En aquest tema anem a estudiar la civilització grega, que està en la base de molts aspectes de la nostra cultura actual. Entre les moltes aportacions que la civilització deu a l'antiga Grècia (la filosofia, la ciència, la democràcia), la literatura cobra una especial importància. En efecte, la majoria dels gèneres, formes i tòpics que dominaran la tradició literària occidental van sorgir entre els segles VIII i IV a. C. en la península Hel·lènica. Destaquen, d'una banda, la poesia èpica i lírica, amb exemples com els poemes d'Homer, i, porus altre, la mitologia, amb llegendes i relats protagonitzats per déus i herois.
Anem a començar amb aquest vídeo (deures per a casa):
1. ELS ANTICS GRECS. ON I QUAN VAN VIURE:
1. 1. On van viure:
Els grecs antics eren una barreja de pobles que, des del mil·leni II a.C., s'havien anat instal·lant en successives onades sobre la península Balcànica i les costes d'Àsia Menor.
El món grec estava organitzat en ciutats Estat, que tenien uns mateixos costums i formes de vida, però que eren independents entre si i dominaven el territori que les envoltava. Rebien el nom de polis i cada una tenia el seu govern, les seves pròpies lleis, el seu exèrcit i la seva moneda.
Malgrat l'aïllament de les polis i de les diferències entre elles, es sentien membres de l'Hèl·lade, que significa "el país dels hel·lens".
Els vincles que unien des de molt antic els habitants de les diverses polis gregues eren:
- Els orígens: Cultura minoica i cultura Micènica.
- Una mateixa llengua.
- Uns mateixos déus (mitologia grega) i ritus.
- Una mateixa cultura amb unes mateixes formes de vida i costums.
- Referents literaris: poemes d'Homer (Ilíada i Odissea).
- Completa aquest mapa i contesta a les preguntes (pàgina 206):
- Què és l'Hèl·lade?
- Què és una polis? Busca al mapa (pàg. 206) el nom d'algunes de les polis més importants.
- Per què l'Hèl·lade no va ser un Estat que es puga comparar amb la Grècia actual?
- Explica com va influir el relleu sobre la civilització grega?
- Sintetitza quins aspectes unien tots els habitants de l'Hèl·lade.
- Els grecs compartien una mateixa identitat malgrat que pertanyien a polis diferents. Creus que actualment els ciutadans de la UE també ens sentim partícips d'una identitat comuna europea? Raona-ho.
1. 2. Quan van viure?
La civilització grega es va desenvolupar en les etapes següents:
- Època arcaica (s. VIII-VI a.C.) , període en que els grecs van consolidar les polis i van colonitzar les costes del mediterrani.
- Època clàssica (S.V a.C.) etapa de major esplendor de les polis, entre les quals van destacar Atenes i Esparta.
- Època hel·lenística (S.-IV-II a.C.), en aquest temps, Alexandre el Gran va conquerir l’imperi persa i van sorgir els regnes hel·lenístics, que finalment van ser sotmesos pels romans.
1. 3. Un passat en comú: les cultures pre-hel·lèniques:
LA CIVILITZACIÓ CRETENCA O MINOICA: (FONT: Llibre de Santillana, Voramar, 1r ESO)
- En el tercer mil·leni aC, l'illa de Creta va adquirir un paper preponderant al mar Egeu, ja que la seua localització li va permetre dominar el comerç entre l'Orient i l'Occident. Va assolir l'esplendor al voltant del 2100 aC.
- Creta era governada per reis. Un dels més influents va ser el llegendari Minos, per això aquesta civilització es coneix també com a minoica. Els reis cretencs van construir palaus, com el de Cnossos.
LA CIVILITZACIÓ MICÈNICA: (FONT: Llibre de Santillana, Voramar, 1r ESO)
- La civilització micènia va sorgir cap als anys 1600 aC - 1400 aC, quan el poble aqueu, que procedia del nord, es va instal·lar als Balcans i va construir ciutats emmuratllades, com Micenes o Tirint.
- La societat micènica la componien principalment guerrers, que eren governats per un rei. Al principi, l'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia, però poc a poc els micènics substituïren els cretencs en el control de l'activitat comercial al Mediterrani.
La història del cavall de Troia és un dels relats que conté La Ilíada, un relat atribuït al poeta Homer i també present en L'Eneida de Virgili. En ella es narra com els grecs van aconseguir entrar a la ciutat de Troia usant l'astúcia.
- Lee la història del Cavall de Troia i explica quin creus que és el seu ensenyament.
- Cap al 1200 aC, la civilització micènica va entrar en decadència i es va iniciar una etapa de crisi. Després de desparèixer, va transcòrrer un perídode del qual no es tenen documents escrits i que coneixem com a època fosca.
Després de l'època fosca, la història de Grècia passà per tres etapes: l'època arcaica, l'època clàssica i l'època hel·lenística.
2. L'ÈPOCA ARCÀICA I LA FORMACIÓ DE LES PRIMERES POLIS:
2. 1. Com eren les polis:
A partir del segle VIII a. C., els habitants de l'Hèl·lade es van anar agrupant en polis (ja saps què son).
Aquestes, tenien unes caracerístiques comunes:
- Segons el que ja saps, per què penses que el port és una part important de les polis gregues? On estaven situades la major part de polis (mira el mapa del principi).
- Quines dues grans zones diferenciades hi havia en una polis? Quina funció tenia cadascuna?
- Creus que en les nostres ciutats i pobles actuals hi ha algun lloc semblant a l'àgora grega? Justifica la teua resposta.
