EL CAMINO DE LA VIDA. EL LAZARILLO DE TORMES
TEMA 4 (I). LA CARTOGRAFIA, L'EINA DELS GEÒGRAFS
En aquest tema treballarem les diferents formes de representar la Terra, aprendrem a orientar-nos amb un mapa (sense utilitzar Google!!!!!), vorem diferents tipus de mapes i començarem a estudiar mapes.
El primer de tot... et recordes dels oceans i continents?
1. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA (pàgines 4-5):
- Per on recorreries més quilòmetres?
- Quants més en recorreries?
- Per què creus que es dona aquesta circumstància?
- Diferències entre el globus terraqüi i un mapa.
- Segons el que acabes de dir, quina seria la millor forma de representar la Terra? Per què?
- Per què s'utilitza la projecció de Mercator? Quins avantatges té?
- Quins desavantatges té?
- Quina diferència té amb la representació de Gall-Peters?
- Quin tipus de tecnologia ens permet hui dia tindre mapes més precisos i ajustats a la realitat?
- Hi ha una projecció correcta?
2. MAPES I COORDENADES (pàgines 2-3):
- Tot el que hi ha per sobre de l’equador, què és?
- Tot el que hi ha a la dreta del meridià de Greenwich, què és?
- Tot el que hi ha per sota de l’equador, què és?
- Tot el que hi ha a l’esquerra del meridià de Greenwich, què és?
- És el mateix caminar en direcció sud que estar a l’hemisferi sud? Per què?
- El Pol Nord i el Pol Sud
- L’Equador
- L’hemisferi nord i l’hemisferi sud
- L’hemisferi est i l’hemisferi oest
- El trópic de Càncer i el de Capricorn
- Els cercles polars àrtic i antàrtic
- El meridià de Greenwich
- Fotocòpies donades a classe per la professora
- Exercicis 4 i 5 del llibre de text.
- Fes aquest mapa i envia el report a la professora per email (lorena.geohist@gmail.com): COORDENADAS LIVEWORKSHEETS.
- Mapa interactivo educaplay
- Mapa interactivo cerebrity (amb publicitat).
- Localiza los puntos (Educaplay)
- Situa las coordenadas (Educaplay)
- Coordenadas geográficas en el mundo (Educaplay)
- Coordenadas liveworsheets (cuando acabes le das a enviar a mi correo).
3. COM ES LLIG UN MAPA:
3. 1. Tipus de mapes:

- Fem els exercicis proposats per la professora amb aquest mapa de densitat de població. SITUACIÓ D'APRENENTATGE 1:
- Quin és el títol del mapa?
- Quin tipus de mapa és?
- Qui és l'autor?
- Hi ha data de creació?
- Quin país representa i què representa?
- Trobem llegenda? Quines dades representa i de quina manera?
3. 2. Els elements d'un mapa:
- Omplim al quadern la fotocòpia proporcionada per la professora.
3. 3. Els tipus d'escales:
- Utilitzant qualsevol atles que tingues a mà, calcula la distància que hi ha entre València i els següents llocs:
LES DIVINITATS GREGUES
- Fitxa sobre els déus i deesses grecs.
- Fitxa sobre una divinitat grega.
Què cal buscar en internet per completar la fitxa?
- Nom del déu/deessa
- Funció o domini (Què representa? De què és déu/deessa?)
- Família (Pares, germans/es, fills/es, si en té)
- Descripció física (Com s’imagina o es representa? Característiques destacades)
- Principals mites o històries (Explicar breument un fet destacat)
- Símbol o atributs característics (Ex: trident, raig, òliba…)
- Lloc de culte principal (Ciutat o temple més important)
- Relació amb altres déus/deesses (Amistats, enemics, aliances...)
- Dibuix del seu símbol
- Per darrere: has de dirme les pàgines web que has utilitzat.
PROJECTE DE GOYA: Posa veu als Desastres de la guerra
Francisco de Goya va viure en primera persona la Guerra del Francés (1808-1814) i va quedar impactat per la violència i el patiment que va provocar. A través de la sèrie de gravats Los desastres de la guerra, va denunciar les atrocitats comeses per tots dos bàndols i va mostrar les conseqüències devastadores del conflicte: execucions, fam, por i desesperació.
A diferència d’altres artistes, Goya no glorifica la guerra, sinó que la retrata amb duresa i sense filtres. Els seus gravats mostren escenes dramàtiques, amb títols curts i colpidors que ens fan reflexionar.
Avui treballarem aquests gravats. Cada un de vosaltres, bé per parelles o bé per trios, rebrà una imatge diferent i haurà d'analitzar-la, interpretar el seu significat i posar-li un nou títol i un peu de foto que resumisca el seu missatge. Al final, compartirem les nostres impressions per entendre millor com Goya va utilitzar l’art per denunciar la guerra.
Aquí tens el primer d'aquestos gravats:INTRODUCCIÓ AL CONTEXT DELS GRAVATS ELS DESASTRES DE LA GUERRA:
Entre 1810 i
1815, Francisco de Goya va crear la sèrie de gravats Los desastres de la
guerra, un conjunt de 82 imatges que mostren la brutalitat i les
conseqüències de la Guerra del Francés (1808-1814). A diferència de les
obres tradicionals que glorificaven les batalles, Goya va representar el
conflicte des d’una perspectiva crua i realista, denunciant la violència, el
dolor i la desesperació de la població.
La sèrie es
pot dividir en tres blocs principals:
- La guerra (1-47) – Mostra la violència, els
combats, les execucions i les atrocitats comeses durant la invasió
napoleònica.
- La fam (48-64) – Reflecteix les conseqüències
socials del conflicte, especialment la fam que va assolar Madrid entre
1811 i 1812.
- La repressió i el retorn de
l'absolutisme (65-82) – Critica la restauració de Ferran VII i la
repressió i falta de llibertat posterior a la guerra.
Amb un estil
directe i expressiu, Goya utilitza imatges impactants i títols breus però
contundents (Yo lo vi, Esto es peor, Enterrar y callar) per
transmetre la tragèdia humana sense prendre partit per cap bàndol. Els Desastres
de la guerra no es van publicar en vida de Goya, possiblement per la seua
càrrega política, i no es van conéixer fins a 1863.
Aquesta
sèrie és considerada una de les primeres grans denúncies gràfiques contra la
guerra i ha influït en molts artistes i fotoperiodistes que han retratat
conflictes bèl·lics des d’una mirada crítica.
QUÈ CAL FER?
1. INTRODUCCIÓ: Llegim informació del context
2. ANÀLISI DE LA IMATGE:
- Descripció objectiva: Què veig a la imatge? Personatges, accions, ambient...
- Interpretació: Què vol transmetre Goya? Quin missatge es desprén?
- Impacta personal: Què em fa sentir aquesta imatge? Em recorda a alguna situació actual?
- Goya va posar títols molt expressius als gravats (ex. Yo lo vi, ¡Esto es peor!)
- Heu de posar un nou títol al gravat i un peu de foto, reflectint el missatge que capten.
EL REPORTATGE
Anem a continuar treballant i redactant. Ara que ja sabem les parts d'una notícia, veurem què és un reportatge. En esència és un text més ampli que una notícia i que amplia informació que aquesta no dona. A més, una notícia és d'actualitat, però un reportage no sempre ho és.
Pots ampliar informació sobre els diferents gèneres periodísitics en aquesta pàgina web: Català 3r ESO_gèneres periodístics.
ESQUEMA DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL REPORTATGE
1. Definició
del reportatge
- Un text periodístic que informa de manera detallada sobre un tema concret.
- Combina informació amb opinions d’experts i dades reals.
2.
Estructura del reportatge
- Títol: Atractiu, crida l’atenció i
resumeix el tema.
- Subtítol: Dona més informació sobre el
contingut del reportatge.
- Introducció: Presenta el tema de forma breu
i interessant.
