TEMA 2. LES PRIMERES FORMES D'ESCRIPTURA. MESOPOTÀMIA (1ª part)
Al voltant del IV mil.leni a. C., les millores agrícoles van facilitar l'aparició de societats més prósperes i complexes. A més, moltes aldees neolítiques es van transformar en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions.
L'agricultura es va difondre per les extenses planes al voltant dels principals rius: Nil, a Egipte, o Tigris i Eufrates, a Mesopotàmia. En aquestes terres, la producció agrícola va augmentar, s'hi desenvolupen el comerç i l'artesania i van sorgir les primeres formes d'Estat.
És en aquestes civilitzacions on naix l'escriptura i s'inicia així la HISTÓRIA.
1. LES CIVILITZACIONS FLUVIALS:
Però, per què justament en les conques dels grans rius?
EXERCICIS:
Copiem l'esquema al quadern.
Durant l'edat del metalls van sorgir les primeres ciutats governades per un rei. Van evolucionar cap grans imperis. Eren les civilitzacions fluvials (fes click a la imatge i practica Geografia):
EXERCICIS:
Mapa de les civilitzacions fluvials (al quadern)
Analitzem les creiscuides del Nil:
EXERCICIS:
Exercici 2 de la pàgina 181: "Egipte és un do del Nil".
Com van aprofitar les primeres civilitzacions les creiscudes dels rius? Quines conseqüències va tindre aquest aprofitament?
1. L'APARICIÓ DE L'ESCRIPTURA:
L'escriptura va aparèixer fa més de 5.000 anys a Mesopotàmia i poc després a Egipte. Els historiadors situen l'inici de la Història en aquest moment.
EXERCICIS:
Exercicis (fotocòpia al quadern) de l'origen de l'escriptura.
El Codi d'Hammurabi (pàgina 182).
Com va ser possible desxifrar l'escriptura cuneïforme? EXERCICI VOLUNTARI
3. MESOPOTÀMIA. LES PRIMRES CIUTATS ESTAT:
Veiem aquest vídeo que resumeix les principals característiques d'aquesta civilització i contestem a les preguntes plantejades per la professora:
Llegeix el text i nomena 6 avantatges de constuir amb atovó avui en dia.
Quin és el seu principal desavantatge?
Busca informació sobre construccions en atovó en la teua Comunitat.
Utilitzaven l’arc i la volta.
FONT: Vicens Vives
4. 2. Les ciutats mesopotàmiques:
La ciutat d'Ur tenia dues muralles: l'una voltava el perímetre urbà i l'altra, el recinte sagrat, que, amb la grandiositat de les seues edificacions volia mostrar el poder reial. Els canals unien la ciutat amb el port i el riu. Pels canals arribaven a la ciutat les mercaderies..
Si vols fer-te una idèa de cómo era aquesta ciutat, pots visualitzar aquestos dos vídeos:
I ací tens diferents imatges de la ciutat: Els seus grandiosos jardins, el palau, el gran ziggurat i les portes de la deesa Ishtar:
La Porta de Ishtar va ser una de les 8 portes monumentals (10 metres d'altura per 14 d'ample) de la muralla interior de Babilònia, a través de la qual s'accedia al temple de Marduk, on se celebraven les festes de l'any nou. El nom de Istar el rep de la deessa a la qual estava consagrada. Actualment es troba en el Museu de Pèrgam (Berlín).
4. 3. Arquitectura mesopotàmica:
En les ciutats, on residia el rei i els nobles, es construïen els edificis més importants:
Temple
Ziggurats
Palau
Reconstrucció del zigurat d'Ur, dedicat al déu de la Lluna i construït pel rei Ur-Nammu, III mil·lenni a.C. FONT: Vicens Vives
Llig el text enllaçat al dibuix del zigurat d'Ur i contesta: Quina funció (o funcions) tenia un zigurat?
4. 4. Estàtues orants:
Les estàtues solien ser masculines i representaven a reis, déus o alts funcionaris. Tenien una serie de caractéristiques: posició frontal, manca de moviment i uns ulls grans.
Estàtua de Gudea de Lagaix (cap al 2140 a. C). Figura orant que representa un intendent de Mari (2340 a. C.).
4. 5. El relleu:
Els relleus sobre pedra narraven escenes vida política o religiosa, així com animals, éssers mitològics, etc. Són mes detallistes i realistes que les estàtues. A diferència de l'escultura, presenten moviment i sentiment.
La lleona ferida (període assiri) al palau d'Asurbanipal. Representa el sofriment d'un lleona abans de morir. FONT: Vicens Vives.
No hay comentarios:
Publicar un comentario