TEMA 9. LES PRIMERES FORMES D'ESCRIPTURA. EGIPTE (2ª part)

Continuem amb el nostre tema de les civilitzacions fluvials. Recorda els dos esquemes que tens al quadern sobre com van sorgir aquestes civilitzacions al voltant dels grans rius.

Cómo leer los jeroglíficos egipcios. Curso en 15 minutos.

1. ELS ANTICS EGIPCIS. LOCALITZACIÓ I ECONOMIA:

L'escenari: La Vall del Nil:


Pots mouret’s per la zona a partir d’aquest enllaç de Google maps: https://goo.gl/sc8CN9

Segons va escriure un famós viatger d’origen grec anomenat Heròdot: “Egipte és un do del Nil”. 
Els antics egipcis cridaven al seu país "kemet", és a dir, la terra negra, per a diferenciar-lo del desert que l'envoltava o "deshret", la terra roja, que ocupa el 90% del país. La terra negra no era una altra cosa que el fèrtil llim que el Nil depositava durant la inundació anual fins on podien arribar les seues aigües:


  • A partir del dibuix, explica les fases del cicle agrícola egipci. Per què Heródot afermava que "Egipte és un do del Nil"?
A les terres d’Egipte es distingueixen dues regions: el Baix Egipte (Vall del delta) i Alt Egipte (zona árida on la vida només és possible al voltant del Nil). Durant el V mil·leni trobem tribus disperses que es van concentrar a la ribera del riu. Vers el 3000 a. C., el rei Narmer va unificar l’Alt i el Baix Egipe i es va coronar faraó dels dos regnes.


  • Completa el mapa que t'ha donat la professora:  Baix Egipte, Alt Egipte, Mar Roig, Mar Mediterrani, Riu Nil, Desert de Líbia, Memfis, Desert d'Àràbia, Tebes, Vall dels Reis, Abu Simbel.

2. LES ETAPES DE L'ANTIC EGIPTE:

2. 1. Egipte i els faraons:

La Història d’Egipte té diferents fases, amb batalles i guerres i diferents faraons que pertanyien a diferents dinasties. En aquest tema anem a conéixer el cas de Tutankamon i Hatshepsut.

En tota la història egípcia només cinc dones va arribar a ser faraones. Anem a veure el cas de Tutmosis I i Hatshepsut:

  • Quina era la relació entre Hatshepsut i Tutmosis I?
  • Per què anys després de la seua mort tractaren d'acabar amb la seua memòria?
  • Fes una reflexió sobre el vídeo?

2. 2. Els poders del faraó:

El faraó tenia el poder absolut (polític, militar i religiós). Era considerat un déu (teocràcia) i tenia la missió de governar en nom de la divinitat, preservar l'ordre i dirigir l'exèrcit. També era l'amo de totes les terres i controlava les obres de reg. Estava recolçat per uan sèrie de funcionaris i sacerdots que ajudaven a administrar l'imperi.

Estudiem les característiques i funcions del faraó (pàgina 188) i fem els següents EXERCICIS: 
  • Què significa "teocràcia"? Per què i pera a què rebia culte el faraó? (busquem a Internet)
  • Quins poders tenia el faraó? 
  • Només tenia poders? O també tenia obligacions?
  • Qui ajudava al faraó en les seues taques?

3. UNA SOCIETAT MOLT JERARQUITZADA:

Treballem una fitxa a classe.





4. PER QUÈ MOMIFICAVEN ELS MORTS?

El procés de momificació:


El Llibre dels morts:


ACTIVITATS: Fes un resum del vídeo amb el procés que segueix el KA en el Més Enllà.


TEMA 9. LES PRIMERES FORMES D'ESCRIPTURA. MESOPOTÀMIA (1ª part)

Al voltant del IV mil.leni a. C., les millores agrícoles van facilitar l'aparició de societats més prósperes i complexes. A més, moltes aldees neolítiques es van transformar en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions.

L'agricultura es va difondre per les extenses planes al voltant dels principals rius: Nil, a Egipte, o Tigris i Eufrates, a Mesopotàmia. En aquestes terres, la producció agrícola va augmentar, s'hi desenvolupen el comerç i l'artesania i van sorgir les primeres formes d'Estat.

És en aquestes civilitzacions on naix l'escriptura i s'inicia així la HISTÓRIA.

Fes click al mapa i practica Geografia.

1. L'APARICIÓ DE L'ESCRIPTURA:

L'escriptura va aparèixer fa més de 5.000 anys a Mesopotàmia i poc després a Egipte. Els historiadors situen l'inici de la Història en aquest moment.


Durant l'edat del metalls van sorgir les primeres ciutats governades per un rei. Van evolucionar cap grans imperis. 
Eren les civilitzacions fluvials (fes click a la imatge i practica Geografia):

EXERCICIS: 

  • Mapa de les civilitzacions fluvials (al quadern)
  • Exercicis (fotocòpia al quadern) de l'origen de l'escriptura.

Com va ser possible desxifrar l'escriptura cuneïforme?


2. LES CIVILITZACIONS FLUVIALS:

Però, per què justament en les conques dels grans rius? ESQUEMA 1 (El control de l'aigua dels rius).


EXERCICIS:

  • Copiem els 2 esquemes al quadern.


3. MESOPOTÀMIA. LES PRIMRES CIUTATS ESTAT:

Veiem aquest vídeo que resumeix les principals característiques d'aquesta civilització i contestem a les preguntes plantejades per la professora:


Ací pots consultar altre vídeo: Facebook de Ruy y sus Cuadernos


3. LA RELIGIÓ MESOPOTÀMICA: 

  • Eren politeistes.
  • Els déus es representaven com si foren persones (antropomorfos)
  • No creien en la vida després de la mort


Pots ampliar aquesta informació ací: Dioses de Mesopotamia más importantes


4. ART MESOPOTÀMIC:

4. 1. Elements constructius:

Van ser grans constructors, encara que construïen amb rajola i atavó i es conserven poques restes de les seues construccions. 



  • Com està fet l'atovó?
  • Llegeix el text i nomena 6 avantages de constuir amb atovó avui en dia. 
  • Quin és el seu principal desavantage?
  •  Busca informació sobre construccions en atovó en la teua Comunitat.

Utilitzaven l’arc i la volta.

FONT: Vicens Vives

4. 2. Les ciutats mesopotàmiques:

La ciutat d'Ur tenia dues muralles: l'una voltava el perímetre urbà i l'altra, el recinte sagrat, que, amb la grandiositat de les seues edificacions volia mostrar el poder reial. Els canals unien la ciutat amb el port i el riu. Pels canals arribaven a la ciutat les mercaderies.. 
FONT: Vicens Vives

La ciutat de Babilònia, amb les seus majestuoses portes i els seus jardins colgants, va ser molt important. Pots descobrir mès d'aquesta ciutat ací: ¿Por qué Babilonia fue una ciudad tan importante y dónde se encontraba?

Si vols fer-te una idèa de cómo era aquesta ciutat, pots visualitzar aquestos dos vídeos:




I ací tens diferents imatges de la ciutat: Els seus grandiosos jardins, el palau, el gran ziggurat i les portes de la deesa Ishtar:





La Porta de Ishtar va ser una de les 8 portes monumentals (10 metres d'altura per 14 d'ample) de la muralla interior de Babilònia, a través de la qual s'accedia al temple de Marduk, on se celebraven les festes de l'any nou. El nom de Istar el rep de la deessa a la qual estava consagrada. Actualment es troba en el Museu de Pèrgam (Berlín).

4. 3. Arquitectura mesopotàmica:

En les ciutats, on residia el rei i els nobles, es construïen els edificis més importants:
  • Temple
  • Ziggurats
  • Palau

Reconstrucció del zigurat d'Ur, dedicat al déu de la Lluna i construït pel rei Ur-Nammu, III mil·lenni a.C. FONT: Vicens Vives
  • Llig el text enllaçat al dibuix del zigurat d'Ur i contesta: Quina funció (o funcions) tenia un zigurat?


4. 4. Estàtues orants:

Les estàtues solien ser masculines i representaven a reis, déus o alts funcionaris. Tenien una serie de caractéristiques: posició frontal, manca de moviment i uns ulls grans.

                             
Estàtua de Gudea de Lagaix (cap al 2140 a. C).                    Figura orant que representa un intendent de Mari (2340 a. C.).

4. 5. El relleu:

Els relleus sobre pedra narraven escenes vida política o religiosa, així com animals, éssers mitològics, etc. Són mes detallistes i realistes que les estàtues. A diferència de l'escultura, presenten moviment i sentiment.

La lleona ferida (període assiri) al palau d'Asurbanipal. Representa el sofriment d'un lleona abans de morir. FONT: Vicens Vives.





EXERCICIS: Fem els exercicis de la pàgina 187.

TEMA 7 (2a PART): EL RESSORGIMENT DE LES CIUTATS

 Continuem treballant els canvis que tenen lloc en Europa en la Plena i Baixa Edat Mitjana. Ens queden els següents punts (anirem ampliant informació del llibre amb esquemes i mapes):

  • Els grups socials: l'aparició de la burgesia
  • L'artesania i els gremis
  • El fiançament del poder real (els reis van guanyant autoritat sobre la noblesa feudal).
  • Acabarem el tema amb la crisi de la Baixa Edat mitjana i parlarem de la pesta negra.
Primer de tot, vols visitar una autèntica ciutat medieval? Ací tens una de les més famoses d'Europa:
Profe, i en Espanya, què podem vore?

4. ELS HABITANTS DE LA CIUTAT MEDIEVAL:

4. 1. Artesans i gremis:

  • Copiem esquema de la pissarra.



En aquesta entrada has de posar un comentari: VALÈNCIA MEDIEVAL o envia un correu a la professora: lorena.geohist@gmail.com



  1. Identifica el tipus de font (justifica la resposta).
  2. Pública o privada? (justifica la resposta)
  3. A quina característica de la ciutat medieval fa referència?
  4. Per què s’associen els artesans? Com ho veus al text? 
  5. Segons aquestes regles, podria un mestre teixidor arribar a convertir el seu taller en una fàbrica?
  6. Com s'arriba a ser mestre artesà? Quin era el sistema de formació dins d'un gremi? 
  7. Existeixen actualment reglamentacions similars?
  8. Fes un resum del comentari i valora la importància de la font per al coneixement històric.

4. 2. La nova societat urbana:



  • Quines diferències observes respecte a la piràmide feudal de l'Alta Edat Mitjana?
  • Reflexiona: Quines diferències penses que hi ha entre els mercaders i comerciants i un senyor feudal?
  • Reflexiona: EXERCICI 16 de la pàgina 87.
  • Mudèjars (pàgina 108): Explica la seua situació davant l'ocupació cristiana.

5. LA CONSOLIDACIÓ DEL PODER REIAL:

5. 1. El suport de la burgesia:

ATENCIÓ: AÇÒ NO ESTÀ IGUAL AL LLIBRE. 

Els reis van cercar el suport de la burgesia i les ciutats: (copia els esquemes)



EXERCICIS:
  • Comentari del fur de Calatayud
  • Exercicis 19, 21, 23 i 25 de la pàgina 89.


5. 2. El naixement de les Corts o parlaments:(copia l'esquema):


Com funcionaven les Corts medievals? 

L'antigua Cúria Regia es va convertir en les Corts permetent la participació del patriciat urbà (alta burgesia). Quan el rei necessitava consell per aprovar una nova llei o un subsidi, convocava a les Corts. Els burgesos sempre serien aliats del rei.


5. 3. Les Corts peninsulars:



EXERCICIS:
  • Text de les Corts de Lleó
  • Exercicis 1 i 2 de la pàgina 124
  • Exercicis 9 i 10 de la pàgina 129

6. LA PESTA NEGRA I LA CRISI DE L'EDAT MITJANA:



CURIOSITATS: Els metges de la Pesta Negra:


EXERCICIS:
  • Esquema de la Pesta Negra: origen, context històric, conseqüències.
  • Comentari del gràfic de la pàgina 91 sobre la població europea.
  • Comparació Pesta Negra i COVID.

GREMIS DE VALÈNCIA

 La ciutat de València és la ciutat d'Espanya amb més carrers dedicats a oficis i professions. En total, més d'una trentena. Això es relaciona amb la prosperitat urbana que estem estudiant en el nostre tema 5.

En aquest exercici propose que trobeu aquests carrers de la nostra ciutat i feu aportacions en el fòrum fins que completem la trentena (o més).

Com ha de ser l'aportació? Nom del carrer + breu explicació de l'ofici + localització. No t'oblides de dir el teu nom o no tindras nota!!!

Ànim!

TEMA 7. EL RESSORGIMENT DE LES CIUTATS

 

Hem vist en el tema anterior, relatiu al feudalisme, que la major part de la població vivia en el camp, en llogarets (llauradors). Les ciutats en aquesta etapa de l'Alta Edat mitjana eren menys importants. Però a partir dels segles XI-XII, durant la Plena Edat mitjana, Europa experimentarà un creixement urbà. Així en aquest tema estudiarem:

  • Per què es desenvolupen les ciutats?
  • Les principals característiques de les ciutats
  • Els grups socials: l'aparició de la burgesia
  • L'artesania i els gremis
  • L'expansió del comerç
  • El fiançament del poder real (els reis van guanyant autoritat sobre la noblesa feudal).
  • Acabarem el tema amb la crisi de la Baixa Edat mitjana i parlarem de la pesta negra.

MATERIAL PROJECTABLE PER L'EXAMEN (1ª part):

Quins són aquestos canvis?


Llegim el text introductori que us ha donat la professora i contestem a les preguntes de vertader o fals que l'acompanyen (el tenim al quadern).


1. QUÈ VA IMPULSAR EL RESSORGIMENT DE LES CIUTATS?

1. 1. Els progressos agraris:


ROTACIÓ TRIENNAL:

La rotació triennal: La terra es divideix en tres fulles i se'n deixa en guaret només 1/3. Un altre terç se sembrava a la tardor amb cereal, como el blat. I, un altre, a la primavera, amb civada i lleguminoses (les llegums són els seus fruits). 

Avantatges de la rotació triennal:

  • Més terreny cultivat.
  • Major diversitat de cultius.
  • Major quantitat i diversitat de productes.
  • Millora la nutrició dels sòls.
Són tot avantatges? Pensa.... Per exemple: Si després del guaret hi ha una mala collita o no hi ha collita, què passa?

ALADRE AMB ORELLÓ:



ÚS DE MOLINS:


EXERCICIS DEL PUNT 1.1 :
  • En què consistia la rotació triennal? Quins n’eren els avantatges?
  • Després de analitzar la informació que tens al bloc, reflexiona també sobre els avantatges de l'ús de l'arada normanda i el metall i del molí d'aigua.

1. 2. El creixment de població. Exercici pràctic:

Gràfica: L'augment de la població europea


  1. Quin tipus de font és? Justifica la resposta
  2. Quin tipus de gràfic és i què representa? Descriu-lo
  3. Quins són els moments de màxim creixement? Per què va augmentar la població?
  4. Quan va disminuir i per què?
  5. Estableix la relación entre el creixement agrícola i demogràfic i com va influir en la revitalització de les ciutats.
  6. Conclusió: fes un breu resum del que has comentat i valor la importància d'aquesta font per al coneixement històric.

1. 3. L'augment dels excedents agraris:



EXERCICIS DEL PUNT 1:
  •  Mapa conceptual del punt 1
  •  Exercicis 3 de la pàgina 81.
  •  Copiem del bloc/pissarra l’esquema del procés de creixement urbà.

2. COM ES VA PRODUIR L'EXPANSIÓ COMERCIAL?

2. 1. El desenvolupament dels transports i de les lletres de canvi:

Ací pots ampliar la informació de les lletres de canvi i veure una autèntica font primària:



2. 2. Les rutes comercials:

LES FIRES MEDIEVALS (Fes click a la imatge):




EXERCICIS:
  • Explica què és un canvista i com va sorgir aquesta figura.
  • Explica què es una lletra de canvi i com funcionen els crèdits comercials.
  • Amb l'ajuda del document "Privilegis de la fira de Champagne" valora la importància de la seguretat de persones i mercaderies per al comerç.
  • Busca informació sobre les principals fieres medievals europees i peninsulars a aquest bloc: biombo històrico
  • Llig el text enllaçat a la imatge i contesta (ho tens al final del text): 
    • Què era la picota?
    • Quins procediments utilitzava el rei, a més de la protecció dels mercaders, per potenciar les fires?

PRINCIPALS RUTES COMERCIALS:


EXERCICIS DEL MAPA:
  • Tipus de font
  • Coordenades espai - temporals
  • Principals rutes amb els ports principals i productes que es comercien
  • Principals focus comercials
  • Principals ciutats amb fires i explicació de què són les fires

AMPLIEM INFORMACIÓ: LA CORONA D'ARAGÓ I ELS CONSOLATS DE MAR (pàgines 124 - 125):


EXPANSIÓ MILITAR I RUTES COMERCIALS (FONT: Vicens Vives).

EXERCICIS:
  • 3 de la pàgina 124.
  • 4 de la pàgina 124.

3. Com eren les ciutats medievals?


EXERCICIS:
  • 12 de la pàgina 84 (el fem de València).
  • 13 de la pàgina 84.
  • 12 de la pàgina 173.

TEMA 8. LA PREHISTÒRIA. UNA GRAN REVOLUCIÓ CULTURAL I TECNOLÒGICA

En aquest tema descobrirem la característiques de la Prehistòria. Com es tracta d'una època històrica en la qual no tenim fonts escrites, ens haurem de convertir en arqueòlegs per a esbrinar com vivien, com s'organitzaven o com eren les eines que utilitzaven.

MATERIAL DE DESCÀRREGA:

  1. EL PALEOLÍTIC
  2. EL NEOLÍTIC
  3. L'EDAT DELS METALLS
  4. CREENCES I ART

Per a conéixer com treballa un arqueòleg heu de llegir la informació de la següent pàgina web (fes click a la imatge):  


I ací teniu uns vídeos per completar la informació:





INTRODUCCIÓ: QUÈ ANOMENEM PREHISTÒRIA?

1. La Prehistòria i les seues etapes:

La Prehistòria comprén un llarg període de temps que s'inicia amb l'origen de l'espècie humana, fa més de dos milions d'anys, i arriba fins a l'aparició de l'escriptura (3500 a. C.).


Ací tens les preguntes que has de contestar: Qüestionari Happy Learning sobre la Prehistòria

2. Eix cronològic de les estapes de la Prehistòria:

  • Imprimeix aquesta imatge i completa el quadre al teu quadern:
   FONT: Banc de recursos de Santillana


1. QUINS CANVIS ENS VAN FER HUMANS?

1. 1. Canvis en el procés d'hominització:

Et sona el concepte HOMINITZACIÓ? Anem a treballar-lo amb un esquema (10-04-2024):
  • EXERCICIS: 1 i 3 del llibre de text (pàgina 156).
Amb aquest vídeo pots completar la informació que has aprés en classe. Visualitza el vídeo i pensa DOS preguntes intel·ligents:



Però el procés d'hominització és moltíssim més complex del que acabeu de veure en el vídeo. A més aquest procés està molt vinculat als canvis climàtics Voleu descobrir per què? Descobreix-ho visualitzant aquest vídeo del canal El cubil de Peter:


CONTESTA A LES SEGÜENTS PREGUNTES: (activitat d'ampliació)
  1. Quina influència ha tingut el clima en el procés d'hominització?
  2. Com va afectar el desenvolupament de la intel·ligència i les habilitats físiques en la seua manera de vida?
  3. Cap a quina espècie va evolucionar el HOMO HABILIS?
  4. Què va fer el HOMO ERECTUS?
  5. Què ocorre en una GLACIACIÓ?
  6. Com eren els HOMO NEANDERTHALENSIS físicament?
  7. Què va permetre que diversos grups humans arribaren al continent americà, per on el van fer?
  8. En quin període interglacial vivim actualment?
  9. Quan ha començat el clima a canviar novament i perquè?

1. 2. El procés d'hominització:

Amb l'ajuda del llibre de text i l'explicació de la professora, completem el següent quadre:



Vídeos per traballar juntament amb la presentació:

Aquí puedes encontrar información sobre el origen del lenguaje (no es obligatorio):

PREGUNTAS (no es obligatorio):
  • Si en la Prehistoria no hay lenguaje escrito, ¿significa que no había lenguaje?
  • ¿Cómo han podido deducir los paleontólogos que los neanderthales y preneanderthales podían comunicarse?

2. EL PALEOLÍTICO:

En el primer període prehistòric, el Paleolític, els éssers humans eren nòmades i vivien de la caça i la recol·lecció de fruits; van dominar el foc i van fabricar instruments rudimentaris amb pedres i ossos d'animals (pàgines 158 a 159 i 167).



El descobriment del foc:


Pensa i reflexiona....
  • Qui i com es va descobrir el foc? Per què en tots els llocs alhora?
  • Quines conseqüències va tindre el descobriment del foc?
  • Quina diferència hi ha entre utilitzar el foc i produir el foc?

La fabricació d'instruments:




ACTIVITATS:
  • Esquema del punt 2 del llibre
  • Exercici 6 de la pàgina 159.
  • Exercici 29 de la pàgina 167.
  • Descripció de les ferramentes: apega la fulla al quadern i fes una fitxa de cada ferramenta (nom, material i ús).

3. EL NEOLÍTIC:

Fa uns 10000 anys es va iniciar el segon període prehistòric, el Neolític. Els éssers humans van aprendre a domesticar animals i a cultivar la terra. A causa d'aquest fet es van fer sedentaris, van sorgir els primers poblats i van aparéixer les primeres activitats domèstiques (filar, teixir i fang).


Veiem aquest vídeo i contestem a les preguntes plantejades per la professora:



3. 1. La vida en un llogaret neolítc:


3. 2. La fabricació de ferramentes en el Neolítc:


Ací pots veure com es fabricava un destral al Neolític:


3. 3. Altres innovacions importants:


 

 4. EDAT DELS METALLS:

El descobriment de la metal·lúrgia (5000 a. C.) va donar pas a l'últim període prehistòric, l'Edat dels Metalls. Amb la forja dels metalls van sorgir artesans especialistes i es va difondre l'intercanvi de productes (comerç). 



ACTIVITATS:
  • Exercicis 23 i 24 de la pàgina 165.

5. LES CREENCES I L'ART: