TEMA 4. L'ISLAM I AL-ÀNDALUS (2023-24)

Al tema anterior vam veure que després de l'Imperi romà, el Mediterrani va ser ocupat per tres grans civilitzacions: Regnes germànics, Imperi Bizantí i l'Islam. Hem estudiat ja la primera i la segona, anem a estudiar en aquest tema la tercera. Així que en aquest tema veurem l'Islam en una doble vessat:

  • Religió: veurem el seu origen i els seus fonaments.
  • Imperi: estudiarem la seua expansió pel Mediterràni i la seua presència a la Península Ibèrica, es a dir, Al-Ándalus.
En aquest article, al final, podeu veure una animació sobre l'evolució de les principals religions en el món i les previsions per a 2050:

Mapa animado muestra las 5 religiones que dominan en el mundo



1. QUÈ ÉS L'ISLAM?:

On sorgeix l'Islam i què hi havia abans de les predicacions de Mahoma?


La religió islàmica o musulmana té com a origen les predicacions  de Mahoma a principis del segle VII en Aràbia. Abans de l’Islam la major part dels habitants d’Aràbia vivien en tribus nómades a prop dels oasis. Eren  politeistes i peregrinaven a la Meca, on es trobava la Ka'ba (pedra negra). Serà Mahoma qui aconseguirà unir a aquestes tribus baix una mateixa  religió: l’Islam i crearà un Imperi.

Si vols més informació sobre la Kaaba consulta el següent enllaç: La Kaaba o pedra negra. 


Mahoma va nàixer a la Meca l’any 570 d.C, orfe, caravaner i pastor, es va  casar amb una viuda rica i es va dedicar a meditar. Als 40 anys se li va aparèixer l'arcàngel San Gabriel i li ordenà predicar la  religió del Déu vertader, Al·là, convertint-se Mahoma en el profeta de  l'Islam.

Mahoma (i els seus seguidors) va ser perseguit per les seues predicacions i va fugir de La Meca a  Medina l’any 622 (hègira o fugida), any en què comença el calendari musulmà.
  • La Conquista  de la Meca: A Medina van augmentar els seguidors de  Mahoma. Es va organitzar un exèrcit i després de diverses batalles, a l'any  630 d.C els musulmans dirigits per Mahoma van conquistar la Meca.
  • Conquestes de Mahoma: Des de Medina Mahoma va conquerir quasi tota Aràbia i, a la seua mort (632), es trobava unificada sota la mateixa religió.
  • Mort de Mahoma, el 632 d.C: Els successors (califes:poder polític i religiós) van continuar  l’expansió de l’imperi.

L'Islam: religió i codi de conducta:

Islam significa "submissió a Déu" i qui practica aquesta religió és musulmà  («creient»).

La base de l’Islam és la creença en Al·là com a únic  déu (monoteistes) i Mahoma com el seu profeta. El llibre sagrat musulmà és l’Alcorà (recull els ensenyaments del profeta i la paraula de Déu revelada a Mahoma). Es completa amb la Sunna (text sobre els costums del profeta). Els dos formen la xaria o llei sagrada per als musulans

IMPORTANT. Pregunta d'examen: Què és l'Islam? (resum de la pàgina 28).

Les obligacions o preceptes de l'Islam són:

  • Professió de fe: Només hi ha un Déu, Al·là, i Mahoma és el seu profeta.
  • Orar cinc vegades al dia en direcció a la Meca.
  • Donar diners als necessitats (almoina).
  • El dejú (no prendre menjar, beguda, ni practicar sexe) en el Ramadà, des  de l'alba fins a la posta de sol.
  • Peregrinar a la ciutat sagrada de la Meca (a la Ka´ba), almenys una vegada  en la vida.



Els temples musulmans s’anomenen mesquites.  No tenen sacerdots, sinó imams que dirigeixen l’oració i ulemes  que interpreten els textos sagrats.




EXERCICIS:
  • Diferència entre àrab i musulmà.
  • Exercici 1 de la pàgina 29.
  • Què és l’Islam? Quan i on va parèixer? 
  • Què és l’Hègira? En quin any estarien ara al món musulmà si el seu calendari fóra com el nostre?
  • Copia i completa al teu quadern:


  • VOCABULARI: Exercici 2 de la pàgina 29.
  • Amb el que has aprés en classe completa el dibuix de baix amb els noms de les parts d’una mesquita:




2. L'EXPANSIÓ DE L'ISLAM:

En aquest punt anem a estudiar l'expansió de l'Islam a partir de la mort del profeta (632) fins que es converteix en un gran imperi. Per aixó anem a comentar aquest mapa (pàgina 31 del llibre):


Aquest mapa el podeu utilitzar les persones que heu tingut dificultats per a veure l'altre (falta la part del Abbàsides):


A partir del mapa i els teus coneixements, respon (mapa p. 30):
  1.  Quin tipus de mapa és i quin territori representa (classificació)?
  2.  De què tracta el mapa (tema)?
  3.  Quins territoris eren musulmans a la mort de Mahoma? Quins van conquerir els primers califes?
  4.  Quins territoris van conquerir els omeies? On van posar la capital?
  5.  Quins pobles, en quines batalles i en quins anys van frenar l’avanç musulmà?
  6.  Quina illa van conquerir els abbàssides? Quina va ser la capital de l'imperi abbasida?
  7.  Què va passar amb el califat abbàssida?
Completem esta informació amb els exercicis 7 i 9 de la pàgina 31 del llibre de text.



3. L'ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ÀNDALUS

3. 1.Evolució política:

Com a introducció ací teniu el següent vídeo:


Acompanyeu l'explicació amb l'esquema que vos he donat a classe i amb aquest vídeo:


1. Conquesta (711 - 718):


2. Emirat dependent de Damasc (718 - 756):


Per a saber més...

Respecte a la fi de Al-Àndalus i el final del Regne nazarí de Granada, tal volta vos sone l'expressió "Llora como mujer lo que no supiste defender como hombre". Conta lla tradició que són les paraules que Aixa, la mare de Boabdil, va dir a aquest després del lliurament de les claus de la ciutat de Granada als Reis Catòlics en 1492. En l'últim capítol de la sèrie d'RTVE "Isabel" podem veure aquesta escena i en el següent enllaç podeu consultar el debat sobre si aquest capítol de la Història és cert o si és llegenda:  "El suspiro del moro", entre la leyenda y la realidad


3. 2. Situació d'aprenentatge:


QÜESTIONS:
  1. Identifica la font: tipus de font, primària/secundària, autori, destinatari (pública/privada), contingut, coordenades espai-temporals.
  2. Extrau les idees principals fent referència als paràgrafs i línies.
  3. A quinta etapa de l'evolució política d'Al-Àndalus correspon? Justifica la resposta.
  4. Què es pretén amb este document? Relaciona'l amb les causes de la rapidesa de la conquesta i amb les causes i conseqüències del període.
  5. Realitza una cloenda (conclusió). Resumeix breument el que has fet i valora l'importància de la font per al coneixement històric.
  • Presentació: 10%
  • Introducció: 20%
  • Idees principals: 30%
  • Relació: 30%
  • Conclusió: 10%

4. ECONOMIA D'AL-ÀNDALUS:

4. 1. Agricultura:







  • Investiga els origens d’un dels tribunals en actiu més antics del món: el Tribunal de les Aigües de València.
  • Exercicis 26 al 28 de la pàgina 37. Hem d'utilitzar els vídeos per completar la informació del llibre de text (més encara en l'exercici 27).



 





5. LA SOCIETAT D'AL-ÀNDALUS:


  • Quina minoria era la més poderosa en la societat d’Al-Àndalus? Per què? Qui estava per baix d’ells? A què es solien dedicar? 
  • Explica la diferència entre un muladí i un mossàrab.

6. ART I CULTURA:
  • El Arte y la cultura de Al-Àndalus (canal La cuna de Halicarnaso):

Resultado de imagen de CIENCIA Y CULTURA ANDALUSÍ

  • La mezquita de Córdoba y su mihrab:



  • La Alhambra de Granada:





IDENTITAT DIGITAL

 TUTORIA DEL DIA 07/11/2023: Parlem de la identitat digital:




LA TEUA IDENTITAT DIGITAL A GVA:





Consulta aquí información sobre tu identidad digital en gva: IDENTIDAD DIGITAL


TEMA 3. LA RUPTURA DEL MARE NOSTRUM (23 -24)

INTRODUCCIÓ: Les etapes de la Edad Mitjana:

Amb la caiguda de l'Imperi romà d'Occident a l'any 476 s'inicia una nova etapa històrica: l'Edad Mitajana, que compren aproximadament mil anys. Comença amb la fi de la civilització romana i acaba al 1492 (arribada de Colón a Amèrica) per a alguns historiadors, o al 1453 (caiguda de l'Imperi bizantí) per a d'altres.

FONT: https://www.saviament.com/

L'Edat Mitjana es divideix en tres etapes que vorem al llarg del curs:
  • Alta Edat Mitjana (segles V al X): transició del món antic al món feudal (temes 1 i 2).
  • Plena Edat Mitjana (segles X al XIII): consolidació del feudalisme i desenvolupament de les ciutats (temes 3, 4, 5 i 6)
  • Baixa Edat Mitjana (segle XIV-XV): crisi del sistema feudal (tema 6 i annex).
Què anem a estudiar en cada una d'aquestes etapes?


CONTESTA A LES PREGUNTES:
  • Què és l'edat mitjana? En quines etapes es divideix? Quants segles va durar cada una?
  • Elabora al teu quadern un eix amb les etapes de la Història Universal amb les principals dades històriques.

1. COM ES VA INICIAR L'EDAT MITJANA?

FONT: Adaptació de https://materialescienciassociales.com/


Les invasions bàrbares en el segle V:



FONT: Vicens Vives
Anem a vore aquest video i contestar unes preguntesENLLAÇ DE MEGA
  1. Abans d’invair l’Imperi romà, a on vivien els pobles germànics?
  2. A què es dedicaven?
  3. Com s'organitzaven políticament?
  4. Van mantindre relacions amb Roma? Què significa que eren federats?
  5. On acabaren instal·lant-se els anglos i els saxons? (mapa p. 6)
  6. En quina ex-província romana es va establir el regne dels visigots? (mapa p. 12)
  7. Quin va ser el regne germànic que més va perdurar en el temps?
  8. Quin va ser el gran projecte de l’Emperador Justinià? (p. 9)
  9. Quins territoris va perdre Bizanci front als àrabs?
Completa la informació del vídeo: Llig la pàgina 6 i el text següent.


  1. És una font primària o secundària? Justifica la teua resposta.
  2. Quins tipus de font és? Pots consultar els tipus de fonts ací
  3. Quin és l'autor? Busca informació d'ell
  4. Quina és la data de la font? A quin segle pertany? A quina etapa de les que hem estudiat?
  5. Quin és el títol de la font?
  6. Resumeix cada paràgraf arreplegant les idees generals del que parla.
  7. Quines diferències hi ha entre els pobles germans i les característiques que unien als territoris del Mare Nostrum?
  8. Quines característiques té el rei?
  9. Creus que aquest document és important per donar-nos informació sobre l'època que tracta? Per què? 
Després de copiar l'esquema de la pissarra, contesta a les preguntes de la pàgina 7: 5, 7 i 8.


2. L'IMPERI BIZANTÍ:

Mentre que a finals del segle V dC. la meitat occidental de l’Imperi Romà va desfer-se pels atacs bàrbars, la meitat oriental va aguantar prou bé les envestides dels diferents pobles bàrbars que van intentar envair i saquejar les seues ciutats. Godos, bulgars, àvars, etc., van intentar sense èxit fer-se amb la joia mes ambicionada de tot l’orient: la citutat de Constantinoble.

  • Mira el vídeo de dalt i explica quin és l’orige (o origens) del terme “Imperi Bizantí”. Et sembla un terme històricament adeqüat?
  • Quins elements de continuitat hi ha entre el Imperi d'Orient i el d'Occident?
  • Quines innovacions destaques de l'Imperi d'Orient?

2. 1. Característiques generals:


Aprofundim amb la lectura d'un text (el tens a la pàgina 9):


  1. És una font primària o secundària? Justifica la teua resposta.
  2. Quins tipus de font és? Pots consultar els tipus de fonts ací
  3. Quin és l'autor? Explica el que saps d'ell
  4. Quina és la data de la font? A quin segle pertany?
  5. Quin és el títol de la font?
  6. Què pretenia Justinià amb el seu nou codi de lleis?

2. 2. Societat i art:

L’església bizantina té molt de poder, riquesa i influència, encara que al segle XI es separa de l’església  catòlica (cisma d’Orient al 1054): el patriarca de Constantinoble no reconeix l’autoritat del Papa de  Roma i el cristianisme es divideix entre l’església ortodoxa (Orient) i catòlica (Occident).


  • Cerca en Internet: Quines són les principals diferèncias entre católics i ortodoxos? I respecte a la missa? (pots ampliar informació a la pàgina 11 del llibre de text).
  • En quins països és majoritària actualment la religió ortodoxa? Quin és el major d'ells? Quina relació tenen amb el mapa que hem vist a classe?
Creus que podries diferenciar un temple ortodox d'un católic. Ací tens el temple ortodox de l'arcàngel Miguel a Altea:


FONT: Wikpedia
I si vols saber més coses de Santa Sofía, et recomane aquest vídeo:

                                        

Aprofundim en l'art bizantí:
  • Fem els exercicis 37 i 38 de la pàgina 19.

2. 3. Resum:

3. ELS REGNES GERMÀNICS:



  • Exercicis: 19, 21 i 23 (utilitza la crònica d'Hidaci i el text de Gregori de Tours en la teua resposta). 
Puedes ampliar información en la siguiente página: miclasedehistoria


4. ELS VISIGOTS A HISPÀNIA:


5. ELS CAROLINGIS I CARLEMANY:


REPÀS DE 1º DE L'ESO. ROMA I HISPÀNIA

Anem a fer un repàs de Roma i Hispània que us podeu descarregar del següent enllaç:


1. HISTÒRIA DE ROMA. ETAPES I CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:

Com he vist a classe l’Imperi Romà (consulta la presentació ací) va iniciar la seua expansió fora de la Península Itàlica al segle III a.C. Aviat va adquirir les dimensions que pots apreciar en el mapa.


Imperi Roma

Màxima extensió de l'Imperi romà en 117 d. C. Apareix la seua divisió provincial. Hi havia dos tipus de províncies des d'època d'Augusto: les senatorials (baix control del Senat, encara que permés per l'emperador) i les imperials (baix control directe de l'emperador). Normalment, les senatorials eren les més pacificades o romanitzades. Roma també tenia estats satèl·lits.
  • A un mapa físic mut, còpia el mapa de l’Imperi Romà i pega-lo a la teua llibreta. DESCARREGA EL MAPA ACÍ
  • Compara el mapa de l’Imperi Romà amb un mapa actual i escriu el nom de quatre països africans actuals que van pertànyer (almenys en part) a l’Imperi Romà.
  • Escriu el nom de cinc països asiàtics actuals que van pertànyer a l’Imperi Romà.
  • Escriu el nom de set països europeus actuals que van pertànyer a l’Imperi Romà.
Pots consultar aquest mapa:


    Extensió de l'Imperi romà amb els actuals països i les seues banderes.

A més, teniu aquí una sèrie de vídeos perquè conegueu millor l'Antiga Roma:

  • Còm és Roma avui?


  • Però, ¿Quin aspecte va haver de tenir la ciutat de Roma al segle II d.C.? Potser va ser una mica més o menys com açò:

  • Roma virtual: Com era abans i com és ara:


  • El Coliseu:

2. LA SOCIETAT ROMANA:

L’esplendor de Roma se sostenia sobre dos pilars fonamentals: les legions romanes i… els esclaus. Es calcula que almenys un de cada quatre habitants de l’Imperi Romà era esclau. Ells i elles eren els que feien els treballs més durs i ingrats. I a canvi de res.

Aquesta era ara la vida d’un esclau en una pedrera:


  • D'on penses que eixien tants esclaus?
Visualitza aquestos vídeos:


  • Escriu un assaig de 200 paraules sobre les diferències que trobes entre homes i dones a la antiga Roma
         PRESENTACIÓ: 10% (en temps i forma)
         ORTOGRAFIA: 10% (cada falta lleva 1 punt)
         COHERENCIA y COHESIÓN: 10% 
         ADECUACIÓN Y REGISTRO: 10% Vocabulario del tema
         HA VIST ELS VÍDEOS AMB DETENIMENT? 20%
         CONTINGUTS: 30%
         CONCLUSIÓ I APORTACIONS PERSONALS: 10%

3. ROMA, UN MÓN URBÀ I COMERCIAL:




4. LA RELIGIÓ ROMANA:







QUINA UTILITAT TÉ LA GEOGRAFIA? ESTÀ TOT A WIKIPÈDIA?

Benvinguts a l'assignatura de 1r de l'ESO de Geografia i Història. Però... Per què estudiem Geografia? Quina utilitat té?

En primer lloc, per no quedar com un "borrego" en moments com aquestos:


Encara que hi ha coses pitjors, com grans erros que podem veure a la televisió. Açò és el que pasa quan penses que tot està a Internet i que no cal estudiar perquè ho trobem a Wikipèdia:

Altres erros televisius molt greus: clic per ampliar informació.

Canvien França per Àustria a Telemadrid

                                              La Sexta canvia les localitzacions de les províncies d'Almeria i Granada

Encara pots consultar més errors ací: Viaje por los inexactos mapas de la TV: fallos geográficos garrafales de los medios

Per últim, la Geografia té moltes utilitats per a la nostra vida. Pots consultar algunes a la següent presentació, però... quin penses què és el fonament de jocs como Pokemon go? La Geografía!!!


PRESENTACIÓ: UTILIDADES DE LA GEOGRAFÍA


Pensem.... Després del que hem dit i amb el que tu ja sabies: (pots ajudar-te de la pàgina 2 del llibre de text)

  • Què és la Geografia? 
  • Quina és la seua importància i utilitat?
  • Busca a internet (a casa) utilitats de la Geografia i de les diferentes branques d'aquesta ciència?


APREN JUGANT (ABJ)

 Ací teniu una sèrie de jocs per practicar Geografia:


EL MAPA  POLÍTIC D'ESPANYA:


GEOGRAFIA FÍSICA D'EUROPA:

MATERIAL DE PENDENTS

Ací podeu descarregar el material per a recuperar matèria pendent d'altres cursos:


TEMA 2 (2ª PARTE): RESTAURACIÓN Y REVOLUCIÓN EN EUROPA (1815-1848):

  1. LA EUROPA DE LA RESTAURACIÓN
  2. LIBERALISMO Y NACIONALISMO
  3. UNIFICACIONES DE ITALIA Y DE ALEMANIA
 

La restauración se inició con la derrota de Napoleón en 1815 y perduró hasta la revolución de 1848. Se inició con el Congreso de Viena (1814 – 1815), por el que se intentó volver al pasado, al absolutismo, y del que salió un nuevo mapa de Europa. Sin embargo, la restauración se vería amenazada pronto por las diferentes oleadas revolucionarias de 1820, 1830 y 1848. 




1. LA EUROPA DE LA RESTAURACIÓN:

En primer lugar, debemos tener claro qué es la Restauración, sus objetivos y sobre qué principios se asienta, así como los problemas que se derivaron del nuevo mapa de Europa resultante:




2. LIBERALISMO Y NACIONALISMO:


A pesar de sus intenciones, la Restauración no consigue restablecer completamente la situación anterior a 1789. Las ideas de la Revolución Francesa habían influido en Europa. A partir de 1815, nacionalismo y liberalismo se convierten en dos fuerzas de oposición a la Restauración.

Podemos decir, que tras el ciclo revolucionario de 1830, sólo quince años después de que el Congreso de Viena estableciera un nuevo escenario político internacional, había en Europa nuevos estados (Grecia, Bélgica) y se habían liberalizado los sistemas políticos de algunos países. Al otro lado del océano, se independizaban la mayor parte de colonias de España y Portugal. A ello se suma el ciclo revolucionario de 1848, que involucra al mundo obrero a favor del liberalismo, supone la derrota definitiva de la Restauración (menos en Rusia), lleva a la evolución del liberalismo hacia el liberalismo democrático y el sufragio popular, así como al nacimiento de dos nuevas naciones, Italia y Alemania.





3. UNIFICACIONES DE ITALIA Y DE ALEMANIA:


Puedes consultar este breve esquema, así como los vídeos que se muestran a continuación: