Vamos a reflexionar sobre la importancia de la invención de la imprenta en el siglo XV y su repercusión en la difusión de la cultura:
Hasta mediados de siglo XV, solo circulaban los libros que los monjes copiaban a mano a los monasterios. El alemán Johannes Gutenberg revolucionó la difusión del libro gracias a la nueva técnica de impresión con tipos móviles. Los libros imprimidos de manera mecánica se elaboraban con más rapidez y tenían un coste más bajo.
Contesta a las siguientes preguntas después de trabajar en clase:
¿Quién fue Johannes Gutenberg y qué inventó?
¿Por qué fue tan importante la imprenta de tipos móviles en el siglo XV?
¿Qué cambios sociales y culturales impulsó la invención de la imprenta?
Menciona dos ideas o movimientos que se beneficiaron de la imprenta según el texto o vídeo.
Si no se hubiera inventado la imprenta, ¿cómo crees que sería la difusión de la cultura hoy en día?
Compara la imprenta de Gutenberg con alguna tecnología moderna (internet, redes sociales). ¿Qué similitudes y diferencias encuentras en su impacto cultural?
¿Qué papel crees que juegan los libros impresos en la actualidad, en un mundo digitalizado?
Davant les desigualtats que la nova organització social va generar, els obrers realitzaren un conjunt de lluites al llarg de tot el segle XIX i principis del segle XX per aconseguir millorar les seves condicions de vida i de treball.
Introducció: Contradiccions de la societat de classes:
La vida dels obrers (proletaris) durant les revolucions industrials va ser francament dures. Ja l'hem vist al tema anterior, anem ara a recordar el que sabem. I, per a això, res com el cinema per a demostrar-nos aquestes situacions de forma més pròxima. El director belga Stijn Coninx va dirigir la pel·lícula “Daens”, en la qual es narrava, no sols la vida dels obrers, sinó també la manera de pensar dels burgesos del moment. Ací et deixem 9 minuts d'extracte que valen la pena. Si pots, no dubtes a veure-la sencera.
En aquest tema anem a estudiar la civilització grega, que està en la base de molts aspectes de la nostra cultura actual. Entre les moltes aportacions que la civilització deu a l'antiga Grècia (la filosofia, la ciència, la democràcia), la literatura cobra una especial importància. En efecte, la majoria dels gèneres, formes i tòpics que dominaran la tradició literària occidental van sorgir entre els segles VIII i IV a. C. en la península Hel·lènica. Destaquen, d'una banda, la poesia èpica i lírica, amb exemples com els poemes d'Homer, i, porus altre, la mitologia, amb llegendes i relats protagonitzats per déus i herois.
Anem a començar amb aquest vídeo (deures per a casa):
Els grecs antics eren una barreja de pobles que, des del mil·leni II a.C., s'havien anat instal·lant en successives onades sobre la península Balcànica i les costes d'Àsia Menor.
El món grec estava organitzat en ciutats Estat, que tenien uns mateixos costums i formes de vida, però que eren independents entre si i dominaven el territori que les envoltava. Rebien el nom de polis i cada una tenia el seu govern, les seves pròpies lleis, el seu exèrcit i la seva moneda.
Malgrat l'aïllament de les polis i de les diferències entre elles, es sentien membres de l'Hèl·lade, que significa "el país dels hel·lens".
Els vincles que unien des de molt antic els habitants de les diverses polis gregues eren:
Els orígens: Cultura minoica i cultura Micènica.
Una mateixa llengua.
Uns mateixos déus (mitologia grega) i ritus.
Una mateixa cultura amb unes mateixes formes de vida i costums.
Referents literaris: poemes d'Homer (Ilíada i Odissea).
Completa aquest mapa i contesta a les preguntes (pàgina 206):
Què és l'Hèl·lade?
Què és una polis? Busca al mapa (pàg. 206) el nom d'algunes de les polis més importants.
Per què l'Hèl·lade no va ser un Estat que es puga comparar amb la Grècia actual?
Explica com va influir el relleu sobre la civilització grega?
Sintetitza quins aspectes unien tots els habitants de l'Hèl·lade.
Els grecs compartien una mateixa identitat malgrat que pertanyien a polis diferents. Creus que actualment els ciutadans de la UE també ens sentim partícips d'una identitat comuna europea? Raona-ho.
Continuem amb el nostre tema de les civilitzacions fluvials. Recorda els dos esquemes que tens al quadern sobre com van sorgir aquestes civilitzacions al voltant dels grans rius.
Pots mouret’s per la zona a partir d’aquest enllaç de Google maps: https://goo.gl/sc8CN9
Segons va escriure un famós viatger d’origen grec anomenat Heròdot: “Egipte és un do del Nil”.
Els antics egipcis cridaven al seu país "kemet", és a dir, la terra negra, per a diferenciar-lo del desert que l'envoltava o "deshret", la terra roja, que ocupa el 90% del país. La terra negra no era una altra cosa que el fèrtil llim que el Nil depositava durant la inundació anual fins on podien arribar les seues aigües:
A partir del dibuix, explica les fases del cicle agrícola egipci. Per què Heródot afermava que "Egipte és un do del Nil"?
A les terres d’Egipte es distingueixen dues regions: el Baix Egipte (Vall del delta) i Alt Egipte (zona árida on la vida només és possible al voltant del Nil). Durant el V mil·leni trobem tribus disperses que es van concentrar a la ribera del riu. Vers el 3000 a. C., el rei Narmer va unificar l’Alt i el Baix Egipe i es va coronar faraó dels dos regnes.
Completa el mapa que t'ha donat la professora: Baix Egipte, Alt Egipte, Mar Roig, Mar Mediterrani, Riu Nil, Desert de Líbia, Memfis, Desert d'Àràbia, Tebes, Vall dels Reis, Abu Simbel.
2. LES ETAPES DE L'ANTIC EGIPTE:
2. 1. Egipte i els faraons:
La Història d’Egipte té diferents fases, amb batalles i guerres i diferents faraons que pertanyien a diferents dinasties. En aquest tema anem a conéixer el cas de Tutankamon i Hatshepsut.
En tota la història egípcia només cinc dones va arribar a ser faraones. Anem a veure el cas de Tutmosis I i Hatshepsut:
Quina era la relació entre Hatshepsut i Tutmosis II? I amb Tutmosis III?
Per què anys després de la seua mort tractaren d'acabar amb la seua memòria?
Fes una reflexió sobre el vídeo?
2. 2. Els poders del faraó:
El faraó tenia el poder absolut (polític, militar i religiós). Era considerat un déu (teocràcia) i tenia la missió de governar en nom de la divinitat, preservar l'ordre i dirigir l'exèrcit. També era l'amo de totes les terres i controlava les obres de reg. Estava recolçat per uan sèrie de funcionaris i sacerdots que ajudaven a administrar l'imperi.
Estudiem les característiques i funcions del faraó (pàgina 188) i fem els següents EXERCICIS:
Què significa "teocràcia"? Per què i pera a què rebia culte el faraó? (busquem a Internet)
Quins poders tenia el faraó?
Només tenia poders? O també tenia obligacions?
Qui ajudava al faraó en les seues taques?
3. UNA SOCIETAT MOLT JERARQUITZADA:
Treballem una fitxa a classe.
4. PER QUÈ MOMIFICAVEN ELS MORTS?
El procés de momificació:
El Llibre dels morts:
ACTIVITATS: Fes un resum del vídeo amb el procés que segueix el KA en el Més Enllà.
Al voltant del IV mil.leni a. C., les millores agrícoles van facilitar l'aparició de societats més prósperes i complexes. A més, moltes aldees neolítiques es van transformar en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions.
L'agricultura es va difondre per les extenses planes al voltant dels principals rius: Nil, a Egipte, o Tigris i Eufrates, a Mesopotàmia. En aquestes terres, la producció agrícola va augmentar, s'hi desenvolupen el comerç i l'artesania i van sorgir les primeres formes d'Estat.
És en aquestes civilitzacions on naix l'escriptura i s'inicia així la HISTÓRIA.
1. LES CIVILITZACIONS FLUVIALS:
Però, per què justament en les conques dels grans rius?
EXERCICIS:
Copiem l'esquema al quadern.
Durant l'edat del metalls van sorgir les primeres ciutats governades per un rei. Van evolucionar cap grans imperis. Eren les civilitzacions fluvials (fes click a la imatge i practica Geografia):
EXERCICIS:
Mapa de les civilitzacions fluvials (al quadern)
Analitzem les creiscuides del Nil:
EXERCICIS:
Exercici 2 de la pàgina 181: "Egipte és un do del Nil".
Com van aprofitar les primeres civilitzacions les creiscudes dels rius? Quines conseqüències va tindre aquest aprofitament?
1. L'APARICIÓ DE L'ESCRIPTURA:
L'escriptura va aparèixer fa més de 5.000 anys a Mesopotàmia i poc després a Egipte. Els historiadors situen l'inici de la Història en aquest moment.
EXERCICIS:
Exercicis (fotocòpia al quadern) de l'origen de l'escriptura.
El Codi d'Hammurabi (pàgina 182).
Com va ser possible desxifrar l'escriptura cuneïforme? EXERCICI VOLUNTARI
3. MESOPOTÀMIA. LES PRIMRES CIUTATS ESTAT:
Veiem aquest vídeo que resumeix les principals característiques d'aquesta civilització i contestem a les preguntes plantejades per la professora:
Llegeix el text i nomena 6 avantatges de constuir amb atovó avui en dia.
Quin és el seu principal desavantatge?
Busca informació sobre construccions en atovó en la teua Comunitat.
Utilitzaven l’arc i la volta.
FONT: Vicens Vives
4. 2. Les ciutats mesopotàmiques:
La ciutat d'Ur tenia dues muralles: l'una voltava el perímetre urbà i l'altra, el recinte sagrat, que, amb la grandiositat de les seues edificacions volia mostrar el poder reial. Els canals unien la ciutat amb el port i el riu. Pels canals arribaven a la ciutat les mercaderies..
Si vols fer-te una idèa de cómo era aquesta ciutat, pots visualitzar aquestos dos vídeos:
I ací tens diferents imatges de la ciutat: Els seus grandiosos jardins, el palau, el gran ziggurat i les portes de la deesa Ishtar:
La Porta de Ishtar va ser una de les 8 portes monumentals (10 metres d'altura per 14 d'ample) de la muralla interior de Babilònia, a través de la qual s'accedia al temple de Marduk, on se celebraven les festes de l'any nou. El nom de Istar el rep de la deessa a la qual estava consagrada. Actualment es troba en el Museu de Pèrgam (Berlín).
4. 3. Arquitectura mesopotàmica:
En les ciutats, on residia el rei i els nobles, es construïen els edificis més importants:
Temple
Ziggurats
Palau
Reconstrucció del zigurat d'Ur, dedicat al déu de la Lluna i construït pel rei Ur-Nammu, III mil·lenni a.C. FONT: Vicens Vives
Llig el text enllaçat al dibuix del zigurat d'Ur i contesta: Quina funció (o funcions) tenia un zigurat?
4. 4. Estàtues orants:
Les estàtues solien ser masculines i representaven a reis, déus o alts funcionaris. Tenien una serie de caractéristiques: posició frontal, manca de moviment i uns ulls grans.
Estàtua de Gudea de Lagaix (cap al 2140 a. C). Figura orant que representa un intendent de Mari (2340 a. C.).
4. 5. El relleu:
Els relleus sobre pedra narraven escenes vida política o religiosa, així com animals, éssers mitològics, etc. Són mes detallistes i realistes que les estàtues. A diferència de l'escultura, presenten moviment i sentiment.
La lleona ferida (període assiri) al palau d'Asurbanipal. Representa el sofriment d'un lleona abans de morir. FONT: Vicens Vives.
En aquest tema anem a veure cóm es desenvolupa el capitalisme i la societat industrial. Estudiarem també les conseqüències socials d'aquest procés: naixement d'una nova classe social - el proletariat -, enfrontada a la burgesia, situació que portaria als primers moviments obrers.
Una qüestió important a tindre en compte és el context històricd'aquestos canvis:
Estem parlant d'un nou sistema econòmic: el capitalisme, oposat al model del Àntic Regim (tema 1).
Al mateix temps s'ha produït un canvi polític i l'absolutisme ha sigut substituït pel liberalisme (tema 1).
Aquest canvi ha anat acompanyat d'un canvi social (tema 2): apareix una nova societat de classes (amb proletariat i burgesia com classes enfrontades) front a l'antiga societat estamental.
Al finalitzar el tema podrem valorar les conseqüències positives i negatives d'aquest procés de organització económica i dels avanços tecnològics.
En qualsevol procés històric, per a tindre'l clar, sempre heu de contestar a unes preguntes fonamentals (açò serveix per fer un treball o una activitat en classe):
Què? On? Quan?
Per què? Còm?
Què va passar desprès? Quines conseqüències va tindre? Va influir en altres processos històrics?
Si al final ja hi posem unes conclusions, el treball quedarà perfecte.
Al llarg d'quest tema (i de qualsevol altre) intentarem contestar a aquestes preguntes.
Ací teniu un vídeo de "Academia Play" que resumeix els principals continguts del tema.
Què és la Revolució Industrial?
El terme “Revolució Industrial” va ser usat per primera vegada en 1837 per l'activista revolucionari francés Louis Auguste Blanqui i, posteriorment, va ser adoptat per Engels (en 1845). Amb ell volien fer referència als profunds canvis que van tindre lloc des de finals del segle XVIII i que van suposar una radical transformació econòmica, social i tecnològica de les nacions europees més desenvolupades. Aquest procés no es va gestar de forma espontània, sinó que va precisar d'una sèrie de condicions favorables que van propiciar la seua implantació.
Quan i on va tindre lloc la Revolució Industrial? La Revolució Industrial va començar a la Gran Bretanya a finals del segle XVIII (1780 - 1840) i des d'ahí es va difondre cap a la resta d'Europa. Fora d'Europa, ja al segle XIX, es va extendre pels Estats Units i, més tard, per Japó i Rússia.
Per què parlem de Revolució Industrial? Des del Neolític (10.000 a. C.), la humanitat no havia experimentat una sèrie de transformacions tan importants, a nivell econòmic, d'augment de la productivitat, aparició de noves tecnologies i transformació de la societat. En el Neolític va aparéixer l'agricultura, l'ésser humà es va fer sedentari i apareixen les primeres grans civilitzacions. Amb la Revolució Industrial s'experimenta un nou canvi qualitatiu en les formes de vida. Es passa d'una societat basada en l'agricultura i en el treball manual (tema 1) a una societat industrial i urbana
Per què a Gran Bretanya? (p. 37)
1. LES REVOLUCIONS SIMULTÀNIES:
Fins ara hem contestat al Què? (la revolució industrial i l'industrialització), On? (Regne Unit i resta d'Europa) i Quan? (finals del segle XVIII i principis del XIX). Hem de parlar ara del Per què?, és a dir, de les causes i factors d'aquestos canvis (pp. 36 a 37). Perquè es produïsca aquest canvi és necessari que confluïsquen una sèrie de factors:
L'aplicació de les noves tecnologies (mecantizació i energia del vapor) i del sistema fabril es va dur a terme primer a la indústria tèxtil i més endavant a la siderúrgia, que van ser el motor de l'industrialització:
Ací teniu una sèrie de vídeos per a donar suport i ampliar els continguts tractats en classe:
1. 1. Revolució demogràfica:
A partir del vídeo i de l’explicación a classe, explica la gràfica del model de transició demogràfica, centrant-te en el període històric que estem estudiant (causes, conseqüències, etc.), però sense oblidar la resta d’etapes, sobre tot els reptes del món actual.
1. 2. La revolució agrícola:
Nova estructura de la propietat:
Llig el text sobre els camps tancats (enclosures) i explica quins avantatges presenta aquest sistema sobre els camps oberts (openfields):
Els avantatges dels camps tancats:
No hi ha dubte dels beneficis superiors que obtindran els agricultors cultivant els seus camps tancats de manera individual (enclosure) en comptes de fer-ho seguint la rotació a què obligava l’antic sistema de camps oberts (openfield).
Amb l’antic sistema, el llaurador estava lligat de mans i peus i no podia fer cap variació en funció del sòl, dels preus o de l’època. Encara que alguns cultius foren millors i li convingueren més, no els podia canviar, sinó que havia d’anar igual que els altres llauradors.
El nou sistema li permetrà triar els cultius més adequats per a cada època de l’any i sembrar els que pense que li generaran més beneficis.
Annals of Agriculture, 1800 (adaptació).
1.
Tipus de font històrica:
a) És una font primària o secundària? Explica per què.
b)Tipus de
text (carta personal, jurídic, etc.)
c) Tema de la
font
2. Comprensió del text:
a) Quin sistema agrícola es menciona com a antic i quines eren les seues
característiques principals?
b) Segons el text, quins avantatges ofereix el nou sistema d’enclosure?
c) Quines limitacions tenia l’antic sistema d’openfield per als
agricultors?
3.
Anàlisi i reflexió:
a) Quines conseqüències socials i econòmiques creus que va tindre el canvi al
sistema d’enclosure per als petits agricultors i els jornalers?
b) Quin impacte creus que van tindre aquestes lleis en la Revolució Industrial?
c) Quins
altres canvis van acompanyar la revolució agrícola?
4. Conclusió:
a) Valora la
necessitat d’aquestos canvis com precursors de la revolució industrial.
2. MECANITZACIÓ I SISTEMA FABRIL:
2. 1. Revolució teconològica:
MECANITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL:
OBRADOR TÈXTIL:
LLANÇADORA VOLANT:
Importància d'aquest procès d'innovació i mecanització: augment de la productivitat.
FONT: Vicens Vives
Llig el text i contesta a les preguntes amb la información que tens al llibre de text a les página 38:
Carta de Boulton a Watt
He pensat que la vostra màquina, per produir de la manera més eficient possible, necessitaria diners, una adequada realització i una àmplia publicitat (...). Amb aquests mitjans (...) podrem posar a punt el vostre invent amb un cost inferior en un vint per cent al de qualsevol altre sistema i amb una diferència quant a la precisió similar a la que existeix entre el producte d'un ferrer i el d'un constructor d'instruments matemàtics. I si fora així, no tindria sentit produir només per a tres comtats, sinó que seria molt més convenient produir per a tothom.
7 de febrer del 1766
Tipus de font i text.
Segons el text, quins tres factors considera Boulton necessaris per a fer que la màquina de vapor produïsca de manera eficient?
Per què Boulton pensa que és més convenient produir per a tothom en lloc de només per a tres comtats?
Quins sectors econòmics es van veure més beneficiats per la introducció de la màquina de vapor?
Què creus que vol dir Boulton quan compara el treball d'un ferrer amb el d'un constructor d'instruments matemàtics
Penses que la mecanització va tindre només efectes positius? Justifica la teua resposta (has de dir positius i negatius).
A partir d'aquest vídeo pots tindre una idea general de la revolució als transports, però en classe aprofundirem en les seues conseqüències a partir de textos i reflexionarem sobre l'impacte dels transports en l'economia i en la societat, tant al segle XIX com en l'actualitat.
3. 2. Expansió comercial:
Has de tindre aquest quadre al teu quadern i saber explicar-lo (ho tens a la pàgina 42):
