TEMA 2. LES PRIMERES FORMES D'ESCRIPTURA. MESOPOTÀMIA (1ª part)

Al voltant del IV mil.leni a. C., les millores agrícoles van facilitar l'aparició de societats més prósperes i complexes. A més, moltes aldees neolítiques es van transformar en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions.

L'agricultura es va difondre per les extenses planes al voltant dels principals rius: Nil, a Egipte, o Tigris i Eufrates, a Mesopotàmia. En aquestes terres, la producció agrícola va augmentar, s'hi desenvolupen el comerç i l'artesania i van sorgir les primeres formes d'Estat.

És en aquestes civilitzacions on naix l'escriptura i s'inicia així la HISTÓRIA.

1. LES CIVILITZACIONS FLUVIALS:

Però, per què justament en les conques dels grans rius? 


EXERCICIS:

  • Copiem l'esquema al quadern.

Durant l'edat del metalls van sorgir les primeres ciutats governades per un rei. Van evolucionar cap grans imperis. Eren les civilitzacions fluvials (fes click a la imatge i practica Geografia):

EXERCICIS: 

  • Mapa de les civilitzacions fluvials (al quadern)
Analitzem les creiscuides del Nil:



EXERCICIS: 

  • Exercici 2 de la pàgina 181: "Egipte és un do del Nil".
  • Com van aprofitar les primeres civilitzacions les creiscudes dels rius? Quines conseqüències va tindre aquest aprofitament?

1. L'APARICIÓ DE L'ESCRIPTURA:

L'escriptura va aparèixer fa més de 5.000 anys a Mesopotàmia i poc després a Egipte. Els historiadors situen l'inici de la Història en aquest moment.


EXERCICIS: 

  • Exercicis (fotocòpia al quadern) de l'origen de l'escriptura.
  • El Codi d'Hammurabi (pàgina 182).

Com va ser possible desxifrar l'escriptura cuneïforme? EXERCICI VOLUNTARI


3. MESOPOTÀMIA. LES PRIMRES CIUTATS ESTAT:

Veiem aquest vídeo que resumeix les principals característiques d'aquesta civilització i contestem a les preguntes plantejades per la professora:


Ací pots consultar altre vídeo: Facebook de Ruy y sus Cuadernos


3. LA RELIGIÓ MESOPOTÀMICA: 

  • Eren politeistes.
  • Els déus es representaven com si foren persones (antropomorfos)
  • No creien en la vida després de la mort


Pots ampliar aquesta informació ací: Dioses de Mesopotamia más importantes


4. ART MESOPOTÀMIC:

4. 1. Elements constructius:

Van ser grans constructors, encara que construïen amb rajola i atavó i es conserven poques restes de les seues construccions. 



  • Com està fet l'atovó?
  • Llegeix el text i nomena 6 avantatges de constuir amb atovó avui en dia. 
  • Quin és el seu principal desavantatge?
  •  Busca informació sobre construccions en atovó en la teua Comunitat.

Utilitzaven l’arc i la volta.

FONT: Vicens Vives

4. 2. Les ciutats mesopotàmiques:

La ciutat d'Ur tenia dues muralles: l'una voltava el perímetre urbà i l'altra, el recinte sagrat, que, amb la grandiositat de les seues edificacions volia mostrar el poder reial. Els canals unien la ciutat amb el port i el riu. Pels canals arribaven a la ciutat les mercaderies.. 
FONT: Vicens Vives

La ciutat de Babilònia, amb les seus majestuoses portes i els seus jardins colgants, va ser molt important. Pots descobrir mès d'aquesta ciutat ací: ¿Por qué Babilonia fue una ciudad tan importante y dónde se encontraba?

Si vols fer-te una idèa de cómo era aquesta ciutat, pots visualitzar aquestos dos vídeos:




I ací tens diferents imatges de la ciutat: Els seus grandiosos jardins, el palau, el gran ziggurat i les portes de la deesa Ishtar:





La Porta de Ishtar va ser una de les 8 portes monumentals (10 metres d'altura per 14 d'ample) de la muralla interior de Babilònia, a través de la qual s'accedia al temple de Marduk, on se celebraven les festes de l'any nou. El nom de Istar el rep de la deessa a la qual estava consagrada. Actualment es troba en el Museu de Pèrgam (Berlín).

4. 3. Arquitectura mesopotàmica:

En les ciutats, on residia el rei i els nobles, es construïen els edificis més importants:
  • Temple
  • Ziggurats
  • Palau

Reconstrucció del zigurat d'Ur, dedicat al déu de la Lluna i construït pel rei Ur-Nammu, III mil·lenni a.C. FONT: Vicens Vives
  • Llig el text enllaçat al dibuix del zigurat d'Ur i contesta: Quina funció (o funcions) tenia un zigurat?


4. 4. Estàtues orants:

Les estàtues solien ser masculines i representaven a reis, déus o alts funcionaris. Tenien una serie de caractéristiques: posició frontal, manca de moviment i uns ulls grans.

                             
Estàtua de Gudea de Lagaix (cap al 2140 a. C).                    Figura orant que representa un intendent de Mari (2340 a. C.).

4. 5. El relleu:

Els relleus sobre pedra narraven escenes vida política o religiosa, així com animals, éssers mitològics, etc. Són mes detallistes i realistes que les estàtues. A diferència de l'escultura, presenten moviment i sentiment.

La lleona ferida (període assiri) al palau d'Asurbanipal. Representa el sofriment d'un lleona abans de morir. FONT: Vicens Vives.





EXERCICIS: Fem els exercicis de la pàgina 187.

No hay comentarios:

Publicar un comentario