TEMA 5. EL RELLEU DE LA TERRA

En aquesta unitat anem a aprendre més coses sobre la Terra, el nostre planeta. Anem a centrar-nos en la Litosfera, en el relleu i la seua formació (factors interns i externs). També anem a estudiar mapes, per això tens a aquest mateix blog una  pestanya amb el títol de "MAPES", on pots practicar de forma interactiva molts dels continguts d'aquesta unitat. 

TEMA DE L'EXAMEN DEL DIMARTS 15 D'ABRIL

També entra:

  • Mapamundi (el tens ací)
  • Fitxa dels moviments de la Terra (la tens ací)
  • Fitxa dels fusos horaris
  • IMPORTANT: Saber explicar perquè es produeixen les estacions.

1. L'ESTRUCTURA INTERNA DE LA TERRA: 

1. 1. Viatge al centre de la Terra:

Aquest és un esquema de l’estructura interna de la Terra. L'ESCORÇA i el mantell superior junts conformen el que coneixem com LITOSFERA. La Litosfera és dura i està més o menys freda. Però, cóm són el nucli i el mantell? Anem a veure…

  • Reprodueix el dibuix de baix a la teua llibreta:

1. 2. Les plaques tectòniques:

L’escorça terrestre està freda. No obstant això el Mantell (inferior), que està sota, està tan calent que es troba fos, en estat líquid (més bé pastós).

L’escorça terrestre està trencada en grans trossos anomenats plaques tectòniques:
FONT: Vicens vives 1rESO

Imagina’t un plat de natilles calentes amb galetes damunt. Imagina’t que una força invisible mou les galetes, fent que xoquen entre elles, ajuntant-se, clevillant-se, separant-se…


  • Amb l'ajuda del següent vídeo contesta a les preguntes:
  1. Què ens explica la teoria de la deriva continental?
  2. Qui la va formular? (açò cal buscar-lo a Internet)
  3. Què és el Mar de Tetis? Qui va ser Tetis en la mitologia grega?
  4. A partir del dibuix següent i del vídeo, explica la formació dels continents: FES UNA REDACCIÓN, UTILITZA CONNECTORS, DIVIDEIX EN PARÀGRAFS, ETC. (el diuix el tens a la pàgina 17 del llibre de text).
  5. Creus que encara poden formar-se nous continents? Justifica la teua resposta:




2. LA FORMACIÓ DEL RELLEU. ELS AGENTS INTERNS:

Mira el següent vídeo i contesta a las preguntes:


  1. Què és el que es troba davall de l’escorça?
  2. De què està fet el nucli de la Terra?
  3. La LITOSFERA està formada per…
  4. Explica en què consisteix el procés de subducció.
  5. Explica cóm es va formar la serralada de l’Himalaia.
  6. Quina és l’altitud de l’Everest?
  7. En quin subcontinent està la serralada dels Andes?
  8. Què és l’hipocentre d’un terratrèmol? I l’epicentre?
  9. Què és el que creen els volcans?

2. 1. Formació de relleu:


Com has vist les plaques terrestres estan en constant moviment. A vegades xoquen, de vegades es fiquen unes sota d’altres… Observa el video i el dibuix de baix i contesta a les preguntes:


  1. Com poden comportar-se les plaques tectòniques?
  2. Què passa amb un límit de colissió?
  3. Què és la subducció?
  4. Què passa amb dos plaques que es desplacen lateralment?
  5. Amb tot, pots dir com es formen les serralades?
  6. Amplia informació: explica la diferència entre un PLEC i una FALLA (pots consultar el llibre a la p. 22 o aquesta web).

2. 2. Què són i com són els volcans?

Ací tens informació dels 10 volcans més coneguts del món (fes click):


Sabem que els volcans expulsen lava (roca incandescent). Mira – ho en aquest vídeo:


I acò és el que veuries si t'asomares al cràter d'un volcà:


Però ull, no tots els volcans són tan pacífics. De fet, habitualment els volcans expulsen no només lava, sinó també grans quantitats de cendres supercalentades, piroclasts (pedres super calentes que semblen projectils) fum i gasos, i tot això enmig de violentes explosions:


  • Copia al teu quadern l'esquema d'un volcà:



Per últim, ací pots veure com un volcà crea una nova illa a Japó:


Si vols saber si hi ha volcans a l'Espanya peninsular (a les Illes Canàries ja ens queda clar que sí) pots consultar el següent mapa de l'Atles Nacional: Zones volcàniques de la península.

2. 3. Els terratrèmols i els sistemes submarins:

Els terratrémols es produeixen com a conseqüència del moviment de les plaques que configuren l’escorça terrestre. El moviment es propaga en totes direccions en forma d’ones sísmiques. Els efectes d’aquesta vibració poden ser devastadores (copia la definició i l’imatge al teu quadern).

FONT DE LES IMATGES: Vicens Vives 1r ESO.


  1. EXERCICI (29 de la pàgina 23 del llibre de text): Busca a Internet algun terratrèmol que haja tingut lloc recentment i explica on ha passat, quin valor ha assolit en l'escala de Richter i quines conseqüències ha tingut.
  2. SÍNTESI: Consulta el mapa que tens al quadern acolorit (p. 17) per què el mar Mediterrani és zona de volcans i terratrèmols. 


2. 3. Què són els sutnamis?

Quan un terratrèmol es produeix en l’oceà, la vibració pot generar una onada gegant (com quan li dones un colp a un plat de sopa). Quan aquesta onada arriba a la costa, els efectes són devastadors.




1. Explica què és un tsunami
2. Amb l'imatge següent explica quines són les fases d'un sisme submarí o tsunami (p. 23):


Què hem de fer en cas de tsunami? Consulta el següent article i fes un llistat de les mesures que cal pendre:


3. LES FORMES DE RELLEU:



Consultem aquesta presentació amb totes les definicions: FORMES DE RELLEU


4. COM ES TRANSFORMA EL RELLEU?

Les formes del relleu també són el resultat dels agents externs: l’aigua, el vent, la vegetació i l’ésser humà (pots consultar el llibre: pàgs. 24 - 25).

4. 1. L'aigua:

L’aigua, principal agent modelador del paisatge, modifica el relleu de diverses maneres:

Els corrents d’aigua de pluja o els rius desgasten les valls i arrenquen i transporten roques i sorres que es dipositen formant deltes i planes (ja vorem la següent tema les parts d'un riu i l'acció que realitza en cada part del seu curs: transport, sedimentació, etc.)

 GRAN CANÓ

La pluja es filtra per les fissures de les roques, que poden arribar a trencar-se, si l’aigua es glaça, o a reaccionar químicament i dissoldre’s.



Les onades i els corrents marins desgasten el litoral i acumulen sorra en platges i golfs. Poden penya-segats i caps o altres formes de relleu costaner. 
 


4. 2. El vent:

El vent és un agent extern molt important que desgasta i erosiona les roques i transporta partícules petites que les van erosionant. En els climes secs i sense vegetació el vent té més facilitat per transportar partícules, fent que s’erosioni més el terreny. Podem trobar formacions com dunes.


4. 3. La vegetació:

La vegetació (arrels de plantes i arbres) ajuda a trencar les roques o a fixar el sòl als vessants de les muntanyes, per la qual cosa les protegeixen de l'erosió.

Los manglares protegen la costa de la erosión y son un potente escudo contra el cambio climático

  • Amplía informació: Investiga sobre els manglars a aquesta notícia i averigua perquè són un escut contra el canvi climàtic. On podem trobar aquest tipus de formacions?

 

4. 4. L'ésser humà:

L’ésser humà transforma el territori i, per tant, modifica el relleu.


Les Mèdules és un exemple "històric" de modificació del relleu per l'ésser humà.

  • Busca a Internet què van ser les Médules i on les podem trobar. 
  • Quins dels tres agents externs modifica més el relleu? Justifica la teua resposta i afegeix exemples (si són fotos, millor). 

5. ELEMENTS DEL RELLEU AL MAPAMUNDI:

Situa al mapa del món les següents formes de relleu (pàgines 26 - 27 del llibre de text):
  • OCEANS I CONTINENTS (te'ls ha de saber per passar al següent nivell).
  • AMÈRICA: 
    • Serralades: Muntanyes Rocalloses, Muntanyes Apalatxes, Serralada dels Andes. 
    • Cims: Aconcagua
    • Altiplans: Altiplà brasiler
    • Deserts: Atacama
    • Illes: Groenlandia (encara que políticament depen de Dinamarca).
  • EUROPA: 
    • Massisos antics: Urals, massís Central francés, muntanyes escandinaves 
    • Serralades: Alps, Pirineus, Carptas i Caucas
    • Cims: Mont Blanc, Aneto, Gerlachovsky, Elbrús
  • ÀFRICA: 
    • Serralades: Atles, Drakensberg
    • Massisos: Massís d'Ahaggar, Massís de Tibesti, Massís de Darfur i Massís etiòpic
    • Cims: Mt. Kenya, Kilimanjaro
    • Depressions: Conca del Níger, Conca del Congo, Conca del Nil
    • Deserts: Sàhara, Rift Valley
    • Illes: Madagascar
  • ÀSIA: 
    • Serralades: Himalàia
    • Cims: Everest
    • Altiplans: Pamir, Tibet, Iran
    • Planes o grans depressions: Mar Caspi, mar d'Aral, Depressió del mar Mort i Depressió del riu Ganges
  • OCEANIA: 
    • Serralades: Gran Serralada Divisòria, Alps del Sud
    • Planes: Plana de Nullarbor i Gran Conca Artesiana
    • Deserts: Gran Desert de Sorra, Gran Desert de Victòria

5. ELEMENTS DEL RELLEU AL MAPA D'EUROPA:

Situa al mapa del món les següents formes de relleu (pàgines 28 - 29):

ILLES: Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda, Illes Balears, Còrcega, Sardenya, Sicília, Malta, Illes Britàniques i Creta.

PENÍNSULES: Península Ibèrica, Balcànica, Península de Kola, Penin. de Crimea, Península itàlica i Península Escandinava.

MUNTANYES I SERRALADES: Serralada dels Urals, Serralada Escandinava, Muntanyes Grampianes, Pirineus, Alps, Apenins, Carpats, Caucas. 

PICS: Naordnaia, Galdhopiggen, Mulhacén, Aneto, Mont Blanc, Botev, Gerlachovsky i Elbrús, 

MESETES I PLANURES: Meseta ibèrica, Gran planura europea, Altiplà de Rússia Central.

MARS I OCEANS: Oceà Glacial Àrtic, Oceà Atlàntic, Mar de Barentsz, Marc Blanc, Mar Bàltic, Mar Cantàbric, Mar Mediterrani, Mar Tirré, Mar Adriàtic, Mar Jònic, Mar Egeu, Mar Negre, Mar d'Azov i Mar Caspi. 

La resta ho estudiarem en el tema següent.

INTRODUCCIÓ (II). ELS MOVIMENTS DE LA TERRA

 1. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA. LA ROTACIÓ:


  1. Copia al quadern el dibuix del moviment de rotació (pàgina 8) i l'esquema de la pissarra.
  2. Exercicis: 1, 2 i 3 de la pàgina 8. 
  3. Amplia informació: per què diem que la Lluna és una mentidera?


Ací teniu un mapa molt clar dels fusos horaris:


  • Pensa... Imagina que tens una amiga al Japó. Creus que seria bona idea telefonar-li a les quatre de la vesprada hora espanyola? I si visquera a Nova York? Raona la teua resposta.

2. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA: LA TRANSLACIÓ

  • Copiem al quadern l'esquema de la translació fet a la pissarra.
  • EXERCICIS: 6, 7 i 8 de la pàgina 11.

Per què es produeixen les estacions?
Ací va una pista: Un assecador, ¿quan et escalfa més el cap, quan el seu raig et dóna perpendicularment (de cara) o quan et dóna obliquament (de reüll)? Doncs imagina que el teu cap és la Terra i el raig de l’assecador, els raigs del Sol.


Ací podeu consultar una simulació del moviment de translació i observar perfectament l'inclinació de l'eix terrestre i la seua influència en les estacions:




EL CAMINO DE LA VIDA. EL LAZARILLO DE TORMES

EL CAMINO DE LA VIDA


Vamos a embarcarnos en el viaje de la vida con Lázaro de Tormes y a reflexionar sobre un tópico literario (homo viator y peregrinatio vitae) que nos invita a vivir la vida como un aprendizaje. Por tanto, si la vida es un camino...

¡VAMOS A EMPEZAR A ANDAR!

No sin dar las garcias a @elbolsillodelazarillo que me ha proporcionado este maravilloso material.


1. INTRODUCCIÓN:

Reproducción de Cantares de Joan Manuel Serrat (1996), canción incluida en su álbum dedicado a Antonio Machado. Vamos a reflexionar sobre el tópico homo viator y peregrinatio vitae.


CONTESTAMOS UNAS PREGUNTAS EN CLASE (Ficha).


2. EMPEZAMOS A CONOCER A NUESTRO GUÍA EN EL CAMINO: 

1. Què sabes del Lazarillo de Tormes? Piensa bien, que algo sabrás....



2.  Vamos a profunidar....


3. ALGUNOS FRAGMENTOS DE LA OBRA:







TEMA 4 (I). LA CARTOGRAFIA, L'EINA DELS GEÒGRAFS

En aquest tema treballarem les diferents formes de representar la Terra, aprendrem a orientar-nos amb un mapa (sense utilitzar Google!!!!!), vorem diferents tipus de mapes i començarem a estudiar mapes.

El primer de tot... et recordes dels oceans i continents?


1. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA (pàgines 4-5):

Primer de tot, anem a pensar sobre la forma que té la Terra. Observa el dibuix inferior, i calcula:
  1. Per on recorreries més quilòmetres?
  2. Quants més en recorreries?
  3. Per què creus que es dona aquesta circumstància?



Ara, imagina’t que tens una pilota de goma amb el món dibuixat a la seua superfície. Amb unes tisores, la retalles i tractes de ficar-la estesa damunt de la taula… Què és el que passa?

Quant més gran és la superfície que abarca un mapa, majors són les deformacions i inexactituds que introdueix. 

Qualsevol sistema emprat per transformar la superfície de la Terra en una representació gràfica sobre un pla és una projecció. Però projectar exactament la forma esfèrica de la Terra sobre un pla és impossible, de manera que hi ha diferents tipus de projeccions cartogràfiques (pàgina 5 del llibre de text):

  1. Diferències entre el globus terraqüi i un mapa.
  2. Segons el que acabes de dir, quina seria la millor forma de representar la Terra? Per què?
  3. Per què s'utilitza la projecció de Mercator? Quins avantatges té?
  4. Quins desavantatges té?
  5. Quina diferència té amb la representació de Gall-Peters?
  6. Quin tipus de tecnologia ens permet hui dia tindre mapes més precisos i ajustats a la realitat?
  7. Hi ha una projecció correcta?

Pots ampliar informació amb aquest vídeo:


Aleshores, què pots dir-me d'aquesta imatge?



2. MAPES I COORDENADES (pàgines 2-3):

Com indiquem la posició en un mapa?

Anem a  aprendre com indicar correctament una posició determinada a un mapa.

Observa amb atenció aquest mapa:

FUENTE: J. ALBERTO BERMÚDEZ HTTP://WWW.CURRICULUMENLINEAMINEDUC.CL/605/W3-PROPERTYVALUE-57637.HTML

  • Tot el que hi ha per sobre de l’equador, què és?
  • Tot el que hi ha a la dreta del meridià de Greenwich, què és?
  • Tot el que hi ha per sota de l’equador, què és?
  • Tot el que hi ha a l’esquerra del meridià de Greenwich, què és?
  • És el mateix caminar en direcció sud que estar a l’hemisferi sud? Per què?
Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries, paral·lels i meridians, que hi ha al globus terraqui, també als mapes, i que formen una quadrícula.

Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador. L’equador és el paral·lel 0º.


Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol. El de Greenwich és el meridià 0º (el coneixem del tema 1).


Assenyala al quadern (fotocòpia)
  • El Pol Nord i el Pol Sud
  • L’Equador
  • L’hemisferi nord i l’hemisferi sud
  • L’hemisferi est i l’hemisferi oest
  • El trópic de Càncer i el de Capricorn
  • Els cercles polars àrtic i antàrtic
  • El meridià de Greenwich

Localització exacta d’un punt de la Terra:

Per a situar exactament un punt de la Terra cal buscar el paral·lel i el meridià que passen per aquest punt.

Has jugat alguna vegada a les barquetes? Com a les barquetes, en un mapa es pot localitzar un punt concret donant dues coordenades:

Les coordenades nord-sud.

Les coordenades est-oest.



Per saber les coordenades exactes de qualsevol punt, podem fer servir aplicacions como Google Maps, Google Earth o Iberprix. Anem a buscar les coordenades del nostre institut....
  • Fotocòpies donades a classe per la professora
  • Exercicis 4 i 5 del llibre de text.

EXERCICIS PER PRACTICAR:

3. COM ES LLIG UN MAPA:

3. 1. Tipus de mapes:


Mapa 1. Densitat de població a les províncies espanyoles. Febrer 2022
  • Fem els exercicis proposats per la professora amb aquest mapa de densitat de població. SITUACIÓ D'APRENENTATGE 1:
1. Observa el mapa i respon a les preguntes següents:
  1. Quin és el títol del mapa?
  2. Quin tipus de mapa és? 
  3. Qui és l'autor?
  4. Hi ha data de creació?
  5. Quin país representa i què representa?
  6. Trobem llegenda? Quines dades representa i de quina manera?
2 Redacta totes les respostes a la teva llibreta en un text que s'anomene "Comentari de mapa"


3. 2. Els elements d'un mapa:


  • Omplim al quadern la fotocòpia proporcionada per la professora.

3. 3. Els tipus d'escales:




ACÍ TENS UNA XICOTETA AJUDA:

L’escala numèrica d’un plànol o mapa és la relació que existeix entre les seues mesures i les mesures reals.

Tots els mapes inclouen l’escala que s’ha seguit per fer-los. Utilitzant aquesta clau, podem conèixer de forma exacta qualsevol distància en la realitat. Per calcular la distància entre dues ciutats en un mapa, cal seguir els següents passos:

1r. Amb un regle, mesurar sobre el mapa la distància que les separa en centímetres.

2n. Multiplicar el resultat de la nostra medició per l’escala (el nº que segueix a 1: *******).

3r. Convertir aquesta distància a quilòmetres. Com? Senzill. Llevant-li 5 zeros.

  • Utilitzant qualsevol atles que tingues a mà, calcula la distància que hi ha entre València i els següents llocs:
LISBOA, SARAGOSSA, MADRID, SEVILLA, PARÍS, LONDRES, ÀMSTERDAM, BERLÍN, MOSCÚ, REIKIAVIK.


TUTORÍA 3 DE MARÇ

 ORIENTACIÓ:


https://www.elorienta.com/movil/?yafxb=98308

LES DIVINITATS GREGUES

 Anem a treballar a l'aula d'informàtica i heu de fer dues fitxes:

  • Fitxa sobre els déus i deesses grecs.
  • Fitxa sobre una divinitat grega.

Què cal buscar en internet per completar la fitxa?

Fitxa de la meua divinitat grega

  1. Nom del déu/deessa
  2. Funció o domini (Què representa? De què és déu/deessa?)
  3. Família (Pares, germans/es, fills/es, si en té)
  4. Descripció física (Com s’imagina o es representa? Característiques destacades)
  5. Principals mites o històries (Explicar breument un fet destacat)
  6. Símbol o atributs característics (Ex: trident, raig, òliba…)
  7. Lloc de culte principal (Ciutat o temple més important)
  8. Relació amb altres déus/deesses (Amistats, enemics, aliances...)
  9. Dibuix del seu símbol
  10. Per darrere: has de dirme les pàgines web que has utilitzat.

PROJECTE DE GOYA: Posa veu als Desastres de la guerra

Francisco de Goya va viure en primera persona la Guerra del Francés (1808-1814) i va quedar impactat per la violència i el patiment que va provocar. A través de la sèrie de gravats Los desastres de la guerra, va denunciar les atrocitats comeses per tots dos bàndols i va mostrar les conseqüències devastadores del conflicte: execucions, fam, por i desesperació.

A diferència d’altres artistes, Goya no glorifica la guerra, sinó que la retrata amb duresa i sense filtres. Els seus gravats mostren escenes dramàtiques, amb títols curts i colpidors que ens fan reflexionar.

Avui treballarem aquests gravats. Cada un de vosaltres, bé per parelles o bé per trios, rebrà una imatge diferent i haurà d'analitzar-la, interpretar el seu significat i posar-li un nou títol i un peu de foto que resumisca el seu missatge. Al final, compartirem les nostres impressions per entendre millor com Goya va utilitzar l’art per denunciar la guerra. 

Aquí tens el primer d'aquestos gravats:



INTRODUCCIÓ AL CONTEXT DELS GRAVATS ELS DESASTRES DE LA GUERRA:

Entre 1810 i 1815, Francisco de Goya va crear la sèrie de gravats Los desastres de la guerra, un conjunt de 82 imatges que mostren la brutalitat i les conseqüències de la Guerra del Francés (1808-1814). A diferència de les obres tradicionals que glorificaven les batalles, Goya va representar el conflicte des d’una perspectiva crua i realista, denunciant la violència, el dolor i la desesperació de la població.

La sèrie es pot dividir en tres blocs principals:

  1. La guerra (1-47) – Mostra la violència, els combats, les execucions i les atrocitats comeses durant la invasió napoleònica.
  2. La fam (48-64) – Reflecteix les conseqüències socials del conflicte, especialment la fam que va assolar Madrid entre 1811 i 1812.
  3. La repressió i el retorn de l'absolutisme (65-82) – Critica la restauració de Ferran VII i la repressió i falta de llibertat posterior a la guerra.

Amb un estil directe i expressiu, Goya utilitza imatges impactants i títols breus però contundents (Yo lo vi, Esto es peor, Enterrar y callar) per transmetre la tragèdia humana sense prendre partit per cap bàndol. Els Desastres de la guerra no es van publicar en vida de Goya, possiblement per la seua càrrega política, i no es van conéixer fins a 1863.

Aquesta sèrie és considerada una de les primeres grans denúncies gràfiques contra la guerra i ha influït en molts artistes i fotoperiodistes que han retratat conflictes bèl·lics des d’una mirada crítica.


QUÈ CAL FER?

1. INTRODUCCIÓ: Llegim informació del context 

2. ANÀLISI DE LA IMATGE: 

  • Descripció objectiva: Què veig a la imatge? Personatges, accions, ambient...
  • Interpretació: Què vol transmetre Goya? Quin missatge es desprén?
  • Impacta personal: Què em fa sentir aquesta imatge? Em recorda a alguna situació actual?  
3. CREACIÓ D'UN TÍTOL I PEU DE FOTO:
  • Goya va posar títols molt expressius als gravats (ex. Yo lo vi, ¡Esto es peor!)
  • Heu de posar un nou títol al gravat i un peu de foto, reflectint el missatge que capten.
4. POSADA EN COMÚ:
  • Cada alumne/parella llig el seu títol i peu de foto, i explica breument la seua imatge.
  • Es pot obrir un debat: Què ens transmet en conjunt aquesta sèrie? Té paral·lelismes amb conflictes actuals?


EL REPORTATGE

Anem a continuar treballant i redactant. Ara que ja sabem les parts d'una notícia, veurem què és un reportatge. En esència és un text més ampli que una notícia i que amplia informació que aquesta no dona. A més, una notícia és d'actualitat, però un reportage no sempre ho és. 

Pots ampliar informació sobre els diferents gèneres periodísitics en aquesta pàgina web: Català 3r ESO_gèneres periodístics.


ESQUEMA DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL REPORTATGE

1. Definició del reportatge

  • Un text periodístic que informa de manera detallada sobre un tema concret.
  • Combina informació amb opinions d’experts i dades reals.

2. Estructura del reportatge

  • Títol: Atractiu, crida l’atenció i resumeix el tema.
  • Subtítol: Dona més informació sobre el contingut del reportatge.
  • Introducció: Presenta el tema de forma breu i interessant.
  • Cos del text: Desenvolupa la informació amb:
    • Dades i fets (estadístiques, exemples)
    • Opinions d’experts (entrevistes, cites)
    • Descripcions per fer-ho més visual.
  • Conclusió: Tanca el tema, a vegades amb una reflexió final o un resum del ja dit.

3. Característiques principals

  • Objectivitat i subjectivitat: Informa amb dades, però també pot incloure opinions.
  • Llenguatge clar i entenedor: Paraules senzilles i frases curtes.
  • Ús de fonts: Inclou cites d’experts o testimonis.
  • Interés per al lector: El tema ha de ser atractiu o important per al públic.
  • Imatges o gràfics: Ajuden a entendre millor la informació (quan n’hi ha).
  • Ús del llenguatge. Redactat en 1ª o 3ª persona.
  • Te suport gràfic.

Activitat creativa: fes de periodista!

En parelles, tria un tema que t’interesse (música, esports, videojocs, etc.) i crea un mini-reportatge amb aquestes parts:

  1. Títol
  2. Introducció (1-2 línies)
  3. Cos del text (3-4 dades o fets + opinió d’un expert o d’un company)
  4. Conclusió (1 línia de tancament)
  5. Opcional: imatges

Després, podeu llegir-los en veu alta a la classe!

Ací tens un exemple:

Tema triat: Els videojocs com a eina d’aprenentatge

1. Títol:
Aprendre jugant: els videojocs que t’ensenyen sense adonar-te’n

2. Introducció:
Cada vegada més escoles i famílies utilitzen videojocs per ensenyar matemàtiques, història i fins i tot idiomes. Però, realment funcionen?

3. Cos del text:
Els videojocs educatius han crescut molt en els últims anys. Jocs com Minecraft o Assassin’s Creed no només són entretinguts, sinó que també ajuden a desenvolupar habilitats com la creativitat o el coneixement històric.

Segons un estudi de la Universitat de Barcelona, el 70% dels estudiants que utilitzen videojocs a l’aula mostren més interès per les assignatures. La professora Laura García afirma: “Els videojocs són una eina molt potent per captar l’atenció dels alumnes i fomentar el treball en equip.”

Però no tot són avantatges. Alguns experts alerten que l’ús excessiu pot provocar distraccions i falta de concentració en altres tasques.

4. Conclusió:
Els videojocs poden ser una bona eina per aprendre si s’utilitzen de manera equilibrada i responsable.


RÚBRICA D'AVALUACIÓ: