El territori espanyol el formen: la major part de la península Ibèrica, les Illes Balears (Mar Mediterrani), les Illes Canàries (Oceà Atlàntic), les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla (al continent africà) i petites illes i penyals situats davant les costes del nord d'Àfrica.
1. 2. EL RELLEU PENINSULAR (pàgines 110 – 111):
Espanya és un país molt muntanyós i presenta una altitud mitjana de 660 m sobre el nivell del mar (només superada per Suïssa).
El relleu peninsular s’estructura en quatre grans grups:
La Meseta Central i el sistemes interiors. La Meseta està dividida pel Sistema Central, donant lloc a la Meseta Septentrional i a la Meseta Meridional, on trobem les Muntanyes de Toledo. Al Sistema Central trobem el Pic Almansor (2.591 m).
Les muntanyes que envolten la Meseta. La Meseta està envoltada de muntanyes que dificulten les comunicacions:
Massís Galaicolleonés, format pel Massís Galaic i les Muntanyes de Lleó.
Serralada Cantàbrica, on trobem els Pics d’Europa amb Torre Cerredo (2.650 m).
Sistema Ibèric, amb el pic Moncayo (2.313 m).
Sierra Morena.
Sistemes exteriors a la Meseta:
Les Muntanyes Basques
Pirineus, amb l’Aneto (3.404 m)
Sistema Mediterrani Català
Serralades Bètiques, constituïdes per tres sectors: Serralada Penibètica, on trobem el Mulhacén (3.479 m) a Sierra Nevada; Serralada Subbètica; i, entre elles, la Depressió Intrabètica.
Depressions exteriors:Depressió de l’Ebre i Depressió del Guadalquivir.
1. 3. EL RELLEU INSULAR (pàgines 110 – 111):
L'Arxipèlag Balear està format per:
Illes Majors. Menorca, Mallorca i Eivissa. A Mallorca destaca la Serra de Tramuntana, amb el Puig Major (1 436 m).
Illes Menors. Formentera i Cabrera.
Totes són una prolongació dels Sistemes Bètics, a excepció de l'illa de Menorca, que està associada a la Serralada Costaner Catalana.
L'Arxipèlag Canari està format per: La Palma, El Hierro, La Gomera, Tenerife, Gran Canària, Fuerteventura i Lanzarote. Totes les illes són d'origen volcànic (el que les diferencia amb la resta del relleu espanyol). Destaca el pic més alt d'Espanya, el Teide, a Tenerife, amb 3.715 m i d'origen volcànic.
2. LES COSTES I RIUS PENINSULARS:
2. 1. Característiques de les costes peninsulars:
Les costes del territori espanyol estan condicionades pel relleu de l'interior. Trobem:
Costes altes, amb penyasegats: les muntanyes arriben fins al mar (ex. costa cantàbrica).
Costes baixes, amb planes, platges d'arena, etc. (ex. costa mediterrànea).
2. 2. Formes de relleu costaner (pàgines 112 - 113):
CAPS: Matxitxako, Cap de Peñas, Cap de Finisterra, Sao Vicente, Pta. de Tarifa, Cap de Gata, Cap de Palos, Nau i Cap de Creus.
GOLFS: Golf de Biscaia, Golf de Cadis, Golf d’Almeria, Golf d'Alacant, Golf de València i Golf de Roses .
ALTRES: Riu de Vigo, Estret de Gibraltar, Mar Menor, Albufera de València i Delta de L’Ebre.
2. 3. Els rius peninsulars: (mapa de la pàgina 113)
Els rius de la península Ibèrica es distribueixen en tres vessants, segons el mar/oceà en què desemboquen:
Vessant Cantàbrica. Són rius curts, perquè naixen molt a prop del mar. Tanmateix, són cabalosos i regulars, degut al clima oceànic. Destaquen el Bidasoa, el Nervión i el Nalón.
Vessant Atlàntic. Són rius llargs (naixen prop del Mediterrani, no de l'Atlàntic), cabalosos i irregulars, a excepció del Miño. A més del Miño, detaquen el Duero, Tajo, Guadiana i Gualdalquivir.
Vessant Mediterrani. Són rius curts, de cabal escàs i irregular, a excepció de l' Ebre. Al costat de l'Ebre destaquen el Ter, Llobregat, Turia, Xúquer i Segura.
3. ELS CLIMES D'ESPANYA:
Fem un resum dels factors que expliquen els climes d'Espanya: latitud, dinàmica general de l'atmosfera, proximitat o no al mar, altitud, orografia.
Completem el quadre dels climes espanyols.
Fem els exercicis: 10, 11 (sense fitxa), 12, 13, 15 i 18.
Com hem vist al tema 1, a l'any 476 va desaparéixer l'imperi romà d'Occident. L'espai que havia ocupat es va fragmentar en nombrosos regnes independents, on es van assentar els pobles germànics. En les terres de l'actual França es van establir els francs, que van deixar pas a l'imperi carolingi.
Els primers segles de l'edat mitjana foren una època de divisió i d'inseguretat. Diferents pobles van assolar Europa. Els reis eren febles i no tenien mitjans per a protegir els seus regnes. Per això, els camperols van buscar la protecció dels nobles. Així es va anar teixint una cadena de llaços personals que van canviar la política i la societat.
En aquest tema anem a estudiar els orígens d'Europa i com es va organitzar la societat feudal:
En aquest tema anem a treballar amb mapes conceptuals que anirem confeccionant entre tots, per això has de tindre molta cura del teu quadern.
1. PER QUÈ ES VA IMPLANTAR EL FEUDALISME A EUROPA?
1. 1. Què és el feudalisme i com va sorgir? (consultem la pàgina 52 del libre de text):
1. 2. Les relacions de dependència:
En l'època feudal les persones estaven unides entre si per relacions de dependència. Però aquestes relacions eren diferents segons l'estament al qual es pertanyia (llibre de text, pàgina 53):
EXERCICIS DEL PUNT 1:
Mapa conceptual (FET EN CLASSE, A LA PISSARRA)
Exercicis 1, 2 i 4 de la pàgina 53.
Reflexiona: 5 de la pàgina 53.
2. LA SOCIETAT FEUDAL:
Aquest breu text és una introducció cap a la societat feudal i la seua estructura (completem amb les pàgines 42 i 43 del llibre de text):
Copia la piràmide/l'esquema al teu quadern:
Comentem un text (pàgina 54):
CONTESTA A LES PREGUNTES DESPRÉS DEL LLEGIR EL TEXT:
És una font primària o secundària? Raona la teua resposta.
Ès una font pública o privada? Raona la teua resposta.
Qui és l'autor? Quina conclusió de la societat feudal traus de l'autoria de la font?
Com estava organitzada la societat feudal?
Quina funció correspon a cada grup?
Per què diem que és una societat desigual?
Què significa «inmobilisme social»?
Quina penses que és la finalitat del text?
Conclusió: fes un breu resum del que has dit i reflexiona sobre la importància d'aquesta font per al coneixement històric.
EXERCICIS DEL PUNT 2:
Text "Cada ordre un destí"
Reflexiona: exercici 10 de la pàgina 54.
3. L'ECONOMIA FEUDAL:
Podeu consultar el següent vídeo, de la professora Joana Maria Sansó Mascaró:
EXERCICIS DEL PUNT 3:
Mapa conceptual o esquema (al quadern, realització personal i individual)
Exercicis 11 i 13 de la pàgina 57.
Text de la pàgina 56.
4. COM VIVIEN ELS NOBLES?
EXERCICIS:
16, 17 i 20 de la pàgina 59.
VOLUNTARI per lliurar a la professora abans de l'examen: Busca un castell de la Comunitat Valenciana o d'Espanya. Explica'n breument la seua història. Fes una fitxa en la qual consten asepctes com: fotografia, si es fan tornejos, época en la qual es va construir el castell, breu descripció del mateix, habitants il·lustres de la seua Història, anèdotes i estat actual.
Cerca el nom de, almenys, 3 dones que podrien viure a la Ciutat de les Dames de Christine de Pisane i justifica la teua elecció. Aquetes dones poden ser de l'època que siga però, almenys una, ha de ser de l'Edat Mitjana. Finalment, fes en un full una breu resenya d'una d'aquetes dones (la d'època medieval) amb: títol, imatge, justificació i codi QR per ampliar informació).
TREBALL AMB FONTS:
Realitza la identificació de la Font (títol, tipus, contingut, autor, localització espai – temps).
Explica les idees principals de la font.
Amb quin grup social de la societat feudal ho relacionaries? Per què?
Explica com era la vida de la noblesa a l’Edat Mitjan (resum de la pàgina 58)
5. COM VIVIEN ELS LLAURADORS?
Ací teniu un resum de les característiques de la societat feudal (en castellà) i una visió general de com era la vida dels llauradors:
EXERCICIS DEL PUNT 6 del llibre:
Estudiar els continguts.
Conceptes fonamentals: rotació triennal, baixos rendiments, agricultura de subsistència, autoconsum, prestacions personals, etc.
Exercicis: 27, 28 i 30 de la pàgina 62.
6. EL PAPER DE L'ESGLÉSIA EN LA SOCIETAT FEUDAL?
QUÈ VAN SER LES CROADES?
FONT: Vicens Vives. Llibre 2n ESO.
TREBALL AMB FONTS:
Realitza la identificació de la Font (títol, tipus, contingut, autor, localització espai – temps).
Comenta la llegenda del mapa (pensa que hi ha dos). Què indiquen els dos colors del fons? I les fletxes?
Indica d'on van partir les croades, quin destí tenien, quin objectiu perseguien i en quins segles es van dur a terme.
Qui hi va participar i per quins motius? Quen van finalitzar i per què?
A quin estat actual es troba el destí dels antics croats?
Amplia informació al següent enllaç i contesta:
Què va passar després?
Quines conseqüències van tindre les croades per a Europa i per la societat feudal?
ORA ET LABORA:
"El nombre de la rosa". Escena de la visita al scriptorium.
7. REPÀS PER A L'EXAMEN:
En aquesta ocasió he canviat el joc, anem a provar un "Quizziz" que dona més possibilitats i puc fer més tipus de preguntes. Anem allà!
Os pongo también la rúbrica que estoy utilizando para calificar el trabajo en grupo de los climas y paisajes del mundo. He tenido en cuenta muchos aspectos, así como vuestras evaluaciones, con el fin de ser lo más objetiva posible.
TOTALMENTE
(9-10)
BASTANTE
(7-8)
POCO
(5-6)
MUY
POCO (3-4)
NADA
(0-1)
Partes
del trabajo
El trabajo está completo
Faltan una o dos partes
Está la mitad del trabajo o un poco más
Hay dos partes cumplimentadas
No presentado
Contenido
Demuestra mucho conocimiento del tema
Demuestra un buen conocimiento del tema
Demuestra un conocimiento parcial
Demuestra poco conocimiento (o se lo
han hecho)
No presentado
Tiene
imágenes y están explicadas
Todas las imágenes son pertinentes y
llevan su explicación
Algunas imágenes sin explicación
Pocas imágenes y sin explicación
No presenta imágenes
No presentado
Presentación
escrita: orden, claridad
Hay orden y una estética cuidada
Hay orden aunque estéticamente no están
tan cuidado
Básico en orden y presentación
No presenta ningún orden y la
presentación está descuidada
No presentado
Ortografía
Sin errores
Muy pocos errores (algún acento o coma)
Algunos errores, no graves: alguna
mayúscula, algún punto, comas, acentos
El trabajo está sin corregir
No presentado
Presentación
oral: clara y amena
Es clara y amena
Es clara y a veces aburrida
Ha estado regular y a veces aburría
Ha estado maly aburría
No presentado
Originalidad
y creatividad
El trabajo es original y creativo
Algunos aspectos no lo son tanto
Apenas es original y creativo
No han sido originales ni creativos
No presentado
Participación
Participan todos, de una manera u otra
Han participado unos más que otros
Algunos miembros casi no han
participado
El trabajo lo ha hecho una persona o
dos (del grupo)
Al tema anterior vam veure que després de l'Imperi romà, el Mediterrani va ser ocupat per tres grans civilitzacions: Regnes germànics, Imperi Bizantí i l'Islam. Hem estudiat ja la primera i la segona, anem a estudiar en aquest tema la tercera. Així que en aquest tema veurem l'Islam en una doble vessat:
Religió: veurem el seu origen i els seus fonaments.
Imperi: estudiarem la seua expansió pel Mediterràni i la seua presència a la Península Ibèrica, es a dir, Al-Ándalus.
On sorgeix l'Islam i què hi havia abans de les predicacions de Mahoma?
La religió islàmica o musulmana té com a origen les predicacions de Mahoma a principis del segle VII en Aràbia.Abans de l’Islam la major part dels habitants d’Aràbia vivien en tribus nómades a prop dels oasis. Eren politeistes i peregrinaven a la Meca, on es trobava la Ka'ba (pedra negra). Serà Mahoma qui aconseguirà unir a aquestes tribus baix una mateixa religió: l’Islam i crearà un Imperi.
Mahoma va nàixer a la Meca l’any 570 d.C, orfe, caravaner i pastor, es va casar amb una viuda rica i es va dedicar a meditar. Als 40 anys se li va aparèixer l'arcàngel San Gabriel i li ordenà predicar la religió del Déu vertader, Al·là, convertint-se Mahoma en el profeta de l'Islam.
Mahoma (i els seus seguidors) va ser perseguit per les seues predicacions i va fugir de La Meca a Medina l’any 622 (hègira o fugida), any en què comença el calendari musulmà.
La Conquista de la Meca: A Medina van augmentar els seguidors de Mahoma. Es va organitzar un exèrcit i després de diverses batalles, a l'any 630 d.C els musulmans dirigits per Mahoma van conquistar la Meca.
Conquestes de Mahoma: Des de Medina Mahoma va conquerir quasi tota Aràbia i, a la seua mort (632), es trobava unificada sota la mateixa religió.
Mort de Mahoma, el 632 d.C: Els successors (califes:poder polític i religiós) van continuar l’expansió de l’imperi.
L'Islam: religió i codi de conducta:
Islam significa "submissió a Déu" i qui practica aquesta religió és musulmà («creient»).
La base de l’Islam és la creença en Al·là com a únic déu (monoteistes) i Mahoma com el seu profeta. El llibre sagrat musulmà és l’Alcorà (recull els ensenyaments del profeta i la paraula de Déu revelada a Mahoma). Es completa amb la Sunna (text sobre els costums del profeta). Els dos formen la xaria o llei sagrada per als musulans
IMPORTANT. Pregunta d'examen: Què és l'Islam? (resum de la pàgina 28).
Les obligacions o preceptes de l'Islam són:
Professió de fe: Només hi ha un Déu, Al·là, i Mahoma és el seu profeta.
Orar cinc vegades al dia en direcció a la Meca.
Donar diners als necessitats (almoina).
El dejú (no prendre menjar, beguda, ni practicar sexe) en el Ramadà, des de l'alba fins a la posta de sol.
Peregrinar a la ciutat sagrada de la Meca (a la Ka´ba), almenys una vegada en la vida.
Els temples musulmans s’anomenen mesquites. No tenen sacerdots, sinó imams que dirigeixen l’oració i ulemes que interpreten els textos sagrats.
EXERCICIS:
Diferència entre àrab i musulmà.
Exercici 1 de la pàgina 29.
Què és l’Islam? Quan i on va parèixer?
Què és l’Hègira? En quin any estarien ara al món musulmà si el seu calendari fóra com el nostre?
Copia i completa al teu quadern:
VOCABULARI: Exercici 2 de la pàgina 29.
Amb el que has aprés en classe completa el dibuix de baix amb els noms de les parts d’una mesquita:
2. L'EXPANSIÓ DE L'ISLAM:
En aquest punt anem a estudiar l'expansió de l'Islam a partir de la mort del profeta (632) fins que es converteix en un gran imperi. Per aixó anem a comentar aquest mapa (pàgina 31 del llibre):
Aquest mapa el podeu utilitzar les persones que heu tingut dificultats per a veure l'altre (falta la part del Abbàsides):
A partir del mapa i els teus coneixements,respon (mapa p. 30):
Quin tipus de mapa és i quin territori representa(classificació)?
De què tracta el mapa(tema)?
Quins territoris eren musulmans a la mort de Mahoma? Quins van conquerir els primerscalifes?
Quins territoris van conquerir els omeies? On van posar lacapital?
Quins pobles, en quines batalles i en quins anys van frenar l’avançmusulmà?
Quina illa van conquerir els abbàssides? Quina va ser la capital de l'imperi abbasida?
Què va passar amb el califatabbàssida?
Completem esta informació amb els exercicis 7 i 9 de la pàgina 31 del llibre de text.
3. L'ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ÀNDALUS
3. 1.Evolució política:
Com a introducció ací teniu el següent vídeo:
Acompanyeu l'explicació amb l'esquema que vos he donat a classe i amb aquest vídeo:
1. Conquesta (711 - 718):
2. Emirat dependent de Damasc (718 - 756):
Per a saber més...
Respecte a la fi de Al-Àndalus i el final del Regne nazarí de Granada, tal volta vos sone l'expressió "Llora como mujer lo que no supiste defender como hombre". Conta lla tradició que són les paraules que Aixa, la mare de Boabdil, va dir a aquest després del lliurament de les claus de la ciutat de Granada als Reis Catòlics en 1492. En l'últim capítol de la sèrie d'RTVE "Isabel" podem veure aquesta escena i en el següent enllaç podeu consultar el debat sobre si aquest capítol de la Història és cert o si és llegenda: "El suspiro del moro", entre la leyenda y la realidad
3. 2. Situació d'aprenentatge:
QÜESTIONS:
Identifica la font: tipus de font, primària/secundària, autori, destinatari (pública/privada), contingut, coordenades espai-temporals.
Extrau les idees principals fent referència als paràgrafs i línies.
A quinta etapa de l'evolució política d'Al-Àndalus correspon? Justifica la resposta.
Què es pretén amb este document? Relaciona'l amb les causes de la rapidesa de la conquesta i amb les causes i conseqüències del període.
Realitza una cloenda (conclusió). Resumeix breument el que has fet i valora l'importància de la font per al coneixement històric.
Amb la caiguda de l'Imperi romà d'Occident a l'any 476 s'inicia una nova etapa històrica:l'Edad Mitajana, que compren aproximadament mil anys. Comença amb la fi de la civilització romana i acaba al 1492 (arribada de Colón a Amèrica) per a alguns historiadors, o al 1453 (caiguda de l'Imperi bizantí) per a d'altres.
FONT: https://www.saviament.com/
L'Edat Mitjana es divideix en tres etapes que vorem al llarg del curs:
Alta Edat Mitjana (segles V al X): transició del món antic al món feudal (temes 1 i 2).
Plena Edat Mitjana (segles X al XIII): consolidació del feudalisme i desenvolupament de les ciutats (temes 3, 4, 5 i 6)
Baixa Edat Mitjana (segle XIV-XV): crisi del sistema feudal (tema 6 i annex).
Què anem a estudiar en cada una d'aquestes etapes?
CONTESTA A LES PREGUNTES:
Què és l'edat mitjana? En quines etapes es divideix? Quants segles va durar cada una?
Elabora al teu quadern un eix amb les etapes de la Història Universal amb les principals dades històriques.
1. COM ES VA INICIAR L'EDAT MITJANA?
FONT: Adaptació de https://materialescienciassociales.com/
Les invasions bàrbares en el segle V:
FONT: Vicens Vives
Anem a vore aquest video i contestar unes preguntes: ENLLAÇ DE MEGA
Abans d’invair l’Imperi romà, a on vivien els pobles germànics?
A què es dedicaven?
Com s'organitzaven políticament?
Van mantindre relacions amb Roma? Què significa que eren federats?
On acabaren instal·lant-se els anglos i els saxons? (mapa p. 6)
En quina ex-província romana es va establir el regne dels visigots? (mapa p. 12)
Quin va ser el regne germànic que més va perdurar en el temps?
Quin va ser el gran projecte de l’Emperador Justinià? (p. 9)
Quins territoris va perdre Bizanci front als àrabs?
Completa la informació del vídeo: Llig la pàgina 6 i el text següent.
Quina és la data de la font? A quin segle pertany? A quina etapa de les que hem estudiat?
Quin és el títol de la font?
Resumeix cada paràgraf arreplegant les idees generals del que parla.
Quines diferències hi ha entre els pobles germans i les característiques que unien als territoris del Mare Nostrum?
Quines característiques té el rei?
Creus que aquest document és important per donar-nos informació sobre l'època que tracta? Per què?
Després de copiar l'esquema de la pissarra, contesta a les preguntes de la pàgina 7: 5, 7 i 8.
2. L'IMPERI BIZANTÍ:
Mentre que a finals del segle V dC. la meitat occidental de l’Imperi Romà va desfer-se pels atacs bàrbars, la meitat oriental va aguantar prou bé les envestides dels diferents pobles bàrbars que van intentar envair i saquejar les seues ciutats. Godos, bulgars, àvars, etc., van intentar sense èxit fer-se amb la joia mes ambicionada de tot l’orient: la citutat de Constantinoble.
Mira el vídeo de dalt i explica quin és l’orige (o origens) del terme “Imperi Bizantí”. Et sembla un terme històricament adeqüat?
Quins elements de continuitat hi ha entre el Imperi d'Orient i el d'Occident?
Quines innovacions destaques de l'Imperi d'Orient?
2. 1. Característiques generals:
Aprofundim amb la lectura d'un text (el tens a la pàgina 9):
És una font primària o secundària? Justifica la teua resposta.
Quina és la data de la font? A quin segle pertany?
Quin és el títol de la font?
Què pretenia Justinià amb el seu nou codi de lleis?
2. 2. Societat i art:
L’església bizantina té molt de poder, riquesa i influència, encara que al segle XI es separa de l’església catòlica (cisma d’Orient al 1054): el patriarca de Constantinoble no reconeix l’autoritat del Papa de Roma i el cristianisme es divideix entre l’església ortodoxa (Orient) i catòlica (Occident).
Cerca en Internet: Quines són les principals diferèncias entre católics i ortodoxos? I respecte a la missa? (pots ampliar informació a la pàgina 11 del llibre de text).
En quins països és majoritària actualment la religió ortodoxa? Quin és el major d'ells? Quina relació tenen amb el mapa que hem vist a classe?
Creus que podries diferenciar un temple ortodox d'un católic. Ací tens el temple ortodox de l'arcàngel Miguel a Altea:
FONT: Wikpedia
I si vols saber més coses de Santa Sofía, et recomane aquest vídeo:
Aprofundim en l'art bizantí:
Fem els exercicis 37 i 38 de la pàgina 19.
2. 3. Resum:
3. ELS REGNES GERMÀNICS:
Exercicis: 19, 21 i 23 (utilitza la crònica d'Hidaci i el text de Gregori de Tours en la teua resposta).
Puedes ampliar información en la siguiente página: miclasedehistoria