TEMA 9. LES PRIMERES FORMES D'ESCRIPTURA. MESOPOTÀMIA (1ª part)

Al voltant del IV mil.leni a. C., les millores agrícoles van facilitar l'aparició de societats més prósperes i complexes. A més, moltes aldees neolítiques es van transformar en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions.

L'agricultura es va difondre per les extenses planes al voltant dels principals rius: Nil, a Egipte, o Tigris i Eufrates, a Mesopotàmia. En aquestes terres, la producció agrícola va augmentar, s'hi desenvolupen el comerç i l'artesania i van sorgir les primeres formes d'Estat.

És en aquestes civilitzacions on naix l'escriptura i s'inicia així la HISTÓRIA.

Fes click al mapa i practica Geografia.

1. L'APARICIÓ DE L'ESCRIPTURA:

L'escriptura va aparèixer fa més de 5.000 anys a Mesopotàmia i poc després a Egipte. Els historiadors situen l'inici de la Història en aquest moment.


Durant l'edat del metalls van sorgir les primeres ciutats governades per un rei. Van evolucionar cap grans imperis. 
Eren les civilitzacions fluvials (fes click a la imatge i practica Geografia):

EXERCICIS: 

  • Mapa de les civilitzacions fluvials (al quadern)
  • Exercicis (fotocòpia al quadern) de l'origen de l'escriptura.

Com va ser possible desxifrar l'escriptura cuneïforme?


2. LES CIVILITZACIONS FLUVIALS:

Però, per què justament en les conques dels grans rius? ESQUEMA 1 (El control de l'aigua dels rius).


EXERCICIS:

  • Copiem els 2 esquemes al quadern.


3. MESOPOTÀMIA. LES PRIMRES CIUTATS ESTAT:

Veiem aquest vídeo que resumeix les principals característiques d'aquesta civilització i contestem a les preguntes plantejades per la professora:


Ací pots consultar altre vídeo: Facebook de Ruy y sus Cuadernos


3. LA RELIGIÓ MESOPOTÀMICA: 

  • Eren politeistes.
  • Els déus es representaven com si foren persones (antropomorfos)
  • No creien en la vida després de la mort


Pots ampliar aquesta informació ací: Dioses de Mesopotamia más importantes


4. ART MESOPOTÀMIC:

4. 1. Elements constructius:

Van ser grans constructors, encara que construïen amb rajola i atavó i es conserven poques restes de les seues construccions. 



  • Com està fet l'atovó?
  • Llegeix el text i nomena 6 avantages de constuir amb atovó avui en dia. 
  • Quin és el seu principal desavantage?
  •  Busca informació sobre construccions en atovó en la teua Comunitat.

Utilitzaven l’arc i la volta.

FONT: Vicens Vives

4. 2. Les ciutats mesopotàmiques:

La ciutat d'Ur tenia dues muralles: l'una voltava el perímetre urbà i l'altra, el recinte sagrat, que, amb la grandiositat de les seues edificacions volia mostrar el poder reial. Els canals unien la ciutat amb el port i el riu. Pels canals arribaven a la ciutat les mercaderies.. 
FONT: Vicens Vives

La ciutat de Babilònia, amb les seus majestuoses portes i els seus jardins colgants, va ser molt important. Pots descobrir mès d'aquesta ciutat ací: ¿Por qué Babilonia fue una ciudad tan importante y dónde se encontraba?

Si vols fer-te una idèa de cómo era aquesta ciutat, pots visualitzar aquestos dos vídeos:




I ací tens diferents imatges de la ciutat: Els seus grandiosos jardins, el palau, el gran ziggurat i les portes de la deesa Ishtar:





La Porta de Ishtar va ser una de les 8 portes monumentals (10 metres d'altura per 14 d'ample) de la muralla interior de Babilònia, a través de la qual s'accedia al temple de Marduk, on se celebraven les festes de l'any nou. El nom de Istar el rep de la deessa a la qual estava consagrada. Actualment es troba en el Museu de Pèrgam (Berlín).

4. 3. Arquitectura mesopotàmica:

En les ciutats, on residia el rei i els nobles, es construïen els edificis més importants:
  • Temple
  • Ziggurats
  • Palau

Reconstrucció del zigurat d'Ur, dedicat al déu de la Lluna i construït pel rei Ur-Nammu, III mil·lenni a.C. FONT: Vicens Vives
  • Llig el text enllaçat al dibuix del zigurat d'Ur i contesta: Quina funció (o funcions) tenia un zigurat?


4. 4. Estàtues orants:

Les estàtues solien ser masculines i representaven a reis, déus o alts funcionaris. Tenien una serie de caractéristiques: posició frontal, manca de moviment i uns ulls grans.

                             
Estàtua de Gudea de Lagaix (cap al 2140 a. C).                    Figura orant que representa un intendent de Mari (2340 a. C.).

4. 5. El relleu:

Els relleus sobre pedra narraven escenes vida política o religiosa, així com animals, éssers mitològics, etc. Són mes detallistes i realistes que les estàtues. A diferència de l'escultura, presenten moviment i sentiment.

La lleona ferida (període assiri) al palau d'Asurbanipal. Representa el sofriment d'un lleona abans de morir. FONT: Vicens Vives.





EXERCICIS: Fem els exercicis de la pàgina 187.

TEMA 7 (2a PART): EL RESSORGIMENT DE LES CIUTATS

 Continuem treballant els canvis que tenen lloc en Europa en la Plena i Baixa Edat Mitjana. Ens queden els següents punts (anirem ampliant informació del llibre amb esquemes i mapes):

  • Els grups socials: l'aparició de la burgesia
  • L'artesania i els gremis
  • El fiançament del poder real (els reis van guanyant autoritat sobre la noblesa feudal).
  • Acabarem el tema amb la crisi de la Baixa Edat mitjana i parlarem de la pesta negra.
Primer de tot, vols visitar una autèntica ciutat medieval? Ací tens una de les més famoses d'Europa:
Profe, i en Espanya, què podem vore?

4. ELS HABITANTS DE LA CIUTAT MEDIEVAL:

4. 1. Artesans i gremis:

  • Copiem esquema de la pissarra.



En aquesta entrada has de posar un comentari: VALÈNCIA MEDIEVAL o envia un correu a la professora: lorena.geohist@gmail.com



  1. Identifica el tipus de font (justifica la resposta).
  2. Pública o privada? (justifica la resposta)
  3. A quina característica de la ciutat medieval fa referència?
  4. Per què s’associen els artesans? Com ho veus al text? 
  5. Segons aquestes regles, podria un mestre teixidor arribar a convertir el seu taller en una fàbrica?
  6. Com s'arriba a ser mestre artesà? Quin era el sistema de formació dins d'un gremi? 
  7. Existeixen actualment reglamentacions similars?
  8. Fes un resum del comentari i valora la importància de la font per al coneixement històric.

4. 2. La nova societat urbana:



  • Quines diferències observes respecte a la piràmide feudal de l'Alta Edat Mitjana?
  • Reflexiona: Quines diferències penses que hi ha entre els mercaders i comerciants i un senyor feudal?
  • Reflexiona: EXERCICI 16 de la pàgina 87.
  • Mudèjars (pàgina 108): Explica la seua situació davant l'ocupació cristiana.

5. LA CONSOLIDACIÓ DEL PODER REIAL:

5. 1. El suport de la burgesia:

ATENCIÓ: AÇÒ NO ESTÀ IGUAL AL LLIBRE. 

Els reis van cercar el suport de la burgesia i les ciutats: (copia els esquemes)



EXERCICIS:
  • Comentari del fur de Calatayud
  • Exercicis 19, 21, 23 i 25 de la pàgina 89.


5. 2. El naixement de les Corts o parlaments:(copia l'esquema):


Com funcionaven les Corts medievals? 

L'antigua Cúria Regia es va convertir en les Corts permetent la participació del patriciat urbà (alta burgesia). Quan el rei necessitava consell per aprovar una nova llei o un subsidi, convocava a les Corts. Els burgesos sempre serien aliats del rei.


5. 3. Les Corts peninsulars:



EXERCICIS:
  • Text de les Corts de Lleó
  • Exercicis 1 i 2 de la pàgina 124
  • Exercicis 9 i 10 de la pàgina 129

6. LA PESTA NEGRA I LA CRISI DE L'EDAT MITJANA:



CURIOSITATS: Els metges de la Pesta Negra:


EXERCICIS:
  • Esquema de la Pesta Negra: origen, context històric, conseqüències.
  • Comentari del gràfic de la pàgina 91 sobre la població europea.
  • Comparació Pesta Negra i COVID.

GREMIS DE VALÈNCIA

 La ciutat de València és la ciutat d'Espanya amb més carrers dedicats a oficis i professions. En total, més d'una trentena. Això es relaciona amb la prosperitat urbana que estem estudiant en el nostre tema 5.

En aquest exercici propose que trobeu aquests carrers de la nostra ciutat i feu aportacions en el fòrum fins que completem la trentena (o més).

Com ha de ser l'aportació? Nom del carrer + breu explicació de l'ofici + localització. No t'oblides de dir el teu nom o no tindras nota!!!

Ànim!