¿Alguna vez te has sentido distinto a los demás? ¿Qué has sentido?
  • ¿Crees que sería posible que todos fuéramos iguales? ¿Sería bueno? ¿Por qué?
  • ¿Hace falta valor para ser distinto? ¿Por qué?
  • ¿Cuál es la actitud correcta hacia lo distinto?
  • ¿Qué pretende el poeta con este poema?
  • ¿Es diferente el lenguaje utilizado en este poema al que utiliza una noticia? ¿Por qué?
  • ¿Logra transmitir sentimientos y emociones? ¿Cómo?
  • Busca información sobre el autor y adivina en qué momento de su vida pudo escribir este poema.

1. 2. La literatura y los géneros literarios:

La literatura es el arte que utiliza las palabras para crear unas obras, las obras literarias, que nos emocionan por su precisión y su belleza.

El lenguaje literario, que vamos a estudiar en este tema, se diferencia de otros (como el formal, el cinentífico o el coloquial) porque tiene una finalidad estética: pretende despertar emociones o sentimientos (como el Arte). 



Podemos encontrar tres géneros literarios:


  • Actividades en clase proporcionadas por la profesora para trabajar los géneros literarios.
Ejemplo de actividad (Vicens Vives):

1. El amor por las palabras es lo que caracteriza a los autores  y autoras literarios. Lee atentamente el texto de Neruda y escribe en el mismo orden qué elementos de la naturaleza compara el autor a las palabras.

Todo lo que usted quiera, sí señor, pero son las palabras las que cantan, las que suben y bajan… Las amo, las persigo, las muerdo, las derrito… Amo tanto las palabras… Brillan como perlas de colores, saltan como platinados peces, son espuma, hilo, metal, rocío… Persigo algunas palabras… Son tan hermosas que las quiero poner todas en mi poema.
Pablo Neruda: Confieso que he vivido (adaptación). Ed. Seix Barral, 2017


2. LA LÍRICA: LENGUAJE Y RECURSOS ESTILÍSTICOS:

2. 1. La lírica. Un género muy actual:

El autor de un texto lírico utiliza como materia de arte el mismo lenguaje que todos utilizamos para comunicarnos. Por este motivo debe alejarse del uso común del lenguaje y utilizar las palabras de una determinada manera para impactar emocionalmente en el lector.

Ejemplo (extraído de Vicens Vives):

  • ¿El lenguaje utilizado en este grafiti es lenguaje cotidiano o lenguaje poético? ¿Por qué lo sabes? ¿Hablamos así normalmente? ¿Por qué? ¿Te gusta lo que dice y cómo lo dice?
  • Busca otras frases que expresen en lenguaje poético conceptos sorprendentes y bellos.


2. 2. Los recursos estilísticos:

Como hemos visto, la poesía es un género literario que utiliza el lenguaje con una finalidad sobre todo estética. La poesía valora no sólo el contenido de las palabras (el significado), sino también la forma (la sonoridad, las sílabas, la musicalidad, el ritmo, etc.). 

Con esta finalidad, se utilizan los recursos literarios. Las figuras retóricas son un tipo de recurso literario que se usa para comunicar algo de una manera más especial, alejado del lenguaje corriente. 

1. Recursos que juegan con el significado de la palabras:







Descubre las figuras estilísticas de las siguientes frases:
  • Quien bien te quiere te hará llorar
  • Cuando quiero lloraro no lloro, y a veces, lloro sin querer
  • Ser supersticioso trae mala suerte
  • Blanca por dentro, verde por fuera, si quieres que te lo diga, espera
  • Es tan corto el amor y tan largo el olvido
  • En casa de herrero, cuchillo de palo
  • La muy lista me dio una lista con deberes y obligaciones
  • Vísteme despacio que tengo prisa
Busca otras figuras similares en tu vida cotidiana. Inventa un calambur.


2. Recursos que nos ayudan a ver con los ojos del poeta:

METÁFORA: Es la identificación de un objeto real (R) con otro imaginario (I), con el cual mantiene una relación de semejanza. Por ejemplo:

Las perlas de tu boca, donde los dientes (R) son perlas (I).

COMPARACIÓN: También llamada símil, establece una relación explícita de semejanza entre dos elementos, por lo general a través del uso de un nexo comparativo. Por ejemplo:

Se durmió como un bebé


EJERCICIOS: 
  • Las metáforas son un recurso básico de la publicidad. Identifica las metáforas de estos carteles publicitarios y explícalas. Después, diseña una frase en la que aparezca la metáfora.
  • Busca otros ejemplos de metáforas en la publicidad (para casa) y explica en clase en qué consiste la metáfora y porqué has elegido ese ejemplo.
  • Crea una metáfora con estos términos reales: dientes, cabello, manos. 

  • ¿Qué figura literaria predomina en estas canciones? 




3. Recursos que favorecen el ritmo del poema:

La poesía lírica que, como sabes, en sus inicios estaba unida a la música, ha mantenido durante muchos siglos el ritmo propio de aquella gracias a las abundantes repeticiones. Así, la poesía lírica, tradicionalmente:
  • Repite el mismo número de sílabas en cada verso.
  • Repite las vocales al final de cada verso (rima asonante), o repite las vocales y consonantes (rima consonante). 
  • Repite la misma disposición de las rimas en estrofas. 
  • Repite al final de algunas estrofas los estribillos

PARALELISMO: Consiste en la repetición, al menos en dos versos seguidos, de las mismas palabras o de las mismas estructuras gramaticales.

Cómo quisiera poder vivir sin aire. / Cómo quisiera poder vivir sin ti


Otro ejemplo:

Por una miradaun mundo;
por una sonrisaun cielo;
por un beso... ¡yo no sé
qué te diera por un beso!

Gustavo Adolfo BÉCQUER


ANÁFORA: Consiste en la repetición de una o más palabras al principio de varios versos:

Pido perdón por no haber escuchado tus ruegos.

Pido perdón por las lágrimas que hablan de mí.

Pido perdón por tus noches a solas.

Pido perdón por sufrir en silencio por ti.

Devuélveme la vida (Antonio Orozco)


EPÍFORA O CONVERSIÓN: Consiste en la repetición de las mismas palabras al final de cada verso:  

Empieza el llanto de la guitarra. 
Es inútil callarla. 
Es imposible callarla. 

Federico GARCÍA LORCA

ANADIPLOSIS: Consiste en repetir la última palabra de un verso al inicio del verso siguiente: 

Mi jardín tiene una fuente
y la fuente una quimera
y la quimera un amante
que se muere de tristeza. 

Juan Ramón JIMÉNEZ

EPANADIPLOSIS: Consiste en repetir la misma palabra al principio y al final del mismo verso: 

Verde que te quiero verde.

 Federico GARCÍA LORCA

3. 3. Otros recursos literarios:

PERSONIFICACIÓN: Consiste en atribuir cualidades o acciones humanas a animales, seres inanimados o ideas abtractas.

El sol nos saludaba al amanecer.


METONOMIA: Sustituir una palabra por otra con la que guarda relación.

Había muchas velas en el mar (velas en vez de barcos).


HIPÉRBOLE: Consiste en emplear palabras de significado exagerado con finalidad crítica o humorística.

¡Hace un siglo que no te veía!




Amplia información en el siguiente enlace: Ejemplos de recursos estilísticos




 
REPASA PARA EL EXAMEN:

TEMA 4. ATMOSFERA. ORATGE I CLIMA

En les unitats anteriors hem vist diversos aspectes del nostre planeta: quin és el seu lloc en l’univers, com és l’escorça terrestre i l’interior de la Terra, com és la capa líquida que el cobreix en les seues tres quartes parts, etc.  En aquest tema anem a conèixer la capa que possibilita que hi haja vida sobre la Terra: l’atmosfera terrestre, encara que ja sabeu moltes coses de Biologia. Anem a fer-ho!


INTRODUCCIÓ: QUÈ PASSA SI ENS PASSSEM?

Mira aquest video i contesta les qüestions que l’acompanyen:

QÜESTIONS

  1. Quantes morts a l’any produeix la contaminació de l’aire, segons la Organització Mundial de la Salut?
  2. Quina és la ciutat més contaminada del planeta?
  3. Quants milions d’indis encara no tenen electricitat?
  4. De quin color són les micropartícules?
  5. Què és el que fa la pluja amb els contaminants?
  6. Quin efecte té la contaminació de l’aire sobre la nostra esperança de vida?
  7. De quin color són els pulmons d’un no-fumador a Sao Paulo? Per què?
  8. La contaminació, és una causa directa de càncer?
  9. La contaminació atmosfèrica, pot viatjar?
  10. Quin tant per cent de la població mundial estarà vivint a les ciutats cap a l’any 2050?

1. ÉS EL MATEIX L'ORATGE QUE EL CLIMA?



Què és l'oratge?
  • Imagina’t un dia amb un oratge horrible. Descriu-lo a la llibreta.
  • Ara imagina un dia amb un oratge perfecte, i descriu-lo també.
  • Quins són els components principals de l’oratge (temps atmosfèric)? Dibuixa’ls.
  • Ens afecta l'oratge? Pensa amb el teu company o companya moments en què l'oratge ens afecte molt.
Amb tota aquesta informació, fes la teua definició de "temps atmosfèric". Pots ajudar-te d'aquest vídeo (també ho tens a la pàgina 64 del llibre de text):

És el mateix clima que oratge?


 
Copiem al quadern el llistat dels elements i factors de l'oratge i del clima de la pàgina 64:


  • Amb el que has aprés avui fes l'exercici 1 de la pàgina 65.

LOCALITZACIÓ DEL CLIMA MEDITERRANI AL MÓN


2. ON TENEN LLOC ELS FENÒMENS METEOROLÒGICS:

Recordem el que sabem de Biologia:


Com ens protegeix l'atmosfera?

Per a tindre més clara la importància de l’atmosfera, anem a veure el següent clip i hauras de contestar a una pregunta:
  • Quines temperatures es donen a la Lluna i quines temperatures es donen a la Terra? Per què? Quina importància té, doncs, l’atmosfera?
Mira NOMÉS ELS 50 PRIMERS SEGONS del següent clip i contesta a la qüestió. El clip stà en anglés, però pots activar fàcilment els subtítols en castellà/anglés:


  • Amb l'ajuda del llibre de text i el següent gràfic, explica com més ens protegeix l'atmosfera:


3. ELEMENTS DEL CLIMA:


Llegim les pàgines 68 a 71 del llibre de text:




3. 1. La temperatura i els seus factors:





3. 2. Les precipitacions:

Vols saber més coses? Mira el següent gràfic (i completa l'exercici 6 de la fitxa de repàs):


3. 3. Pressió atmosfèrica. Anticiclons i borrasques:


Què és la pressió atmosfèrica?
La pressió atmosfèrica és el valor de la força que exerceix la massa d’aire atmosfèric sobre tots els cossos que es troben a la superfície de la Terra.

Com es mesura? 
Es mesura amb un instrument anomenat baròmetre. La unitat de mesura és: mil·libars (mbar) o hectopascals (hPa).


La pressió atmosfèrica mitjana és d’uns 1013 mb. Evidentment aquesta pressió es redueix al augmentar l’altura, ja que també es redueix la massa d’aire que tenim a sobre. Aquesta variació és d’aproximadament 100 mbar cada quilòmetre. També varia amb la temperatura de l’aire: l’aire càlid pesa menys que el fred, per tant, exerceix menys pressió.


3. 4. Els vents:

Com es produeix el vent?



Consulta el mapa d'aquesta pàgina: és molt interessant!!!


4. ELS MAPES DEL TEMPS (el mapa isobàric):

Quan veiem per televisió la informació meteorològica, habitualment se’ns mostra el mapa del temps o mapa isobàric (també anomenat mapa de superfície). Aquest és l’element més important, a l’hora de fer, per part dels meteoròlegs, la predicció meteorològica.
Aquest mapa ens mostra, gràcies a les línies isòbares, els punts on hi ha igual pressió, o millor dit, hi haurà, ja que estem parlant de previsions. A la nostra zona, com ja hem dit, la pressió mitjana “normal ” és de 1.013 mb.






5. EL CANVI CLIMÀTIC: L'EFECTE HIVERNACLE:

Saps què és l’efecte hibernacle i per què es produeix? Mira aquestos vídeos:


  • Explica al teu quadern què és l’efecte hibernacle.
  • Explica amb les teues paraules què està passant amb l’equilibri tèrmic de la Terra, i per què.
  • Quines conseqüències tè l’alteració de l’equilibri tèrmic de la Terra? El següent video et servirà per completar la resposta:


6. EL CLIMOGRAMA:

Per finalitzar, hem d'aprendre a fer i comentar climogrames.

