TUTORIA DEL DIA 30/09/2024
Oferta de cicles formatius de Formació Professional en la Comunitat Valenciana
EMPATÍA
Trabajo de tutoría para el día 23 de septiembre de 2024:
- Actualización de datos
- Repaso de normas de aula
- Elección de delegados
- Empatía
- ¿Cóm definirías la empatía?
- ¿Crees que se puede aprender a ser empático? Justifica tu respuesta
- ¿Crees que cada vez somos más o menos empáticos? Justifica tu respuesta
L'ART DE L'ORATORIA
Anem a treballar els textos orals formals, ja que tradicionalment es pensa que el llenguatge oral és menys formal que l'escrit. Per tant, anem a fer-nos bons oradors. L’oratòria o l’art de parlar amb eloqüència va néixer a Sicília però va ser a Grècia on es va desenvolupar plenament. A la societat d’aquella època el coneixement es transmetia de manera oral i els oradors professionals eren persones que posaven les seves habilitats al servei de la política, el dret o la filosofia.
Ara bé, cal assenyalar que altres persones sàpiguen sobre un tema no vol dir que només elles en puguin parlar. De fet, cadascú té una mirada única i original que la fa irrepetible. I per això pren valor la màxima grega de "Coneix-te a tu mateix": comprèn i troba la pròpia essència per oferir una mirada original sobre un tema.
En aquest sentit, és important dedicar uns instants a pensar en la imatge que tenim de nosaltres mateixos i si ens coneixem prou. La forma de percebre’ns determinarà si trobar aquesta veu pròpia és més fàcil o difícil.
El discurs que anem a treballar en aquesta unitat és un discurs oral que no és espontani i, per tant, cal preparar-lo abans. I ha de complir una sèrie de característiques:
- Utilitzem el llibre: pàgines 18 a 19.
- Consells "extra": Parlar en públic es fàcil si saps com
- Per saber més: El bon comunicador no naix, es fa
EXERCICIS DEL TEXT: "Parlar en públic és fàcil si saps com":
Comprensió lectora:
- Segons Alfred Picó, quina és la clau per millorar en parlar en públic?
- Què són els clubs Toastmasters i com ajuden?
- Quins són tres errors que hem d'evitar quan parlem en públic?
- Fes un resum del text de 5-7 línies
Reflexió personal:
- Quan has de parlar en públic, com et sents? Descriu una situació recent.
- Tens algun hàbit nerviós, com
moure’t molt o jugar amb alguna cosa? Explica-ho.
- Creus que és important saber parlar en públic? Pensa en moments de la teua vida, encara que siga del futur, en els que hages de parlar en públic.
Altres activitats:
- Vídeos curts: Visiona discursos inspiradors i analitza els elements que utilitzen els bons oradors (com el contacte visual i l'expressió corporal). Hi alguna cosa que veus als vídeos i que no hem treballat a classe, algun ingredient que ha de tindre un bon discurs i que no hem assenyalat ja?
Creació d’un discurs:
- Escriu un breu discurs sobre un tema que et dirà la professora a classe. Practica’l i intenta corregir els errors típics que hem esmentat (correspon a l'exercici 3 de la pàgina 19 del llibre de text).
TEMA 1. LA PREHISTÒRIA. UNA GRAN REVOLUCIÓ CULTURAL I TECNOLÒGICA
En aquest tema descobrirem la característiques de la Prehistòria. Com es tracta d'una època històrica en la qual no tenim fonts escrites, ens haurem de convertir en arqueòlegs per a esbrinar com vivien, com s'organitzaven o com eren les eines que utilitzaven.
Per a conéixer com treballa un arqueòleg (pàgines 162-163) heu de llegir la informació de la següent pàgina web (fes click a la imatge):
I ací teniu uns vídeos per completar la informació:
1. QUINS CANVIS ENS VAN FER HUMANS?
1. 1. Canvis en el procés d'hominització:
Et sona el concepte HOMINITZACIÓ? Anem a treballar-lo amb un esquema (24-09-2024):
- EXERCICIS: 1 i 3 del llibre de text (pàgina 156).
Amb aquest vídeo pots completar la informació que has aprés en classe. Visualitza el vídeo i pensa DOS preguntes intel·ligents:
Però el procés d'hominització és moltíssim més complex del que acabeu de veure en el vídeo. A més aquest procés està molt vinculat als canvis climàtics Voleu descobrir per què? Descobreix-ho visualitzant aquest vídeo del canal El cubil de Peter:
CONTESTA A LES SEGÜENTS PREGUNTES: (activitat d'ampliació)
- Quina influència ha tingut el clima en el procés d'hominització?
- Com va afectar el desenvolupament de la intel·ligència i les habilitats físiques en la seua manera de vida?
- Cap a quina espècie va evolucionar el HOMO HABILIS?
- Què va fer el HOMO ERECTUS?
- Què ocorre en una GLACIACIÓ?
- Com eren els HOMO NEANDERTHALENSIS físicament?
- Què va permetre que diversos grups humans arribaren al continent americà, per on el van fer?
- En quin període interglacial vivim actualment?
- Quan ha començat el clima a canviar novament i perquè?
1. 2. El procés d'hominització:
Amb l'ajuda del llibre de text i l'explicació de la professora, completem el següent quadre:
Vídeos per traballar juntament amb la presentació:
Aquí puedes encontrar información sobre el origen del lenguaje (no es obligatorio):
PREGUNTAS (no es obligatorio):
- Si en la Prehistoria no hay lenguaje escrito, ¿significa que no había lenguaje?
- ¿Cómo han podido deducir los paleontólogos que los neanderthales y preneanderthales podían comunicarse?
QUÈ ANOMENEM PREHISTÒRIA?
La Prehistòria comprén un llarg període de temps que s'inicia amb l'origen de l'espècie humana, fa més de dos milions d'anys, i arriba fins a l'aparició de l'escriptura (3500 a. C.).
Ací tens les preguntes que has de contestar: Qüestionari Happy Learning sobre la Prehistòria
- Imprimeix aquesta imatge i completa el quadre al teu quadern:
FONT: Banc de recursos de Santillana
2. EL PALEOLÍTICO:
En el primer període prehistòric, el Paleolític, els éssers humans eren nòmades i vivien de la caça i la recol·lecció de fruits; van dominar el foc i van fabricar instruments rudimentaris amb pedres i ossos d'animals (pàgines 158 a 159 i 167).
El descobriment del foc:
Pensa i reflexiona....
- Qui i com es va "descobrir" el foc? Per què en tots els llocs alhora?
- Quina diferència hi ha entre utilitzar el foc i produir el foc?
- Quines conseqüències va tindre el descobriment del foc?
La fabricació d'instruments:
- Esquema del punt 2 del llibre
- Exercici 6 de la pàgina 159.
- Exercici 29 de la pàgina 167.
- Descripció de les ferramentes: apega la fulla al quadern i fes una fitxa de cada ferramenta (nom, material i ús).
3. EL NEOLÍTIC:
Fa uns 10000 anys es va iniciar el segon període prehistòric, el Neolític. Els éssers humans van aprendre a domesticar animals i a cultivar la terra. A causa d'aquest fet es van fer sedentaris, van sorgir els primers poblats i van aparéixer les primeres activitats domèstiques (filar, teixir i fang).
Veiem aquest vídeo i contestem a les preguntes plantejades per la professora:
3. 1. La vida en un llogaret neolítc:
3. 2. La fabricació de ferramentes en el Neolítc:
Ací pots veure com es fabricava un destral al Neolític:
3. 3. Altres innovacions importants:
4. EDAT DELS METALLS:
El descobriment de la metal·lúrgia (5000 a. C.) va donar pas a l'últim període prehistòric, l'Edat dels Metalls. Amb la forja dels metalls van sorgir artesans especialistes i es va difondre l'intercanvi de productes (comerç).
ACTIVITATS:
- Exercicis 23 i 24 de la pàgina 165.
5. LES CREENCES I L'ART:
TEMA 7 (2a PART): EL RESSORGIMENT DE LES CIUTATS
Continuem treballant els canvis que tenen lloc en Europa en la Plena i Baixa Edat Mitjana. Ens queden els següents punts (anirem ampliant informació del llibre amb esquemes i mapes):
- Els grups socials: l'aparició de la burgesia
- L'artesania i els gremis
- El fiançament del poder real (els reis van guanyant autoritat sobre la noblesa feudal).
- Acabarem el tema amb la crisi de la Baixa Edat mitjana i parlarem de la pesta negra.
Primer de tot, vols visitar una autèntica ciutat medieval? Ací tens una de les més famoses d'Europa:
Profe, i en Espanya, què podem vore?
MATERIAL DE DESCÀRREGA:
4. ELS HABITANTS DE LA CIUTAT MEDIEVAL:
4. 1. Artesans i gremis:
- Copiem esquema de la pissarra.
En aquesta entrada has de posar un comentari: VALÈNCIA MEDIEVAL o envia un correu a la professora: lorena.geohist@gmail.com
- Identifica el tipus de font (justifica la resposta).
- Pública o privada? (justifica la resposta)
- A quina característica de la ciutat medieval fa referència?
- Per què s’associen els artesans? Com ho veus al text?
- Segons aquestes regles, podria un mestre teixidor arribar a convertir el seu taller en una fàbrica?
- Com s'arriba a ser mestre artesà? Quin era el sistema de formació dins d'un gremi?
- Existeixen actualment reglamentacions similars?
- Fes un resum del comentari i valora la importància de la font per al coneixement històric.
4. 2. La nova societat urbana:
- Quines diferències observes respecte a la piràmide feudal de l'Alta Edat Mitjana?
- Reflexiona: Quines diferències penses que hi ha entre els mercaders i comerciants i un senyor feudal?
- Reflexiona: EXERCICI 16 de la pàgina 87.
- Mudèjars (pàgina 108): Explica la seua situació davant l'ocupació cristiana.
5. LA CONSOLIDACIÓ DEL PODER REIAL:
5. 1. El suport de la burgesia:
ATENCIÓ: AÇÒ NO ESTÀ IGUAL AL LLIBRE.
Els reis van cercar el suport de la burgesia i les ciutats: (copia els esquemes)
EXERCICIS:
- Comentari del fur de Calatayud
- Exercicis 19, 21, 23 i 25 de la pàgina 89.
5. 2. El naixement de les Corts o parlaments:(copia l'esquema):
Com funcionaven les Corts medievals?
L'antigua Cúria Regia es va convertir en les Corts permetent la participació del patriciat urbà (alta burgesia). Quan el rei necessitava consell per aprovar una nova llei o un subsidi, convocava a les Corts. Els burgesos sempre serien aliats del rei.
5. 3. Les Corts peninsulars:
EXERCICIS:
- Text de les Corts de Lleó
- Exercicis 1 i 2 de la pàgina 124
- Exercicis 9 i 10 de la pàgina 129
6. LA PESTA NEGRA I LA CRISI DE L'EDAT MITJANA:
CURIOSITATS: Els metges de la Pesta Negra:
EXERCICIS:
- Esquema de la Pesta Negra: origen, context històric, conseqüències.
- Comentari del gràfic de la pàgina 91 sobre la població europea.
- Comparació Pesta Negra i COVID.
GREMIS DE VALÈNCIA
La ciutat de València és la ciutat d'Espanya amb més carrers dedicats a oficis i professions. En total, més d'una trentena. Això es relaciona amb la prosperitat urbana que estem estudiant en el nostre tema 5.
En aquest exercici propose que trobeu aquests carrers de la nostra ciutat i feu aportacions en el fòrum fins que completem la trentena (o més).
Com ha de ser l'aportació? Nom del carrer + breu explicació de l'ofici + localització. No t'oblides de dir el teu nom o no tindras nota!!!
Ànim!
TEMA 7. EL RESSORGIMENT DE LES CIUTATS
Hem vist en el tema anterior, relatiu al feudalisme, que la major part de la població vivia en el camp, en llogarets (llauradors). Les ciutats en aquesta etapa de l'Alta Edat mitjana eren menys importants. Però a partir dels segles XI-XII, durant la Plena Edat mitjana, Europa experimentarà un creixement urbà. Així en aquest tema estudiarem:
- Per què es desenvolupen les ciutats?
- Les principals característiques de les ciutats
- Els grups socials: l'aparició de la burgesia
- L'artesania i els gremis
- L'expansió del comerç
- El fiançament del poder real (els reis van guanyant autoritat sobre la noblesa feudal).
- Acabarem el tema amb la crisi de la Baixa Edat mitjana i parlarem de la pesta negra.
MATERIAL PROJECTABLE PER L'EXAMEN (1ª part):
- Què va impulsar els canvis?
- L'expansió comercial
- Com era la ciutat medieval
- Un món de ciutats (introducció): EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LES CIUTATS
Quins són aquestos canvis?
Llegim el text introductori que us ha donat la professora i contestem a les preguntes de vertader o fals que l'acompanyen (el tenim al quadern).
1. QUÈ VA IMPULSAR EL RESSORGIMENT DE LES CIUTATS?
1. 1. Els progressos agraris:
ROTACIÓ TRIENNAL:
La rotació triennal: La terra es divideix en tres fulles i se'n deixa en guaret només 1/3. Un altre terç se sembrava a la tardor amb cereal, como el blat. I, un altre, a la primavera, amb civada i lleguminoses (les llegums són els seus fruits).
Avantatges de la rotació triennal:
- Més terreny cultivat.
- Major diversitat de cultius.
- Major quantitat i diversitat de productes.
- Millora la nutrició dels sòls.
Són tot avantatges? Pensa.... Per exemple: Si després del guaret hi ha una mala collita o no hi ha collita, què passa?
ALADRE AMB ORELLÓ:
ÚS DE MOLINS:
EXERCICIS DEL PUNT 1.1 :
- En què consistia la rotació triennal? Quins n’eren els avantatges?
- Després de analitzar la informació que tens al bloc, reflexiona també sobre els avantatges de l'ús de l'arada normanda i el metall i del molí d'aigua.
1. 2. El creixment de població. Exercici pràctic:
Gràfica: L'augment de la població europea
- Quin tipus de font és? Justifica la resposta
- Quin tipus de gràfic és i què representa? Descriu-lo
- Quins són els moments de màxim creixement? Per què va augmentar la població?
- Quan va disminuir i per què?
- Estableix la relación entre el creixement agrícola i demogràfic i com va influir en la revitalització de les ciutats.
- Conclusió: fes un breu resum del que has comentat i valor la importància d'aquesta font per al coneixement històric.
1. 3. L'augment dels excedents agraris:
EXERCICIS DEL PUNT 1:
- Mapa conceptual del punt 1
- Exercicis 3 de la pàgina 81.
- Copiem del bloc/pissarra l’esquema del procés de creixement urbà.
2. COM ES VA PRODUIR L'EXPANSIÓ COMERCIAL?
2. 1. El desenvolupament dels transports i de les lletres de canvi:
Ací pots ampliar la informació de les lletres de canvi i veure una autèntica font primària:
2. 2. Les rutes comercials:
LES FIRES MEDIEVALS (Fes click a la imatge):
EXERCICIS:
- Explica què és un canvista i com va sorgir aquesta figura.
- Explica què es una lletra de canvi i com funcionen els crèdits comercials.
- Amb l'ajuda del document "Privilegis de la fira de Champagne" valora la importància de la seguretat de persones i mercaderies per al comerç.
- Busca informació sobre les principals fieres medievals europees i peninsulars a aquest bloc: biombo històrico
- Llig el text enllaçat a la imatge i contesta (ho tens al final del text):
- Què era la picota?
- Quins procediments utilitzava el rei, a més de la protecció dels mercaders, per potenciar les fires?
PRINCIPALS RUTES COMERCIALS:
EXERCICIS DEL MAPA:
- Tipus de font
- Coordenades espai - temporals
- Principals rutes amb els ports principals i productes que es comercien
- Principals focus comercials
- Principals ciutats amb fires i explicació de què són les fires
AMPLIEM INFORMACIÓ: LA CORONA D'ARAGÓ I ELS CONSOLATS DE MAR (pàgines 124 - 125):
EXPANSIÓ MILITAR I RUTES COMERCIALS (FONT: Vicens Vives).
EXERCICIS:
- 3 de la pàgina 124.
- 4 de la pàgina 124.
3. Com eren les ciutats medievals?
EXERCICIS:
- 12 de la pàgina 84 (el fem de València).
- 13 de la pàgina 84.
- 12 de la pàgina 173.
TEMA 6. ART MEDIEVAL
En aquest tema anem a treballar l'Art Medieva. Comencem pel Romànic (context històric: tema 2 del llibre, sobre el Feudalisme) i contuarme amb el Gòtic més endavant (context històric: tema 3 del llibre, renaixement de les ciutats).
Ací teniu la presentació que hem utilitzat a classe i les fitxes que estem treballat. Els que no esteu venint, podeu imprimir-les i completar-les:
ACTIVITATS ARQUITECTURA ROMÀNICA
ACTIVITATS PINTURA I ESCULTURA ROMÀNIQUES
Activitas per fer en Pasqua:
1. ART ROMÀNIC:
ACTIVITATS SOBRE EL VÍDEO:
- Per què el Romànic és un Art fonamentalment religiós?
- Què és el transsepte d’una església?
- Què forma té l’arc de mig punt?
- Què és una volta de canó (bóveda de cañón)?
- Què elements s’empraven per a sostenir la volta?
- Per què les esglèsies romàniques les finestres eren xicotetes?
- Què és la pintura al fresc?
- En pintura, què és la profunditat?
Enganxa aquesta imatge al teu quadern: has de donar-li color i assenyalar totes les característiques de la pintura romànica que hi trobes:
INTRODUCCIÓ. L'OFICI DE HISTORIADOR
Abans de començar a explicar Història, anem a reflexionar sobre l'ofici d'historiador i la importància d'aquesta disciplina. Ací tens la presentació que hem utilizat en classe:
INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA. L'OFICI D'HISTORIADOR
1. Per a què serveix la Història? Anem a reflexionar...
2. Com s'estudia la Història?
3. El temps en la Història:
Descàrrega ací els exercicis:
4. Anem a fer un eix cronològic:
Ací tens dos exemples que et poden ajudar:
TEMA 6. RELLEU I CLIMA A ESPANYA
1. EL RELLEU PENINSULAR:
1. 1. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA D’ESPANYA:
El territori espanyol el formen: la major part de la península Ibèrica, les Illes Balears (Mar Mediterrani), les Illes Canàries (Oceà Atlàntic), les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla (al continent africà) i petites illes i penyals situats davant les costes del nord d'Àfrica.
1. 2. EL RELLEU PENINSULAR (pàgines 110 – 111):
Espanya és un país molt muntanyós i presenta una altitud mitjana de 660 m sobre el nivell del mar (només superada per Suïssa).
El relleu peninsular s’estructura en quatre grans grups:
La Meseta Central i el sistemes interiors. La Meseta està dividida pel Sistema Central, donant lloc a la Meseta Septentrional i a la Meseta Meridional, on trobem les Muntanyes de Toledo. Al Sistema Central trobem el Pic Almansor (2.591 m).
Les muntanyes que envolten la Meseta. La Meseta està envoltada de muntanyes que dificulten les comunicacions:
- Massís Galaicolleonés, format pel Massís Galaic i les Muntanyes de Lleó.
- Serralada Cantàbrica, on trobem els Pics d’Europa amb Torre Cerredo (2.650 m).
- Sistema Ibèric, amb el pic Moncayo (2.313 m).
- Sierra Morena.
Sistemes exteriors a la Meseta:
- Les Muntanyes Basques
- Pirineus, amb l’Aneto (3.404 m)
- Sistema Mediterrani Català
- Serralades Bètiques, constituïdes per tres sectors: Serralada Penibètica, on trobem el Mulhacén (3.479 m) a Sierra Nevada; Serralada Subbètica; i, entre elles, la Depressió Intrabètica.
Depressions exteriors: Depressió de l’Ebre i Depressió del Guadalquivir.
1. 3. EL RELLEU INSULAR (pàgines 110 – 111):
L'Arxipèlag Balear està format per:
- Illes Majors. Menorca, Mallorca i Eivissa. A Mallorca destaca la Serra de Tramuntana, amb el Puig Major (1 436 m).
- Illes Menors. Formentera i Cabrera.
Totes són una prolongació dels Sistemes Bètics, a excepció de l'illa de Menorca, que està associada a la Serralada Costaner Catalana.
L'Arxipèlag Canari està format per: La Palma, El Hierro, La Gomera, Tenerife, Gran Canària, Fuerteventura i Lanzarote. Totes les illes són d'origen volcànic (el que les diferencia amb la resta del relleu espanyol). Destaca el pic més alt d'Espanya, el Teide, a Tenerife, amb 3.715 m i d'origen volcànic.
2. LES COSTES I RIUS PENINSULARS:
2. 1. Característiques de les costes peninsulars:
Les costes del territori espanyol estan condicionades pel relleu de l'interior. Trobem:
- Costes altes, amb penyasegats: les muntanyes arriben fins al mar (ex. costa cantàbrica).
- Costes baixes, amb planes, platges d'arena, etc. (ex. costa mediterrànea).
2. 2. Formes de relleu costaner (pàgines 112 - 113):
- CAPS: Matxitxako, Cap de Peñas, Cap de Finisterra, Sao Vicente, Pta. de Tarifa, Cap de Gata, Cap de Palos, Nau i Cap de Creus.
- GOLFS: Golf de Biscaia, Golf de Cadis, Golf d’Almeria, Golf d'Alacant, Golf de València i Golf de Roses .
- ALTRES: Riu de Vigo, Estret de Gibraltar, Mar Menor, Albufera de València i Delta de L’Ebre.
2. 3. Els rius peninsulars: (mapa de la pàgina 113)
Els rius de la península Ibèrica es distribueixen en tres vessants, segons el mar/oceà en què desemboquen:
- Vessant Cantàbrica. Són rius curts, perquè naixen molt a prop del mar. Tanmateix, són cabalosos i regulars, degut al clima oceànic. Destaquen el Bidasoa, el Nervión i el Nalón.
- Vessant Atlàntic. Són rius llargs (naixen prop del Mediterrani, no de l'Atlàntic), cabalosos i irregulars, a excepció del Miño. A més del Miño, detaquen el Duero, Tajo, Guadiana i Gualdalquivir.
- Vessant Mediterrani. Són rius curts, de cabal escàs i irregular, a excepció de l' Ebre. Al costat de l'Ebre destaquen el Ter, Llobregat, Turia, Xúquer i Segura.
3. ELS CLIMES D'ESPANYA:
- Fem un resum dels factors que expliquen els climes d'Espanya: latitud, dinàmica general de l'atmosfera, proximitat o no al mar, altitud, orografia.
- Completem el quadre dels climes espanyols.
- Fem els exercicis: 10, 11 (sense fitxa), 12, 13, 15 i 18.
TEMA 5. L'EUROPA FEUDAL. FER LA GUERRA, RESAR O CULTIVAR LA TERRA
Com hem vist al tema 1, a l'any 476 va desaparéixer l'imperi romà d'Occident. L'espai que havia ocupat es va fragmentar en nombrosos regnes independents, on es van assentar els pobles germànics. En les terres de l'actual França es van establir els francs, que van deixar pas a l'imperi carolingi.
Els primers segles de l'edat mitjana foren una època de divisió i d'inseguretat. Diferents pobles van assolar Europa. Els reis eren febles i no tenien mitjans per a protegir els seus regnes. Per això, els camperols van buscar la protecció dels nobles. Així es va anar teixint una cadena de llaços personals que van canviar la política i la societat.
En aquest tema anem a estudiar els orígens d'Europa i com es va organitzar la societat feudal:
VOCABULARI
En aquest tema anem a treballar amb mapes conceptuals que anirem confeccionant entre tots, per això has de tindre molta cura del teu quadern.
1. PER QUÈ ES VA IMPLANTAR EL FEUDALISME A EUROPA?
1. 1. Què és el feudalisme i com va sorgir? (consultem la pàgina 52 del libre de text):
1. 2. Les relacions de dependència:
En l'època feudal les persones estaven unides entre si per relacions de dependència. Però aquestes relacions eren diferents segons l'estament al qual es pertanyia (llibre de text, pàgina 53):
EXERCICIS DEL PUNT 1:
- Mapa conceptual (FET EN CLASSE, A LA PISSARRA)
- Exercicis 1, 2 i 4 de la pàgina 53.
- Reflexiona: 5 de la pàgina 53.
2. LA SOCIETAT FEUDAL:
Aquest breu text és una introducció cap a la societat feudal i la seua estructura (completem amb les pàgines 42 i 43 del llibre de text):
Copia la piràmide/l'esquema al teu quadern:
- Comentem un text (pàgina 54):
CONTESTA A LES PREGUNTES DESPRÉS DEL LLEGIR EL TEXT:És una font primària o secundària? Raona la teua resposta.
Ès una font pública o privada? Raona la teua resposta.
Qui és l'autor? Quina conclusió de la societat feudal traus de l'autoria de la font?
Com estava organitzada la societat feudal?
Quina funció correspon a cada grup?
Per què diem que és una societat desigual?
Què significa «inmobilisme social»?
Quina penses que és la finalitat del text?
Conclusió: fes un breu resum del que has dit i reflexiona sobre la importància d'aquesta font per al coneixement històric.
EXERCICIS DEL PUNT 2:
- Text "Cada ordre un destí"
- Reflexiona: exercici 10 de la pàgina 54.
3. L'ECONOMIA FEUDAL:
Podeu consultar el següent vídeo, de la professora Joana Maria Sansó Mascaró:
EXERCICIS DEL PUNT 3:
- Mapa conceptual o esquema (al quadern, realització personal i individual)
- Exercicis 11 i 13 de la pàgina 57.
- Text de la pàgina 56.
4. COM VIVIEN ELS NOBLES?
EXERCICIS:
- 16, 17 i 20 de la pàgina 59.
- VOLUNTARI per lliurar a la professora abans de l'examen: Busca un castell de la Comunitat Valenciana o d'Espanya. Explica'n breument la seua història. Fes una fitxa en la qual consten asepctes com: fotografia, si es fan tornejos, época en la qual es va construir el castell, breu descripció del mateix, habitants il·lustres de la seua Història, anèdotes i estat actual.
- Cerca el nom de, almenys, 3 dones que podrien viure a la Ciutat de les Dames de Christine de Pisane i justifica la teua elecció. Aquetes dones poden ser de l'època que siga però, almenys una, ha de ser de l'Edat Mitjana. Finalment, fes en un full una breu resenya d'una d'aquetes dones (la d'època medieval) amb: títol, imatge, justificació i codi QR per ampliar informació).
TREBALL AMB FONTS:
- Realitza la identificació de la Font (títol, tipus, contingut, autor, localització espai – temps).
- Explica les idees principals de la font.
- Amb quin grup social de la societat feudal ho relacionaries? Per què?
- Explica com era la vida de la noblesa a l’Edat Mitjan (resum de la pàgina 58)
5. COM VIVIEN ELS LLAURADORS?
Ací teniu un resum de les característiques de la societat feudal (en castellà) i una visió general de com era la vida dels llauradors:
EXERCICIS DEL PUNT 6 del llibre:
- Estudiar els continguts.
- Conceptes fonamentals: rotació triennal, baixos rendiments, agricultura de subsistència, autoconsum, prestacions personals, etc.
- Exercicis: 27, 28 i 30 de la pàgina 62.
6. EL PAPER DE L'ESGLÉSIA EN LA SOCIETAT FEUDAL?
QUÈ VAN SER LES CROADES?
FONT: Vicens Vives. Llibre 2n ESO.
TREBALL AMB FONTS:
- Realitza la identificació de la Font (títol, tipus, contingut, autor, localització espai – temps).
- Comenta la llegenda del mapa (pensa que hi ha dos). Què indiquen els dos colors del fons? I les fletxes?
- Indica d'on van partir les croades, quin destí tenien, quin objectiu perseguien i en quins segles es van dur a terme.
- Qui hi va participar i per quins motius? Quen van finalitzar i per què?
- A quin estat actual es troba el destí dels antics croats?
Amplia informació al següent enllaç i contesta:
- Què va passar després?
- Quines conseqüències van tindre les croades per a Europa i per la societat feudal?
7. REPÀS PER A L'EXAMEN:
En aquesta ocasió he canviat el joc, anem a provar un "Quizziz" que dona més possibilitats i puc fer més tipus de preguntes. Anem allà!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)