Copia los esquemas realizados en clase y, después, visualiza el vídeo y presta atención:
Catolicismo
y Protestantismo: Dos Formas de Cristianismo
En el siglo
XVI, la Iglesia cristiana en Europa sufrió una gran división. Un monje alemán
llamado Martín Lutero criticó algunos aspectos de la Iglesia católica, como la
venta de indulgencias (pagos para reducir el tiempo en el purgatorio). Sus
ideas dieron origen al protestantismo, un movimiento que rechazaba la autoridad
del Papa y proponía una relación más directa entre los fieles y Dios.
El
catolicismo y el protestantismo tienen algunas diferencias fundamentales:
Autoridad religiosa: Los católicos creen que el
Papa, como sucesor de San Pedro, es la máxima autoridad de la Iglesia. En
cambio, los protestantes no reconocen la autoridad del Papa y consideran
que solo la Biblia es la fuente principal de la fe.
Interpretación de la Biblia: En el catolicismo, la
interpretación de la Biblia la hacen el Papa y los obispos, mientras que
los protestantes creen que cualquier persona puede leer e interpretar la
Biblia por sí misma.
Sacramentos: Los católicos tienen siete
sacramentos (bautismo, confirmación, eucaristía, penitencia, unción de los
enfermos, orden sacerdotal y matrimonio). En cambio, la mayoría de los
protestantes reconocen solo dos: el bautismo y la eucaristía.
El papel de los santos y la
Virgen María: Los
católicos veneran a la Virgen María y a los santos, creyendo que pueden
interceder ante Dios. Los protestantes, en general, no rezan a los santos
ni a María, sino solo a Dios.
El culto y las iglesias: En la Iglesia católica, las
misas incluyen ritos solemnes y templos decorados con imágenes y altares.
En muchas iglesias protestantes, los templos son más sencillos y las
ceremonias más simples.
Esta
división en el cristianismo provocó conflictos en Europa, dando lugar a guerras
y enfrentamientos entre católicos y protestantes. Como respuesta a la Reforma
protestante, la Iglesia católica inició la Contrarreforma, un movimiento para
reforzar sus creencias y eliminar los abusos internos.
Título de la
actividad:¿Deberíamos
reducir el consumo de comida rápida en nuestra dieta?
Objetivo de
la actividad:
Redactar un texto argumentativo de 200 palabras utilizando información
obtenida de internet y siguiendo las pautas dadas. OJO: No debes abusar del "corta-pega".
Instrucciones:
1. Lee la pregunta:
¿Deberíamos reducir el consumo
de comida rápida en nuestra dieta?
Piensa en tu postura: ¿Estás de acuerdo o en
desacuerdo?
Introducción: Presenta el tema y tu postura (a favor o en contra de reducir el consumo de comida rápida).
Desarrollo: Expón al menos dos argumentos que apoyen tu postura. Usa información de las páginas consultadas y datos relevantes. Puedes incluir un contraargumento y rebatirlo.
Conclusión: Reafirma tu opinión, destacando un argumento clave.
4. Revisa y edita:
Comprueba que usas conectores como: porque, por lo tanto, sin embargo, además, en conclusión.
Asegúrate de que tu texto tiene coherencia y no contiene errores importantes.
5. ¿Cómo puedes empezar?
"El consumo de comida rápida se ha vuelto muy común, pero también ha generado muchas preocupaciones sobre la salud. En mi opinión, es importante reducir su consumo porque puede provocar problemas como la obesidad y la diabetes, aunque reconozco que es una opción cómoda para quienes tienen poco tiempo."
6. Calificación:
¿La introducción presenta claramente el tema y la postura?
¿Incluye al menos dos argumentos bien fundamentados?
¿Usa información relevante de las páginas sugeridas?
¿Emplea conectores para dar cohesión al texto?
¿La conclusión reafirma la postura de manera clara?
¿El texto está bien estructurado y revisado (sin errores importantes)?
Rúbrica de
Evaluación del Texto Argumentativo:
CRITERIOS
SOBRESALIENTE (10-9)
NOTABLE (8-7)
BIEN (6)
ADECUADO (5)
POCO ADECUADO (<5)
Introducción
Presenta claramente el tema y la
postura con una introducción atractiva y precisa.
Presenta el tema y la postura de
forma clara, aunque podría ser más precisa.
Presenta el tema y la postura,
pero de manera superficial.
Introduce el tema, pero sin
aclarar bien la postura.
No introduce adecuadamente el tema
o la postura no es clara.
Argumentación
Presenta al menos dos argumentos
bien fundamentados con ejemplos y evidencias.
Presenta dos argumentos bien
desarrollados, aunque podrían incluir más evidencia.
Presenta dos argumentos básicos
sin demasiada profundidad.
Presenta uno o dos argumentos,
pero sin desarrollo ni evidencia suficiente.
No presenta argumentos claros o
carecen de relación con el tema.
Uso de información de los enlaces
Usa información relevante de las
páginas sugeridas y la integra de manera natural.
Usa información de los enlaces proporcionados,
aunque con integración mejorable.
Usa información de los enlaces,
pero de manera superficial o poco relevante.
Usa la información sin integrarla
adecuadamente o sin relacionarla con el tema.
No usa la información de los
enlaces proporcionados.
Cohesión del texto
Usa correctamente conectores
variados, asegurando coherencia y fluidez.
Usa conectores variados, aunque
con algunos errores o repeticiones.
Usa algunos conectores, pero de
manera repetitiva o con errores.
Usa pocos conectores y hay
dificultades en la cohesión del texto.
No usa conectores o el texto
carece de cohesión.
Conclusión
Reafirma la postura de forma clara
y convincente, aportando una síntesis adecuada.
Reafirma la postura de forma
clara, pero sin gran impacto.
La conclusión está presente, pero
es breve o poco clara.
La conclusión es vaga y no
reafirma la postura.
No hay conclusión o es
irrelevante.
Corrección y estructura
El texto está bien estructurado y
sin errores ortográficos o gramaticales.
Presenta una estructura clara con
pocos errores menores.
Tiene algunos errores gramaticales
u ortográficos que afectan la comprensión.
Presenta varios errores que
dificultan la lectura.
Contiene numerosos errores y la
estructura es deficiente.
El secreto del éxito está en marcarse las metas adecuadas. Vamos a empezar por marcarnos metas para el años 2025:
"Cada año nuevo es como un libro en blanco: tienes 365 páginas para escribir tu historia. Puedes decidir si quieres avanzar en algo que te importa, corregir algo que no fue tan bien o comenzar algo completamente nuevo. Tus metas no tienen que ser enormes; lo importante es que sean tuyas y que te ayuden a sentirte mejor contigo mismo."
Para cumplir tus metas debes tener determinación:
¿Qué opinas de la determinación del protagonista para alcanzar su sueño?
¿Alguna vez has tenido un sueño o meta que parecía difícil de lograr? ¿Qué hiciste al respecto?
¿Qué crees que nos enseña este cortometraje sobre la importancia de fijarse metas y trabajar por ellas?
Vamos a reflexionar sobre la importancia de la invención de la imprenta en el siglo XV y su repercusión en la difusión de la cultura:
Hasta mediados de siglo XV, solo circulaban los libros que los monjes copiaban a mano a los monasterios. El alemán Johannes Gutenberg revolucionó la difusión del libro gracias a la nueva técnica de impresión con tipos móviles. Los libros imprimidos de manera mecánica se elaboraban con más rapidez y tenían un coste más bajo.
Contesta a las siguientes preguntas después de trabajar en clase:
¿Quién fue Johannes Gutenberg y qué inventó?
¿Por qué fue tan importante la imprenta de tipos móviles en el siglo XV?
¿Qué cambios sociales y culturales impulsó la invención de la imprenta?
Menciona dos ideas o movimientos que se beneficiaron de la imprenta según el texto o vídeo.
Si no se hubiera inventado la imprenta, ¿cómo crees que sería la difusión de la cultura hoy en día?
Compara la imprenta de Gutenberg con alguna tecnología moderna (internet, redes sociales). ¿Qué similitudes y diferencias encuentras en su impacto cultural?
¿Qué papel crees que juegan los libros impresos en la actualidad, en un mundo digitalizado?
Davant les desigualtats que la nova organització social va generar, els obrers realitzaren un conjunt de lluites al llarg de tot el segle XIX i principis del segle XX per aconseguir millorar les seves condicions de vida i de treball.
Introducció: Contradiccions de la societat de classes:
La vida dels obrers (proletaris) durant les revolucions industrials va ser francament dures. Ja l'hem vist al tema anterior, anem ara a recordar el que sabem. I, per a això, res com el cinema per a demostrar-nos aquestes situacions de forma més pròxima. El director belga Stijn Coninx va dirigir la pel·lícula “Daens”, en la qual es narrava, no sols la vida dels obrers, sinó també la manera de pensar dels burgesos del moment. Ací et deixem 9 minuts d'extracte que valen la pena. Si pots, no dubtes a veure-la sencera.
En aquest tema anem a estudiar la civilització grega, que està en la base de molts aspectes de la nostra cultura actual. Entre les moltes aportacions que la civilització deu a l'antiga Grècia (la filosofia, la ciència, la democràcia), la literatura cobra una especial importància. En efecte, la majoria dels gèneres, formes i tòpics que dominaran la tradició literària occidental van sorgir entre els segles VIII i IV a. C. en la península Hel·lènica. Destaquen, d'una banda, la poesia èpica i lírica, amb exemples com els poemes d'Homer, i, porus altre, la mitologia, amb llegendes i relats protagonitzats per déus i herois.
Anem a començar amb aquest vídeo (deures per a casa):
Els grecs antics eren una barreja de pobles que, des del mil·leni II a.C., s'havien anat instal·lant en successives onades sobre la península Balcànica i les costes d'Àsia Menor.
El món grec estava organitzat en ciutats Estat, que tenien uns mateixos costums i formes de vida, però que eren independents entre si i dominaven el territori que les envoltava. Rebien el nom de polis i cada una tenia el seu govern, les seves pròpies lleis, el seu exèrcit i la seva moneda.
Malgrat l'aïllament de les polis i de les diferències entre elles, es sentien membres de l'Hèl·lade, que significa "el país dels hel·lens".
Els vincles que unien des de molt antic els habitants de les diverses polis gregues eren:
Els orígens: Cultura minoica i cultura Micènica.
Una mateixa llengua.
Uns mateixos déus (mitologia grega) i ritus.
Una mateixa cultura amb unes mateixes formes de vida i costums.
Referents literaris: poemes d'Homer (Ilíada i Odissea).
Completa aquest mapa i contesta a les preguntes (pàgina 206):
Què és l'Hèl·lade?
Què és una polis? Busca al mapa (pàg. 206) el nom d'algunes de les polis més importants.
Per què l'Hèl·lade no va ser un Estat que es puga comparar amb la Grècia actual?
Explica com va influir el relleu sobre la civilització grega?
Sintetitza quins aspectes unien tots els habitants de l'Hèl·lade.
Els grecs compartien una mateixa identitat malgrat que pertanyien a polis diferents. Creus que actualment els ciutadans de la UE també ens sentim partícips d'una identitat comuna europea? Raona-ho.
1. 2. Quan van viure?
La civilització grega es va desenvolupar en les etapes següents:
Època arcaica (s. VIII-VI a.C.) , període en que els grecs van consolidar les polis i van colonitzar les costes del mediterrani.
Època clàssica (S.V a.C.) etapa de major esplendor de les polis, entre les quals van destacar Atenes i Esparta.
Època hel·lenística (S.-IV-II a.C.), en aquest temps, Alexandre el Gran va conquerir l’imperi persa i van sorgir els regnes hel·lenístics, que finalment van ser sotmesos pels romans.
1. 3. Un passat en comú: les cultures pre-hel·lèniques:
LA CIVILITZACIÓ CRETENCA O MINOICA: (FONT: Llibre de Santillana, Voramar, 1r ESO)
En el tercer mil·leni aC, l'illa de Creta va adquirir un paper preponderant al mar Egeu, ja que la seua localització li va permetre dominar el comerç entre l'Orient i l'Occident. Va assolir l'esplendor al voltant del 2100 aC.
Creta era governada per reis. Un dels més influents va ser el llegendari Minos, per això aquesta civilització es coneix també com a minoica. Els reis cretencs van construir palaus, com el de Cnossos.
El més segur és que la civilització minòica fora matriarcal:
LA CIVILITZACIÓ MICÈNICA: (FONT: Llibre de Santillana, Voramar, 1r ESO)
La civilització micènia va sorgir cap als anys 1600 aC - 1400 aC, quan el poble aqueu, que procedia del nord, es va instal·lar als Balcans i va construir ciutats emmuratllades, com Micenes o Tirint.
La societat micènica la componien principalment guerrers, que eren governats per un rei. Al principi, l'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia, però poc a poc els micènics substituïren els cretencs en el control de l'activitat comercial al Mediterrani.
La història del cavall de Troia és un dels relats que conté La Ilíada, un relat atribuït al poeta Homer i també present en L'Eneida de Virgili. En ella es narra com els grecs van aconseguir entrar a la ciutat de Troia usant l'astúcia.
Lee la història del Cavall de Troia i explica quin creus que és el seu ensenyament.
L'ÈPOCA FOSCA: (FONT: Llibre de Santillana, Voramar, 1r ESO)
Cap al 1200 aC, la civilització micènica va entrar en decadència i es va iniciar una etapa de crisi. Després de desparèixer, va transcòrrer un perídode del qual no es tenen documents escrits i que coneixem com a època fosca.
Després de l'època fosca, la història de Grècia passà per tres etapes: l'època arcaica, l'època clàssica i l'època hel·lenística.
2. L'ÈPOCA ARCÀICA I LA FORMACIÓ DE LES PRIMERES POLIS:
2. 1. Com eren les polis:
A partir del segle VIII a. C., els habitants de l'Hèl·lade es van anar agrupant en polis (ja saps què son).
Aquestes, tenien unes caracerístiques comunes:
Observa el dibuix i reflexiona (ací tens un mapa mental de les parts d'una polis grega):
Segons el que ja saps, per què penses que el port és una part important de les polis gregues? On estaven situades la major part de polis (mira el mapa del principi).
Quines dues grans zones diferenciades hi havia en una polis? Quina funció tenia cadascuna?
Creus que en les nostres ciutats i pobles actuals hi ha algun lloc semblant a l'àgora grega? Justifica la teua resposta.
Busca en internet alguns dels edificis (estiguen o no en la imatge que tens a dalt) que podiem trobar en l'àgora d'una polis grega i explica la seua funció.
Per tant, les polis tenien molts trets en comú, però diferentes formes de govern. Copiem aquest esquema al quadern (FONT. Vicens Vives):
Entre els segles VIII i VI a. C. va Grècia va viure una època de crisi. Tenint en compte tot el que ja saps dels grecs... Què creus que podrien haver fet? (pensa i reflexiona).
Fem el comentari del mapa guiat per la professora.
Ampliem informació.... Com anomenaven els grecs a l'Estret de Gibraltar? Quin origen tenen?
3. L'ÈPOCA CLÀSSICA:
L’època clàssica és la segona etapa de la Història de Grècia (revisa l'eix cronològic). En aquest període van destacar dos polis: Esparta, regida per una oligarquia, i Atenes, fonamentada en una democràcia. Les dues van ser polis molt poderoses que van rivalitzar per l'hegemonia a l'Hèl.lade.
3. 1. Atenes i la democràcia:
El govern d'Atenes estava en mans dels ciutadans?
Al segle V a. C., a la ciutat d’Atenes es va consolidar una sistema democràtic de govern, que va ser resultat de les reformes establertes per tres grans legisladors: Soló, Clístenes i Pèricles. Aquest últim va governar Atenes en la seua època de màxima esplendor.
La democràcia d’Atenes es basava en la participació dels ciutadans en el govern de la ciutat. Tots ells tenien dret a formar part de l’Assemblea (EKKLESIA). Aquesta Assemblea era l'òrgan de govern més important d'Atenes: votava les lleis, la guerra i l'ostracisme.
Quines funcions tenia l'Assemblea?
Qui podia formar part de l'Assemblea?
Com es prenien les decisions a l'Assemblea?
Quins grups socials hi havie en Atenes? Quins participaven en la vida política i quins no?
D’aquesta manera, hui en dia considerem que la democràcia va nàixer a l’antiga Grècia.Però, la democràcia atenenca era realment democràtica? Fes una resposta raonada amb l'ajuda del gràfic de la societat atenesa.
Compara la democràcia d'Atenes amb les democràcies actuals i assenyala semblances i diferències.
3. 2. Esparta i l'oligarguia:
Esparta va ser una de les polis més extenses i poderoses de Grècia. El seu sistema de govern i la seua estructura social van ser molt diferents de les que tenien les altres polis.
El sistema de govern era oligàrquic, és a dir, controlat per una minoria. Encara que el govern era dut a terme per dos reis, aquests eren assessorats per altres òrgans de govern. El més important era la Gerusia o consell d’ancians. La Gerusia estava formada pels ancians de les famílies més prestigioses i pels dos reis, proposava i elaborava les lleis i administrava la justícia).
Tots els homes nascuts en Esparta tenien l'obligació de servir en l'exèrcit. La seua vida estava dedicada a aprendre l'art de la guerra. I els xiquets des de xicotets rebien una educació orientada a servir militarment a Esparta (article de premsa).
Llegim l'article de premsa i reflexionem.
3. 3. Per què Atenes i Esparta es van enfrontar?
Seguim parlant de l'època clàssica (al voltant del segle V aC). Recordem les dos característiques fonamentals d'aquest període: el protagonisme de dos polis - Atenes i Esparta - i les guerres, tant les Guerres Mèdiques com les les guerres del Peloponès
De qui era fill Alexandre Magne i de quina polis procedia? Quin sistema de govern tenia aquesta polis?
Qui va educar a Alexandre Magne?
Què significa “megalòman”?
A quin heroi admirava i en quina gran obra (ja nomenada a classe) apareix?
Quina aspiració tenia Alexandre III?
Què va aconseguir Filip II?
El vídeo (4:54) dona informació sobre el nus gordià. Busca informació i explica en què consisteix.
Quina tàctica van utilitzar Alexandre i els seus caps militars per expandir la cultura i les formes de vida gregues?
Segons el que has vist, cap a on es va expandir fonamentalment Alexandre i on volia arribar?
Quin efecte van tindre aquestes campanyes tan llargues (334 a. C. – 324 a. C.) en el seu exèrcit? Què va passar?
Com va acabar Alexandre?
Com va acabar l’imperi després de les guerres pel poder?
Amb tot, creus que Alexandre va aconseguir el seu objectiu vital? Raona la teua resposta.
L'IMPERI D'ALEXANDRE. FONT: Vicens Vives
¿Sabes quién es Alejandro Magno? Esta lámina te cuenta cómo fue su vida y cuál fué su aportación a la historia, además de un breve resumen sobre la biblioteca de Alejandría. Se trata de una lámina educativa en color, en formato PDF para descargar de elmundo.es
Treball per lliurar a la professora: Analitza un mapa històric (pàgina 222).
5. LES CREENCES GREGUES:
Els grecs (i els romans) eren politeistes, és a dir, creien en diversos déus. Aquests déus eren immortals i tenien poders extraordinaris, però s'assemblaven als éssers humans en l'aspecte (eren antropomorfs) i també en les virtuts i els defectes. Zeus, per exemple, solia ser paternal i just, però de vegades era cruel o enganyava la seua esposa Hera amb dones mortals.
Al voltant dels déus, hi ha molts personatges:
Herois que feien gestes magnífiques, com ara Hèrcules o Teseu (el vencedor del Minotaure).
Divinitats menors, com ara muses i nimfes.
Éssers fantàstics, com els centaures (meitat home, meitat cavall) i els ciclops (gegants amb un únic ull).