FUENTE: https://appangea.com/2021/10/19/climogramas-de-espana/

Ací teniu un vídeo molt senzill:








TEMA 4. L'ISLAM I AL-ÀNDALUS (2023-24)

Al tema anterior vam veure que després de l'Imperi romà, el Mediterrani va ser ocupat per tres grans civilitzacions: Regnes germànics, Imperi Bizantí i l'Islam. Hem estudiat ja la primera i la segona, anem a estudiar en aquest tema la tercera. Així que en aquest tema veurem l'Islam en una doble vessat:

  • Religió: veurem el seu origen i els seus fonaments.
  • Imperi: estudiarem la seua expansió pel Mediterràni i la seua presència a la Península Ibèrica, es a dir, Al-Ándalus.
En aquest article, al final, podeu veure una animació sobre l'evolució de les principals religions en el món i les previsions per a 2050:

Mapa animado muestra las 5 religiones que dominan en el mundo



1. QUÈ ÉS L'ISLAM?:

On sorgeix l'Islam i què hi havia abans de les predicacions de Mahoma?


La religió islàmica o musulmana té com a origen les predicacions  de Mahoma a principis del segle VII en Aràbia. Abans de l’Islam la major part dels habitants d’Aràbia vivien en tribus nómades a prop dels oasis. Eren  politeistes i peregrinaven a la Meca, on es trobava la Ka'ba (pedra negra). Serà Mahoma qui aconseguirà unir a aquestes tribus baix una mateixa  religió: l’Islam i crearà un Imperi.

Si vols més informació sobre la Kaaba consulta el següent enllaç: La Kaaba o pedra negra. 


Mahoma va nàixer a la Meca l’any 570 d.C, orfe, caravaner i pastor, es va  casar amb una viuda rica i es va dedicar a meditar. Als 40 anys se li va aparèixer l'arcàngel San Gabriel i li ordenà predicar la  religió del Déu vertader, Al·là, convertint-se Mahoma en el profeta de  l'Islam.

Mahoma (i els seus seguidors) va ser perseguit per les seues predicacions i va fugir de La Meca a  Medina l’any 622 (hègira o fugida), any en què comença el calendari musulmà.
  • La Conquista  de la Meca: A Medina van augmentar els seguidors de  Mahoma. Es va organitzar un exèrcit i després de diverses batalles, a l'any  630 d.C els musulmans dirigits per Mahoma van conquistar la Meca.
  • Conquestes de Mahoma: Des de Medina Mahoma va conquerir quasi tota Aràbia i, a la seua mort (632), es trobava unificada sota la mateixa religió.
  • Mort de Mahoma, el 632 d.C: Els successors (califes:poder polític i religiós) van continuar  l’expansió de l’imperi.

L'Islam: religió i codi de conducta:

Islam significa "submissió a Déu" i qui practica aquesta religió és musulmà  («creient»).

La base de l’Islam és la creença en Al·là com a únic  déu (monoteistes) i Mahoma com el seu profeta. El llibre sagrat musulmà és l’Alcorà (recull els ensenyaments del profeta i la paraula de Déu revelada a Mahoma). Es completa amb la Sunna (text sobre els costums del profeta). Els dos formen la xaria o llei sagrada per als musulans

IMPORTANT. Pregunta d'examen: Què és l'Islam? (resum de la pàgina 28).

Les obligacions o preceptes de l'Islam són:

  • Professió de fe: Només hi ha un Déu, Al·là, i Mahoma és el seu profeta.
  • Orar cinc vegades al dia en direcció a la Meca.
  • Donar diners als necessitats (almoina).
  • El dejú (no prendre menjar, beguda, ni practicar sexe) en el Ramadà, des  de l'alba fins a la posta de sol.
  • Peregrinar a la ciutat sagrada de la Meca (a la Ka´ba), almenys una vegada  en la vida.



Els temples musulmans s’anomenen mesquites.  No tenen sacerdots, sinó imams que dirigeixen l’oració i ulemes  que interpreten els textos sagrats.




EXERCICIS:
  • Diferència entre àrab i musulmà.
  • Exercici 1 de la pàgina 29.
  • Què és l’Islam? Quan i on va parèixer? 
  • Què és l’Hègira? En quin any estarien ara al món musulmà si el seu calendari fóra com el nostre?
  • Copia i completa al teu quadern:


  • VOCABULARI: Exercici 2 de la pàgina 29.
  • Amb el que has aprés en classe completa el dibuix de baix amb els noms de les parts d’una mesquita:




2. L'EXPANSIÓ DE L'ISLAM:

En aquest punt anem a estudiar l'expansió de l'Islam a partir de la mort del profeta (632) fins que es converteix en un gran imperi. Per aixó anem a comentar aquest mapa (pàgina 31 del llibre):


Aquest mapa el podeu utilitzar les persones que heu tingut dificultats per a veure l'altre (falta la part del Abbàsides):


A partir del mapa i els teus coneixements, respon (mapa p. 30):
  1.  Quin tipus de mapa és i quin territori representa (classificació)?
  2.  De què tracta el mapa (tema)?
  3.  Quins territoris eren musulmans a la mort de Mahoma? Quins van conquerir els primers califes?
  4.  Quins territoris van conquerir els omeies? On van posar la capital?
  5.  Quins pobles, en quines batalles i en quins anys van frenar l’avanç musulmà?
  6.  Quina illa van conquerir els abbàssides? Quina va ser la capital de l'imperi abbasida?
  7.  Què va passar amb el califat abbàssida?
Completem esta informació amb els exercicis 7 i 9 de la pàgina 31 del llibre de text.



3. L'ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ÀNDALUS

3. 1.Evolució política:

Com a introducció ací teniu el següent vídeo:


Acompanyeu l'explicació amb l'esquema que vos he donat a classe i amb aquest vídeo:


1. Conquesta (711 - 718):


2. Emirat dependent de Damasc (718 - 756):


Per a saber més...

Respecte a la fi de Al-Àndalus i el final del Regne nazarí de Granada, tal volta vos sone l'expressió "Llora como mujer lo que no supiste defender como hombre". Conta lla tradició que són les paraules que Aixa, la mare de Boabdil, va dir a aquest després del lliurament de les claus de la ciutat de Granada als Reis Catòlics en 1492. En l'últim capítol de la sèrie d'RTVE "Isabel" podem veure aquesta escena i en el següent enllaç podeu consultar el debat sobre si aquest capítol de la Història és cert o si és llegenda:  "El suspiro del moro", entre la leyenda y la realidad


3. 2. Situació d'aprenentatge:


QÜESTIONS:
  1. Identifica la font: tipus de font, primària/secundària, autori, destinatari (pública/privada), contingut, coordenades espai-temporals.
  2. Extrau les idees principals fent referència als paràgrafs i línies.
  3. A quinta etapa de l'evolució política d'Al-Àndalus correspon? Justifica la resposta.
  4. Què es pretén amb este document? Relaciona'l amb les causes de la rapidesa de la conquesta i amb les causes i conseqüències del període.
  5. Realitza una cloenda (conclusió). Resumeix breument el que has fet i valora l'importància de la font per al coneixement històric.
  • Presentació: 10%
  • Introducció: 20%
  • Idees principals: 30%
  • Relació: 30%
  • Conclusió: 10%

4. ECONOMIA D'AL-ÀNDALUS:

4. 1. Agricultura:







  • Investiga els origens d’un dels tribunals en actiu més antics del món: el Tribunal de les Aigües de València.
  • Exercicis 26 al 28 de la pàgina 37. Hem d'utilitzar els vídeos per completar la informació del llibre de text (més encara en l'exercici 27).



 





5. LA SOCIETAT D'AL-ÀNDALUS:


  • Quina minoria era la més poderosa en la societat d’Al-Àndalus? Per què? Qui estava per baix d’ells? A què es solien dedicar? 
  • Explica la diferència entre un muladí i un mossàrab.

6. ART I CULTURA:
  • El Arte y la cultura de Al-Àndalus (canal La cuna de Halicarnaso):

Resultado de imagen de CIENCIA Y CULTURA ANDALUSÍ

  • La mezquita de Córdoba y su mihrab:



  • La Alhambra de Granada: