Els musulmans van conquerir la península Ibèrica en el segle VIII. A partir d'aquest moment, tres cultures van compartir el sòl peninsular (musulmans, jueus i cristians) i dos espais van coexistir fins a 1492: el domini islàmic al sud i els territoris cristians al nord.
En aquest tema anem a estudiar l'evolució d'Al-Àndalus i la dels regnes cristians peninsulars. Ho intentarem fer de manera paral·lela, amb mapes i esquemes.
Com introducció, fem els exercicis 1 i 2 de la pàgina 58: mirem l'eix cronològic i obtenim conclusions.
- Vídeo del principi del tema (el del codi QR que tens al quadern).
- Test online per repassar.
- L'eix cronològic de les etapes de Al-Àndalus: estarà amb buits i haureu de ficar el nom de les etapes i alguns fets històrics. (2P)
- Resum que teniu el bloc. El necessiteu per comentar el text que tindreu a l’examen i per saber què passa en cada etapa.
- Fotocòpia amb exercicis (la que està per les dues cares, que té un eix cronològic en cada cara).
- Vocabulari: emir dependent, emir independent, califa, paries, muladís, muladís, mossàrabs, mudèjars, etc.
- Textos: Pacte de Teodomir i carta de Abd al-Rahman III.
- Exercicis del llibre: 1 de la pàgina 60, rapidesa de la conquista (c de la pàgina 61), raons de la pervivència de Granada fins al 1492, 1 de la pàgina 64 (societat).
1. AL-ÀNDALUS. L'ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA
Primer de tot, veiem aquests vídeos i contestem a les preguntes que heu apegat al quadern:
EXERICICS QUE HEU DE TINDRE AL QUADERN:
- Causes de la ràpida conquesta (les teniu a la pàgina 60).
- Exercicis 2 de la pàgina 60.
- Exercici 3 de la pàgina 61.
- Foment de la lectura: CUENTOS DE LA ALHAMBRA:
Etapes de l'evolució històrica d'Al-Àndalus:
La història d'Al-Àndalus va travessar diverses estapes entre els anys 711 - 1492: la conquesta i l'emirat independent, el califat, els regnes de taifes, els almoràvits, els almohade i el regne nassarita de Granada.
1. La conquesta musulmana d'Al-Àndalus i l'Emirat dependent (711 - 756):
ZONA MUSULMANA:
L'any 711, un exèrcit de musulmans, dirigit pel governador Musà i el seu general Tariq, van creuar l'estret de Gibraltar i van derrotar les tropes del rei visigot Roderic en la Batalla de Guadalete.
La conquesta musulmana al segle VIII va ser ràpida, van ocupar la major part de la Península i van anomenar Al-Àndalus le terres que van quedar sotmeses al seu poder.
Al-Àndalus va passar a estar governada per un emir i Còrdova es va convertir en la capital d'aquest territori.
ZONA CRISTIANA:
Els nuclis de resistència cristians es varen refugiar en les muntanyes càntabres (Batalla de Covadonga, 722) i van elegir com a rei a Pelagi. Així va nàixer el Regne d'Astúries, amb capital a Oviedo.
Important: raons de la ràpida conquesta i vocabulari ( emirat dependent, muladís i mossàrabs).
Recordem el text llegit a classe: Pacte de Teodomir a l'any 713. Pots consultar l'orginal ací.
2. Emirat independent de Damasc (756-929):
L'any 750, els abbàsides aconseguiren el poder de l'islam, van assassinar a la família omeia i van traslladar la capital a Bagdad. Sols un dels seus membres, Abd al-Rahman I, va poder fugir. Va arribar a Al-Àndalus i l'any 756 es va proclamar emir de Còrdova.
Ací teniu també un mapa d'aquesta etapa tret de l'Institut Geogràfic Nacional:_0756-0929_mapa_13993_spa.jpg)
ZONA MUSULMANA:
En 1147, els almohades, que s'estaven expandint pel Nord d'Àfrica, van substituïr als almoràvits, altre poble berber. En un principi els almohades van paralitzar les conquestes cristianes en derrotar a Alfons VIII de Castella en Alarcos (1195). Però després, van ser derrotats en la Batalla de las Navas de Tolosa (1212), que van permetre l'avança cristià per la vall del Guadalquivir.
Des d'aquell moment, el poder almohade va decaure. Finalment, els almohades van ser expulsats al nord d'Àfria i Al-Àndalus va ser progressivament ocupat pels cristians, a excepció del regne nassarí de Granada. Així, durant el segle XIII, els regnes cristians avancen imparablement sobre Al-Àndalus:
Per a saber més...
Respecte a la fi de Al-Àndalus i el final del Regne nazarí de Granada, tal volta vos sone l'expressió "Llora como mujer lo que no supiste defender como hombre". Conta lla tradició que són les paraules que Aixa, la mare de Boabdil, va dir a aquest després del lliurament de les claus de la ciutat de Granada als Reis Catòlics en 1492. En l'últim capítol de la sèrie d'RTVE "Isabel" podem veure aquesta escena i en el següent enllaç podeu consultar el debat sobre si aquest capítol de la Història és cert o si és llegenda: "El suspiro del moro", entre la leyenda y la realidad
Però la población també pot agrupar-se per criteris religiosos:
Va ser un període de conflictes: amb els cristians pel nord, revolta muladí al sud, creació de la Marca Hispànica, etc.
ZONA CRISTIANA:
La resistència cristiana es va organitzar al voltant del regne d'Astúries, que cap a l'any 800 abastava des de Galícia, a l'oest, fins a Àlaba, a l'est, i es va establir la capital a Oviedo. En el segle IX va ampliar les seues terres cap al sud. Més tard, en el segle X, el regne va a passar a anomenar-se regne de Lleó, amb capital en Lleó.
D'altra banda, la regió pirenenca formava part de l'imperi carolingi. Estava organitzada en comtats, la missió dels quals era protegir l'imperi de Carlemany de l'avanç musulmà.
- Regne de Pamplona (Navarra): els francs van ser expulsats de Pamplona (Batalla de Roncesvalles, 778) i es va crear el Regne de Pamplona (Navarra).
- Els comtats aragonesos: Al començament del segle IX, els comtats d'Aragó, Sobrab i Ribagorça es van desvincular del poder carolingi. El comtat d'Aragó va quedar sota el domini de Navarra.
- Els comtats catalans. Aquesta zona va formar part de la Marca Hispànica i va quedar dividida en comtats. En la segona mitad del segle XI es van reunificar (Guifré el Pilós, 878) i governar amb autonomia dels francs, encara que la seua independència no es va produir fins l'etapa següent (al 988, durant el Califat).
Ací teniu també un mapa d'aquesta etapa tret de l'Institut Geogràfic Nacional:
_0756-0929_mapa_13993_spa.jpg)
3. Califat de Còrdova (929 - 1031):
ZONA MUSULMANA:
L'any 976 va arribar al califat Hisam II, de només onze anys, i el govern va recàure en el general Almansor. Aquest va dur nombroses ràtzies o campanyes de saqueig contra els cristians. Va arribar inclús a Santiago y Barcelona.
L'any 929 Abd al-Rahman III es va proclamar califa, és a dir, es va convertir en la màxima autoritat política i religiosa d'Al-Àndalus. Amb ell es va iniciar el període de màxima esplendor d'Al-Àndalus (exemple: mesquita de Còrdova. Visita virtual).
L'any 976 va arribar al califat Hisam II, de només onze anys, i el govern va recàure en el general Almansor. Aquest va dur nombroses ràtzies o campanyes de saqueig contra els cristians. Va arribar inclús a Santiago y Barcelona.
ZONA CRISTIANA:
La frontera cristiana es va paralitzar al voltant del Duero i van sofrir els saquejos d'Almansor.
4. Regnes de taifes (1031 - 1238):
Després de la mort d'Almansor, les lluites internes van assolar Al-Àndalus. Com a resultat, l'any 1031 el califat es va dividir en nombrosos regnes o taifes, que van assolir un període de prosperitat y desenvolupament urbà (les ciutats tenien una gran importància).
No obstant això, la fragmentació política es va debilitar militarment front als regnes cristians. Les taifes van ser assejatdes constantment pels regnes cristians del nord. Per això, per evitar els atacs, pagaven paries o tributs als reis cristians.
ZONA CRISTIANA:
El comtat de Castella s'independitza del regne de Lleó i es converteix en el regne de Castella en 1037.
Entre els segles XI i XII es produeix un important avança dels regnes cristians:
- Primer, el regne d'Aragó i els comtats catalans traspassen el riu Ebre.
- Al 1085, el regne de Castella va conquistar l'emblemàtica Toledo.
Amb tot, la frontera cristiana paralitzada en el riu Tajo.
Davant l'avanç cristià (1085, Toledo), el musulmans van cridar perquè els ajudaren els almoràvits, guerrers berbers que havien format un gran imperi al nord d'Àfrica. Els almoràvits van frenar l'avança cristià (Batalla de Sagrajas, 1086) i van reunificar novament Al-Àndalus.
En 1147, els almohades, que s'estaven expandint pel Nord d'Àfrica, van substituïr als almoràvits, altre poble berber. En un principi els almohades van paralitzar les conquestes cristianes en derrotar a Alfons VIII de Castella en Alarcos (1195). Però després, van ser derrotats en la Batalla de las Navas de Tolosa (1212), que van permetre l'avança cristià per la vall del Guadalquivir.
Al-Àndalus al segle XIII
- Jaume I incorpora Mallorca i València (1238), que es van incorporar com a regnes dins de la Corona d'Aragó.
- El regne de Portugal a Faro (1249), a la part més meridional de Portugal.
- En la Corona de Castella, Alfons X el Savi va conquerir Cadis i Múrcia (1262) i, més endavant, arriben a Tarifa (1292).
A més, en aquests segles XII i XIII es va produir la fusió i consolidació dels regnes cristians:
- 1143: El comtat de Portugal s'independitza del regne de Lleó. Naix el Regne de Portugal.
- 1137: La princesa Petronella, hereva d'Aragó, i el comte de Barcelona Ramón Berenguer IV contrauen matrimoni. Naix la Corona d'Aragó.
- 1230: El regne de Lleó i el de Castella s'uneixen definitivament. Naix la Corona de Castella quan Ferran III hereta tots dos regnes.
Al-Àndalus al segle XIV
ESPANYA DELS 5 REGNES
4. Regne nassarita de Granada:
El regne nassarita de Granada, format el 1238, va ser l'únic regne musulmà que va perviure a la Península en la baixa edat mitjana. Per què? Investiga i comenta-ho en classe.
Els enfrontaments interns van afeblir el regne i van facilitar la conquesta pels Reis Catòlics en 1492.
Respecte a la fi de Al-Àndalus i el final del Regne nazarí de Granada, tal volta vos sone l'expressió "Llora como mujer lo que no supiste defender como hombre". Conta lla tradició que són les paraules que Aixa, la mare de Boabdil, va dir a aquest després del lliurament de les claus de la ciutat de Granada als Reis Catòlics en 1492. En l'últim capítol de la sèrie d'RTVE "Isabel" podem veure aquesta escena i en el següent enllaç podeu consultar el debat sobre si aquest capítol de la Història és cert o si és llegenda: "El suspiro del moro", entre la leyenda y la realidad
2. ADMINISTRACIÓ DEL TERRITORI:
Quan explicaerem el tema de l'Islam (l'any passat!) vam veure com organitzaven el territori a mesura que anaven conquistant noves terra (el teniu en la pàgina 24). Aprofundirem en aquesta qüestió a partir de l'administració d'Al-Àndalus.
- Exercicis 1 i 2 de la pàgina 62.
3. LA DIVERSISTAT SOCIAL:
Al cim de la societat andalusina estava l’aristocràcia (jassa), en la seva major part integrada per famílies d’origen àrab, encara que també figuraven en ella alguns llinatges d’ascendència visigoda. Aquest grup social posseïa grans dominis territorials i l’ocupava els alts llocs en l’administració. A l’altre extrem de la societat es trobaven les classes populars (amma), formades per artesans modestos i llauradors. També va existir el que podríem anomenar una classe mitjana, formada essencialment pels mercaders.
- Exercicis 1 i 2 de la pàgina 64.
Però la población també pot agrupar-se per criteris religiosos:
4. L'ORGANITZACIÓ DELS NUCLIS DE RESISTÈNCIA:
Desprès d'estudiar l'organització del territorio musulmà, anem a veure cóm es van organitzar els territoris cristians. Per això, vos recomane visualitzar aquest vídeo i anotar el vocabulari nou (repoblació, carta de poblament, pressura, fur, etc.). Aquesta informació, si voleu mirar el llibre, la teniu a les pàgines 72 (llibre 1) i 118 (llibre 2).
Exercicis que he de tindre al quadern:
- Resum de l'apartat 6.1.
- Exercicis 2, 3 (a i c) de la pàgina 73.
No hay comentarios:
Publicar un comentario