- Cos del text: Desenvolupa la informació
amb:
- Dades i fets (estadístiques, exemples)
- Opinions d’experts (entrevistes, cites)
- Descripcions per fer-ho més visual.
- Conclusió: Tanca el tema, a vegades amb una reflexió final o un resum del ja dit.
3.
Característiques principals
- Objectivitat i subjectivitat: Informa amb dades, però també
pot incloure opinions.
- Llenguatge clar i entenedor: Paraules senzilles i frases
curtes.
- Ús de fonts: Inclou cites d’experts o
testimonis.
- Interés per al lector: El tema ha de ser atractiu o
important per al públic.
- Imatges o gràfics: Ajuden a entendre millor la
informació (quan n’hi ha).
- Ús del llenguatge. Redactat en 1ª o 3ª persona.
- Te suport gràfic.
Activitat creativa: fes de periodista!
En parelles, tria un tema que t’interesse (música, esports, videojocs, etc.) i crea un mini-reportatge amb aquestes parts:- Títol
- Introducció (1-2 línies)
- Cos del text (3-4 dades o fets + opinió d’un expert o d’un company)
- Conclusió (1 línia de tancament)
- Opcional: imatges
Després, podeu llegir-los en veu alta a la classe!
Aprendre jugant: els videojocs que t’ensenyen sense adonar-te’n
Cada vegada més escoles i famílies utilitzen videojocs per ensenyar matemàtiques, història i fins i tot idiomes. Però, realment funcionen?
3. Cos del text:
Els videojocs educatius han crescut molt en els últims anys. Jocs com Minecraft o Assassin’s Creed no només són entretinguts, sinó que també ajuden a desenvolupar habilitats com la creativitat o el coneixement històric.
Segons un estudi de la Universitat de Barcelona, el 70% dels estudiants que utilitzen videojocs a l’aula mostren més interès per les assignatures. La professora Laura García afirma: “Els videojocs són una eina molt potent per captar l’atenció dels alumnes i fomentar el treball en equip.”
Però no tot són avantatges. Alguns experts alerten que l’ús excessiu pot provocar distraccions i falta de concentració en altres tasques.
4. Conclusió:
Els videojocs poden ser una bona eina per aprendre si s’utilitzen de manera equilibrada i responsable.
RÚBRICA D'AVALUACIÓ:
Catolicismo y Protestantismo: Dos Formas de Cristianismo
Copia los esquemas realizados en clase y, después, visualiza el vídeo y presta atención:
Catolicismo
y Protestantismo: Dos Formas de Cristianismo
En el siglo
XVI, la Iglesia cristiana en Europa sufrió una gran división. Un monje alemán
llamado Martín Lutero criticó algunos aspectos de la Iglesia católica, como la
venta de indulgencias (pagos para reducir el tiempo en el purgatorio). Sus
ideas dieron origen al protestantismo, un movimiento que rechazaba la autoridad
del Papa y proponía una relación más directa entre los fieles y Dios.
El
catolicismo y el protestantismo tienen algunas diferencias fundamentales:
- Autoridad religiosa: Los católicos creen que el
Papa, como sucesor de San Pedro, es la máxima autoridad de la Iglesia. En
cambio, los protestantes no reconocen la autoridad del Papa y consideran
que solo la Biblia es la fuente principal de la fe.
- Interpretación de la Biblia: En el catolicismo, la
interpretación de la Biblia la hacen el Papa y los obispos, mientras que
los protestantes creen que cualquier persona puede leer e interpretar la
Biblia por sí misma.
- Sacramentos: Los católicos tienen siete
sacramentos (bautismo, confirmación, eucaristía, penitencia, unción de los
enfermos, orden sacerdotal y matrimonio). En cambio, la mayoría de los
protestantes reconocen solo dos: el bautismo y la eucaristía.
- El papel de los santos y la
Virgen María: Los
católicos veneran a la Virgen María y a los santos, creyendo que pueden
interceder ante Dios. Los protestantes, en general, no rezan a los santos
ni a María, sino solo a Dios.
- El culto y las iglesias: En la Iglesia católica, las
misas incluyen ritos solemnes y templos decorados con imágenes y altares.
En muchas iglesias protestantes, los templos son más sencillos y las
ceremonias más simples.
Esta
división en el cristianismo provocó conflictos en Europa, dando lugar a guerras
y enfrentamientos entre católicos y protestantes. Como respuesta a la Reforma
protestante, la Iglesia católica inició la Contrarreforma, un movimiento para
reforzar sus creencias y eliminar los abusos internos.
TEXTO ARGUMENTATIVO
REDACTA UN TEXTO ARGUMENTATIVO:
Título de la
actividad: ¿Deberíamos
reducir el consumo de comida rápida en nuestra dieta?
Objetivo de
la actividad:
Redactar un texto argumentativo de 200 palabras utilizando información
obtenida de internet y siguiendo las pautas dadas. OJO: No debes abusar del "corta-pega".
Instrucciones:
- ¿Deberíamos reducir el consumo de comida rápida en nuestra dieta?
- Piensa en tu postura: ¿Estás de acuerdo o en desacuerdo?
- Ventajas de reducir el consumo de comida rápida: MedlinePlus: La comida rápida, Efectos de la comida rápida, Alimentación sana (OMS).
- Alimentación saludable: Perspectiva de la OMS, Alimentación saludable y salud mental.
- Otras perspectivas sobre la comida rápida: Comer rápido y saludable.
Usa esta estructura:
- Introducción: Presenta el tema y tu postura (a favor o en contra de reducir el consumo de comida rápida).
- Desarrollo: Expón al menos dos argumentos que apoyen tu postura. Usa información de las páginas consultadas y datos relevantes. Puedes incluir un contraargumento y rebatirlo.
- Conclusión: Reafirma tu opinión, destacando un argumento clave.
4. Revisa y edita:
- Comprueba que usas conectores como: porque, por lo tanto, sin embargo, además, en conclusión.
- Asegúrate de que tu texto tiene coherencia y no contiene errores importantes.
- ¿La introducción presenta claramente el tema y la postura?
- ¿Incluye al menos dos argumentos bien fundamentados?
- ¿Usa información relevante de las páginas sugeridas?
- ¿Emplea conectores para dar cohesión al texto?
- ¿La conclusión reafirma la postura de manera clara?
- ¿El texto está bien estructurado y revisado (sin errores importantes)?
|
CRITERIOS |
SOBRESALIENTE (10-9) |
NOTABLE (8-7) |
BIEN (6) |
ADECUADO (5) |
POCO ADECUADO (<5) |
|
Introducción |
Presenta claramente el tema y la
postura con una introducción atractiva y precisa. |
Presenta el tema y la postura de
forma clara, aunque podría ser más precisa. |
Presenta el tema y la postura,
pero de manera superficial. |
Introduce el tema, pero sin
aclarar bien la postura. |
No introduce adecuadamente el tema
o la postura no es clara. |
|
Argumentación |
Presenta al menos dos argumentos
bien fundamentados con ejemplos y evidencias. |
Presenta dos argumentos bien
desarrollados, aunque podrían incluir más evidencia. |
Presenta dos argumentos básicos
sin demasiada profundidad. |
Presenta uno o dos argumentos,
pero sin desarrollo ni evidencia suficiente. |
No presenta argumentos claros o
carecen de relación con el tema. |
|
Uso de información de los enlaces |
Usa información relevante de las
páginas sugeridas y la integra de manera natural. |
Usa información de los enlaces proporcionados,
aunque con integración mejorable. |
Usa información de los enlaces,
pero de manera superficial o poco relevante. |
Usa la información sin integrarla
adecuadamente o sin relacionarla con el tema. |
No usa la información de los
enlaces proporcionados. |
|
Cohesión del texto |
Usa correctamente conectores
variados, asegurando coherencia y fluidez. |
Usa conectores variados, aunque
con algunos errores o repeticiones. |
Usa algunos conectores, pero de
manera repetitiva o con errores. |
Usa pocos conectores y hay
dificultades en la cohesión del texto. |
No usa conectores o el texto
carece de cohesión. |
|
Conclusión |
Reafirma la postura de forma clara
y convincente, aportando una síntesis adecuada. |
Reafirma la postura de forma
clara, pero sin gran impacto. |
La conclusión está presente, pero
es breve o poco clara. |
La conclusión es vaga y no
reafirma la postura. |
No hay conclusión o es
irrelevante. |
|
Corrección y estructura |
El texto está bien estructurado y
sin errores ortográficos o gramaticales. |
Presenta una estructura clara con
pocos errores menores. |
Tiene algunos errores gramaticales
u ortográficos que afectan la comprensión. |
Presenta varios errores que
dificultan la lectura. |
Contiene numerosos errores y la
estructura es deficiente. |
EL SECRETO DEL ÉXITO Y LOS PROPÓSITOS DEL AÑO NUEVO
El secreto del éxito está en marcarse las metas adecuadas. Vamos a empezar por marcarnos metas para el años 2025:
"Cada año nuevo es como un libro en blanco: tienes 365 páginas para escribir tu historia. Puedes decidir si quieres avanzar en algo que te importa, corregir algo que no fue tan bien o comenzar algo completamente nuevo. Tus metas no tienen que ser enormes; lo importante es que sean tuyas y que te ayuden a sentirte mejor contigo mismo."
Para cumplir tus metas debes tener determinación:
- ¿Qué opinas de la determinación del protagonista para alcanzar su sueño?
- ¿Alguna vez has tenido un sueño o meta que parecía difícil de lograr? ¿Qué hiciste al respecto?
- ¿Qué crees que nos enseña este cortometraje sobre la importancia de fijarse metas y trabajar por ellas?
INSTRAGRAM HUMANISTA
Aquí tenéis el enlace al proyecto que estamos realizando en clase:
Aquí tenéis un ejemplo de @trabajosdecienciasssociales (click para ver la publicación):
Deberes que debéis traer después de Navidad (porque no os ha dado tiempo a acabar en clase). PONDRÉ NOTA. LO HACEMOS EN UN FOLIO EN BLANCO:
- Texto de lectura: Sofonisba Anguissola, la pintora que desafió los deseos del rey y cuyas obras fueron atribuidas a hombres.
- Preguntas del texto: Compresión y reflexión
LA INVENCIÓN DE LA IMPRENTA
Vamos a reflexionar sobre la importancia de la invención de la imprenta en el siglo XV y su repercusión en la difusión de la cultura:
Hasta mediados de siglo XV, solo circulaban los libros que los monjes copiaban a mano a los monasterios. El alemán Johannes Gutenberg revolucionó la difusión del libro gracias a la nueva técnica de impresión con tipos móviles. Los libros imprimidos de manera mecánica se elaboraban con más rapidez y tenían un coste más bajo.
Leemos el siguiente artículo, vemos el vídeo y reflexionamos: La invención de la imprenta y su impacto en la Historia
Contesta a las siguientes preguntas después de trabajar en clase:
- ¿Quién fue Johannes Gutenberg y qué inventó?
- ¿Por qué fue tan importante la imprenta de tipos móviles en el siglo XV?
- ¿Qué cambios sociales y culturales impulsó la invención de la imprenta?
- Menciona dos ideas o movimientos que se beneficiaron de la imprenta según el texto o vídeo.
- Si no se hubiera inventado la imprenta, ¿cómo crees que sería la difusión de la cultura hoy en día?
- Compara la imprenta de Gutenberg con alguna tecnología moderna (internet, redes sociales). ¿Qué similitudes y diferencias encuentras en su impacto cultural?
- ¿Qué papel crees que juegan los libros impresos en la actualidad, en un mundo digitalizado?


.jpg)