- Busca en internet alguns dels edificis (estiguen o no en la imatge que tens a dalt) que podiem trobar en l'àgora d'una polis grega i explica la seua funció.
Per tant, les polis tenien molts trets en comú, però diferentes formes de govern. Copiem aquest esquema al quadern (FONT. Vicens Vives):
Ací pots ampliar informació: Prezi de las formas de gobierno en las polis griegas
Repassa el que has après: Relaciona conceptes
2. 2. L'expansió grega:
Entre els segles VIII i VI a. C. va Grècia va viure una època de crisi. Tenint en compte tot el que ja saps dels grecs... Què creus que podrien haver fet? (pensa i reflexiona).
- Fem el comentari del mapa guiat per la professora.
- Colònies gregues al Mediterrani peninsular.
Ampliem informació.... Com anomenaven els grecs a l'Estret de Gibraltar? Quin origen tenen?
3. L'ÈPOCA CLÀSSICA:
L’època clàssica és la segona etapa de la Història de Grècia (revisa l'eix cronològic). En aquest període van destacar dos polis: Esparta, regida per una oligarquia, i Atenes, fonamentada en una democràcia. Les dues van ser polis molt poderoses que van rivalitzar per l'hegemonia a l'Hèl.lade.
3. 1. Atenes i la democràcia:
El govern d'Atenes estava en mans dels ciutadans?
Al segle V a. C., a la ciutat d’Atenes es va consolidar una sistema democràtic de govern, que va ser resultat de les reformes establertes per tres grans legisladors: Soló, Clístenes i Pèricles. Aquest últim va governar Atenes en la seua època de màxima esplendor.
La democràcia d’Atenes es basava en la participació dels ciutadans en el govern de la ciutat. Tots ells tenien dret a formar part de l’Assemblea (EKKLESIA). Aquesta Assemblea era l'òrgan de govern més important d'Atenes: votava les lleis, la guerra i l'ostracisme.
- Quines funcions tenia l'Assemblea?
- Qui podia formar part de l'Assemblea?
- Com es prenien les decisions a l'Assemblea?
- Quins grups socials hi havie en Atenes? Quins participaven en la vida política i quins no?
- D’aquesta manera, hui en dia considerem que la democràcia va nàixer a l’antiga Grècia. Però, la democràcia atenenca era realment democràtica? Fes una resposta raonada amb l'ajuda del gràfic de la societat atenesa.
- Compara la democràcia d'Atenes amb les democràcies actuals i assenyala semblances i diferències.
3. 2. Esparta i l'oligarguia:
Esparta va ser una de les polis més extenses i poderoses de Grècia. El seu sistema de govern i la seua estructura social van ser molt diferents de les que tenien les altres polis.
El sistema de govern era oligàrquic, és a dir, controlat per una minoria. Encara que el govern era dut a terme per dos reis, aquests eren assessorats per altres òrgans de govern. El més important era la Gerusia o consell d’ancians. La Gerusia estava formada pels ancians de les famílies més prestigioses i pels dos reis, proposava i elaborava les lleis i administrava la justícia).
Tots els homes nascuts en Esparta tenien l'obligació de servir en l'exèrcit. La seua vida estava dedicada a aprendre l'art de la guerra. I els xiquets des de xicotets rebien una educació orientada a servir militarment a Esparta (article de premsa).
- Llegim l'article de premsa i reflexionem.
3. 3. Per què Atenes i Esparta es van enfrontar?
- La Marató: investiga i reflexiona.
- Treballem amb fonts.
- VÍDEO: BATALLA DE LAS TERMÓPILAS
4. L'ÈPOCA HEL·LENÍSTICA I EL SOMNI D'ALEXANDRE:
- De qui era fill Alexandre Magne i de quina polis procedia? Quin sistema de govern tenia aquesta polis?
- Qui va educar a Alexandre Magne?
- Què significa “megalòman”?
- A quin heroi admirava i en quina gran obra (ja nomenada a classe) apareix?
- Quina aspiració tenia Alexandre III?
- Què va aconseguir Filip II?
- El vídeo (4:54) dona informació sobre el nus gordià. Busca informació i explica en què consisteix.
- Quina tàctica van utilitzar Alexandre i els seus caps militars per expandir la cultura i les formes de vida gregues?
- Segons el que has vist, cap a on es va expandir fonamentalment Alexandre i on volia arribar?
- Quin efecte van tindre aquestes campanyes tan llargues (334 a. C. – 324 a. C.) en el seu exèrcit? Què va passar?
- Com va acabar Alexandre?
- Com va acabar l’imperi després de les guerres pel poder?
- Amb tot, creus que Alexandre va aconseguir el seu objectiu vital? Raona la teua resposta.
L'IMPERI D'ALEXANDRE. FONT: Vicens Vives
¿Sabes quién es Alejandro Magno? Esta lámina te cuenta cómo fue su vida y cuál fué su aportación a la historia, además de un breve resumen sobre la biblioteca de Alejandría. Se trata de una lámina educativa en color, en formato PDF para descargar de elmundo.es
- Treball per lliurar a la professora: Analitza un mapa històric (pàgina 222).
5. LES CREENCES GREGUES:
Al voltant dels déus, hi ha molts personatges:
- Herois que feien gestes magnífiques, com ara Hèrcules o Teseu (el vencedor del Minotaure).
- Divinitats menors, com ara muses i nimfes.
- Éssers fantàstics, com els centaures (meitat home, meitat cavall) i els ciclops (gegants amb un únic ull).
Ampliem informació amb aquest vídeo:
No hay comentarios:
Publicar un comentario