Continuem amb el nostre tema de les civilitzacions fluvials. Recorda els dos esquemes que tens al quadern sobre com van sorgir aquestes civilitzacions al voltant dels grans rius.
Pots mouret’s per la zona a partir d’aquest enllaç de Google maps: https://goo.gl/sc8CN9
Segons va escriure un famós viatger d’origen grec anomenat Heròdot: “Egipte és un do del Nil”.
Els antics egipcis cridaven al seu país "kemet", és a dir, la terra negra, per a diferenciar-lo del desert que l'envoltava o "deshret", la terra roja, que ocupa el 90% del país. La terra negra no era una altra cosa que el fèrtil llim que el Nil depositava durant la inundació anual fins on podien arribar les seues aigües:
A partir del dibuix, explica les fases del cicle agrícola egipci. Per què Heródot afermava que "Egipte és un do del Nil"?
A les terres d’Egipte es distingueixen dues regions: el Baix Egipte (Vall del delta) i Alt Egipte (zona árida on la vida només és possible al voltant del Nil). Durant el V mil·leni trobem tribus disperses que es van concentrar a la ribera del riu. Vers el 3000 a. C., el rei Narmer va unificar l’Alt i el Baix Egipe i es va coronar faraó dels dos regnes.
Completa el mapa que t'ha donat la professora: Baix Egipte, Alt Egipte, Mar Roig, Mar Mediterrani, Riu Nil, Desert de Líbia, Memfis, Desert d'Àràbia, Tebes, Vall dels Reis, Abu Simbel.
2. LES ETAPES DE L'ANTIC EGIPTE:
2. 1. Egipte i els faraons:
La Història d’Egipte té diferents fases, amb batalles i guerres i diferents faraons que pertanyien a diferents dinasties. En aquest tema anem a conéixer el cas de Tutankamon i Hatshepsut.
En tota la història egípcia només cinc dones va arribar a ser faraones. Anem a veure el cas de Tutmosis I i Hatshepsut:
Quina era la relació entre Hatshepsut i Tutmosis II? I amb Tutmosis III?
Per què anys després de la seua mort tractaren d'acabar amb la seua memòria?
Fes una reflexió sobre el vídeo?
2. 2. Els poders del faraó:
El faraó tenia el poder absolut (polític, militar i religiós). Era considerat un déu (teocràcia) i tenia la missió de governar en nom de la divinitat, preservar l'ordre i dirigir l'exèrcit. També era l'amo de totes les terres i controlava les obres de reg. Estava recolçat per uan sèrie de funcionaris i sacerdots que ajudaven a administrar l'imperi.
Estudiem les característiques i funcions del faraó (pàgina 188) i fem els següents EXERCICIS:
Què significa "teocràcia"? Per què i pera a què rebia culte el faraó? (busquem a Internet)
Quins poders tenia el faraó?
Només tenia poders? O també tenia obligacions?
Qui ajudava al faraó en les seues taques?
3. UNA SOCIETAT MOLT JERARQUITZADA:
Treballem una fitxa a classe.
4. PER QUÈ MOMIFICAVEN ELS MORTS?
El procés de momificació:
El Llibre dels morts:
ACTIVITATS: Fes un resum del vídeo amb el procés que segueix el KA en el Més Enllà.
Al voltant del IV mil.leni a. C., les millores agrícoles van facilitar l'aparició de societats més prósperes i complexes. A més, moltes aldees neolítiques es van transformar en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions.
L'agricultura es va difondre per les extenses planes al voltant dels principals rius: Nil, a Egipte, o Tigris i Eufrates, a Mesopotàmia. En aquestes terres, la producció agrícola va augmentar, s'hi desenvolupen el comerç i l'artesania i van sorgir les primeres formes d'Estat.
És en aquestes civilitzacions on naix l'escriptura i s'inicia així la HISTÓRIA.
1. LES CIVILITZACIONS FLUVIALS:
Però, per què justament en les conques dels grans rius?
EXERCICIS:
Copiem l'esquema al quadern.
Durant l'edat del metalls van sorgir les primeres ciutats governades per un rei. Van evolucionar cap grans imperis. Eren les civilitzacions fluvials (fes click a la imatge i practica Geografia):
EXERCICIS:
Mapa de les civilitzacions fluvials (al quadern)
Analitzem les creiscuides del Nil:
EXERCICIS:
Exercici 2 de la pàgina 181: "Egipte és un do del Nil".
Com van aprofitar les primeres civilitzacions les creiscudes dels rius? Quines conseqüències va tindre aquest aprofitament?
1. L'APARICIÓ DE L'ESCRIPTURA:
L'escriptura va aparèixer fa més de 5.000 anys a Mesopotàmia i poc després a Egipte. Els historiadors situen l'inici de la Història en aquest moment.
EXERCICIS:
Exercicis (fotocòpia al quadern) de l'origen de l'escriptura.
El Codi d'Hammurabi (pàgina 182).
Com va ser possible desxifrar l'escriptura cuneïforme? EXERCICI VOLUNTARI
3. MESOPOTÀMIA. LES PRIMRES CIUTATS ESTAT:
Veiem aquest vídeo que resumeix les principals característiques d'aquesta civilització i contestem a les preguntes plantejades per la professora:
Llegeix el text i nomena 6 avantatges de constuir amb atovó avui en dia.
Quin és el seu principal desavantatge?
Busca informació sobre construccions en atovó en la teua Comunitat.
Utilitzaven l’arc i la volta.
FONT: Vicens Vives
4. 2. Les ciutats mesopotàmiques:
La ciutat d'Ur tenia dues muralles: l'una voltava el perímetre urbà i l'altra, el recinte sagrat, que, amb la grandiositat de les seues edificacions volia mostrar el poder reial. Els canals unien la ciutat amb el port i el riu. Pels canals arribaven a la ciutat les mercaderies..
Si vols fer-te una idèa de cómo era aquesta ciutat, pots visualitzar aquestos dos vídeos:
I ací tens diferents imatges de la ciutat: Els seus grandiosos jardins, el palau, el gran ziggurat i les portes de la deesa Ishtar:
La Porta de Ishtar va ser una de les 8 portes monumentals (10 metres d'altura per 14 d'ample) de la muralla interior de Babilònia, a través de la qual s'accedia al temple de Marduk, on se celebraven les festes de l'any nou. El nom de Istar el rep de la deessa a la qual estava consagrada. Actualment es troba en el Museu de Pèrgam (Berlín).
4. 3. Arquitectura mesopotàmica:
En les ciutats, on residia el rei i els nobles, es construïen els edificis més importants:
Temple
Ziggurats
Palau
Reconstrucció del zigurat d'Ur, dedicat al déu de la Lluna i construït pel rei Ur-Nammu, III mil·lenni a.C. FONT: Vicens Vives
Llig el text enllaçat al dibuix del zigurat d'Ur i contesta: Quina funció (o funcions) tenia un zigurat?
4. 4. Estàtues orants:
Les estàtues solien ser masculines i representaven a reis, déus o alts funcionaris. Tenien una serie de caractéristiques: posició frontal, manca de moviment i uns ulls grans.
Estàtua de Gudea de Lagaix (cap al 2140 a. C). Figura orant que representa un intendent de Mari (2340 a. C.).
4. 5. El relleu:
Els relleus sobre pedra narraven escenes vida política o religiosa, així com animals, éssers mitològics, etc. Són mes detallistes i realistes que les estàtues. A diferència de l'escultura, presenten moviment i sentiment.
La lleona ferida (període assiri) al palau d'Asurbanipal. Representa el sofriment d'un lleona abans de morir. FONT: Vicens Vives.
En aquest tema anem a veure cóm es desenvolupa el capitalisme i la societat industrial. Estudiarem també les conseqüències socials d'aquest procés: naixement d'una nova classe social - el proletariat -, enfrontada a la burgesia, situació que portaria als primers moviments obrers.
Una qüestió important a tindre en compte és el context històricd'aquestos canvis:
Estem parlant d'un nou sistema econòmic: el capitalisme, oposat al model del Àntic Regim (tema 1).
Al mateix temps s'ha produït un canvi polític i l'absolutisme ha sigut substituït pel liberalisme (tema 1).
Aquest canvi ha anat acompanyat d'un canvi social (tema 2): apareix una nova societat de classes (amb proletariat i burgesia com classes enfrontades) front a l'antiga societat estamental.
Al finalitzar el tema podrem valorar les conseqüències positives i negatives d'aquest procés de organització económica i dels avanços tecnològics.
En qualsevol procés històric, per a tindre'l clar, sempre heu de contestar a unes preguntes fonamentals (açò serveix per fer un treball o una activitat en classe):
Què? On? Quan?
Per què? Còm?
Què va passar desprès? Quines conseqüències va tindre? Va influir en altres processos històrics?
Si al final ja hi posem unes conclusions, el treball quedarà perfecte.
Al llarg d'quest tema (i de qualsevol altre) intentarem contestar a aquestes preguntes.
Ací teniu un vídeo de "Academia Play" que resumeix els principals continguts del tema.
Què és la Revolució Industrial?
El terme “Revolució Industrial” va ser usat per primera vegada en 1837 per l'activista revolucionari francés Louis Auguste Blanqui i, posteriorment, va ser adoptat per Engels (en 1845). Amb ell volien fer referència als profunds canvis que van tindre lloc des de finals del segle XVIII i que van suposar una radical transformació econòmica, social i tecnològica de les nacions europees més desenvolupades. Aquest procés no es va gestar de forma espontània, sinó que va precisar d'una sèrie de condicions favorables que van propiciar la seua implantació.
Quan i on va tindre lloc la Revolució Industrial? La Revolució Industrial va començar a la Gran Bretanya a finals del segle XVIII (1780 - 1840) i des d'ahí es va difondre cap a la resta d'Europa. Fora d'Europa, ja al segle XIX, es va extendre pels Estats Units i, més tard, per Japó i Rússia.
Per què parlem de Revolució Industrial? Des del Neolític (10.000 a. C.), la humanitat no havia experimentat una sèrie de transformacions tan importants, a nivell econòmic, d'augment de la productivitat, aparició de noves tecnologies i transformació de la societat. En el Neolític va aparéixer l'agricultura, l'ésser humà es va fer sedentari i apareixen les primeres grans civilitzacions. Amb la Revolució Industrial s'experimenta un nou canvi qualitatiu en les formes de vida. Es passa d'una societat basada en l'agricultura i en el treball manual (tema 1) a una societat industrial i urbana
Per què a Gran Bretanya? (p. 37)
1. LES REVOLUCIONS SIMULTÀNIES:
Fins ara hem contestat al Què? (la revolució industrial i l'industrialització), On? (Regne Unit i resta d'Europa) i Quan? (finals del segle XVIII i principis del XIX). Hem de parlar ara del Per què?, és a dir, de les causes i factors d'aquestos canvis (pp. 36 a 37). Perquè es produïsca aquest canvi és necessari que confluïsquen una sèrie de factors:
L'aplicació de les noves tecnologies (mecantizació i energia del vapor) i del sistema fabril es va dur a terme primer a la indústria tèxtil i més endavant a la siderúrgia, que van ser el motor de l'industrialització:
Ací teniu una sèrie de vídeos per a donar suport i ampliar els continguts tractats en classe:
1. 1. Revolució demogràfica:
A partir del vídeo i de l’explicación a classe, explica la gràfica del model de transició demogràfica, centrant-te en el període històric que estem estudiant (causes, conseqüències, etc.), però sense oblidar la resta d’etapes, sobre tot els reptes del món actual.
1. 2. La revolució agrícola:
Nova estructura de la propietat:
Llig el text sobre els camps tancats (enclosures) i explica quins avantatges presenta aquest sistema sobre els camps oberts (openfields):
Els avantatges dels camps tancats:
No hi ha dubte dels beneficis superiors que obtindran els agricultors cultivant els seus camps tancats de manera individual (enclosure) en comptes de fer-ho seguint la rotació a què obligava l’antic sistema de camps oberts (openfield).
Amb l’antic sistema, el llaurador estava lligat de mans i peus i no podia fer cap variació en funció del sòl, dels preus o de l’època. Encara que alguns cultius foren millors i li convingueren més, no els podia canviar, sinó que havia d’anar igual que els altres llauradors.
El nou sistema li permetrà triar els cultius més adequats per a cada època de l’any i sembrar els que pense que li generaran més beneficis.
Annals of Agriculture, 1800 (adaptació).
1.
Tipus de font històrica:
a) És una font primària o secundària? Explica per què.
b)Tipus de
text (carta personal, jurídic, etc.)
c) Tema de la
font
2. Comprensió del text:
a) Quin sistema agrícola es menciona com a antic i quines eren les seues
característiques principals?
b) Segons el text, quins avantatges ofereix el nou sistema d’enclosure?
c) Quines limitacions tenia l’antic sistema d’openfield per als
agricultors?
3.
Anàlisi i reflexió:
a) Quines conseqüències socials i econòmiques creus que va tindre el canvi al
sistema d’enclosure per als petits agricultors i els jornalers?
b) Quin impacte creus que van tindre aquestes lleis en la Revolució Industrial?
c) Quins
altres canvis van acompanyar la revolució agrícola?
4. Conclusió:
a) Valora la
necessitat d’aquestos canvis com precursors de la revolució industrial.
2. MECANITZACIÓ I SISTEMA FABRIL:
2. 1. Revolució teconològica:
MECANITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL:
OBRADOR TÈXTIL:
LLANÇADORA VOLANT:
Importància d'aquest procès d'innovació i mecanització: augment de la productivitat.
FONT: Vicens Vives
Llig el text i contesta a les preguntes amb la información que tens al llibre de text a les página 38:
Carta de Boulton a Watt
He pensat que la vostra màquina, per produir de la manera més eficient possible, necessitaria diners, una adequada realització i una àmplia publicitat (...). Amb aquests mitjans (...) podrem posar a punt el vostre invent amb un cost inferior en un vint per cent al de qualsevol altre sistema i amb una diferència quant a la precisió similar a la que existeix entre el producte d'un ferrer i el d'un constructor d'instruments matemàtics. I si fora així, no tindria sentit produir només per a tres comtats, sinó que seria molt més convenient produir per a tothom.
7 de febrer del 1766
Tipus de font i text.
Segons el text, quins tres factors considera Boulton necessaris per a fer que la màquina de vapor produïsca de manera eficient?
Per què Boulton pensa que és més convenient produir per a tothom en lloc de només per a tres comtats?
Quins sectors econòmics es van veure més beneficiats per la introducció de la màquina de vapor?
Què creus que vol dir Boulton quan compara el treball d'un ferrer amb el d'un constructor d'instruments matemàtics
Penses que la mecanització va tindre només efectes positius? Justifica la teua resposta (has de dir positius i negatius).
A partir d'aquest vídeo pots tindre una idea general de la revolució als transports, però en classe aprofundirem en les seues conseqüències a partir de textos i reflexionarem sobre l'impacte dels transports en l'economia i en la societat, tant al segle XIX com en l'actualitat.
3. 2. Expansió comercial:
Has de tindre aquest quadre al teu quadern i saber explicar-lo (ho tens a la pàgina 42):
Els canvis estudiats fins ara (idees il·lustrades, creixement econòmic del segle XVIII i el model nordamericà) van a anunciar una època de profundes transformacions polítiques, és el que es coneix com a revolucions liberals burgeses. El model de revolució liberal va ser la Revolució Francesa del 1789.
Aquestes revolucions van significar la fi de l'absolutisme i del sistema socioeconòmic de l'Antic Règim.
El nou sistema polític es va fonamentar en una Constitució (contracte social) legitimada per la sobirania nacional (sufragi). Esta llei suprema garantia els drets individuals i la separació de poders.
El liberalisme també defensava el dret dels pobles a constituir un Estat propi. Apareixen idees com nació i nacionalisme.
Ací teniu "a long story short" de la Revolució Francesa:
Anem a centrar-nos en les causes de la revolució i l'esclat revolucionari i, després, analitzarem els primer fruits de la revolució: Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà (comentari de text) i Constitució de 1791 (comentari d'un esquema).
Peró... vols ampliar informació? Consulta aquest infografia:
Vos recomane els vídeo del canal de Youtube "La cuna de Halicarnaso", buen material i molt entretingut per estudiar i repasar aquest tema i d'altres del temari:
2. COM VA ACABAR LA REVOLUCIÓ FRANCESA?:
Napoleó Bonaparte va posar fi al procés revolucionari amb un règim personal que, investit del poder imperial, va intentar imposar en tota Europa el domini francés i les idees de la Revolució. El seu geni militar i la superioritat del seu exèrcit van ser instruments d'una desmesurada ambició que, finalment, va sucumbir davant la reacció combinada de les nacions europees.
Ací teniu un esquema (en castellà) que resumeix les característiques de l'Europa de la Restauració (editorial SM). És important entendre el mapa (exercicis 52 de la pàgina 22).
Vos recomane la visualització d'aquest vídeo (fins al minut 8:40) per compendre millor els fonaments del Congrés de Viena, axí com les característiques del nacionalisme i del nacionalisme.
4. REVOLUCIONS LIBERALS 1820 - 1830 - 1848. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya:
El Congrés de Viena nova respectar els principis liberals ni lesaspiracions nacionals d'algunspobles europeus i per açò, a partir de 815, liberalisme i nacionalisme es van convertir en dues forces d'oposició al sistema de la Restauració. Impulsaren onades revolucionàries en 1830 i 1848 que on van triomfar va suposar la fi de l'absolutisme i la implantació de un sistema polític liberal (sobirania nacional, sufragis, constitució, burgesia controla el poder…).
Revolucions de 1820: pronunciaments militars.
Revolucions de 1830: S'inicien en Francia, on és enderrocat el monarca absolut Carles X (Borbó) i substituït per Lluis Felip d'Orleans, monarca constitucional. Segueixen Bélgica, Polònia...
Revolucions de 1848, conegudes com "primavera dels pobles". Va significar l'aixecament de les nacions que es trobaven sotmeses als grans imperis i les demandes nacionalistes van ser acompanyades del desig de construir nous governs liberals.
D'altra banda, com a conseqüències dels moviments:
Grècia i Bèlgica, que van protagonitzar moviments independentistes. Grècia s'independitza de l'Imperi Otomà (1829), amb ajuda de les potències estrangeres, i , Bèlgica s'independitza d'Holanda (1830), a la qual es va unir en el Congrés de Viena (Països Baixos).
Itàlia i Alemanya: a principis del segle XIX Itàlia i Alemanya estaven dividides, però experimentaran un procés d'unificació que portarà a la creació del Regne d'Itàlia amb la monarquia de Víctor Manuel II (1861) i a la formació de l'II *Reich (1861), en el cas d'Alemanya, amb Guillermo I com a kàiser.
5. L'ART DE LA BURGESIA:
Romanticisme: moviment artístic que s'estén per Europa al principi del segle XIX i que va sorgir com una reacció contra el Classicisme anterior. Es basava en l'amor a la llibertat, l'exaltació de l'individualisme i la defensa dels sentiments enfront del Racionalisme de la Il·lustració.
Realisme: moviment artístic que sorgeix a Europa en la segona meitat del segle XIX. Trenquen amb la subjectivitat del Romanticisme i s'interessen per la realitat de l'època, descrivint-la fidelment.
Modernisme: moviment artístic que sorgeix a Europa a la fi del segle XIX i va anar bàsicament un moviment arquitectònic. Finalitat decorativa.
El segle XVIII europeu fou un període de transició. D’una banda, es van mantenir les característiques de l’Àntic Règim i, d’altra, es va preparar el camí de les revolucions liberals.
A Espanya, el segle XVIII va significar l’arribada de la dinastia dels Borbons i l’aplicació dels principis de l’absolutisme monàrquic.
Abans d'entrar de ple en el temari, hem de recordar algunes de les qüestions apreses en 2 d'ESO i antalitzar les característiques de l'Antic Règim.
Monarquia absoluta
Societat estamental
Economia senyorial
Pensament fonamentat en la religió
És important tindre clares aquestes idees per a comprendre la importància dels canvis que anem a estudiar en aquesta 1ª avaluación. Ací teniu la comparativa:
Crisi de l'Antic Règim. Creixment econòmic i desenvolupament burgés:
Ací teniu una sèrie d'enllaços sobre l'esclavitud molt interessants, tant pel contingut com per les imatges que ens presenten. Us convide a reflexionar sobre açò.
2. QUINES NOVES MANERES DE PENSAR VAN SORGIR AL SEGLE XVIII?
La Il·lustració és un moviment intel·lectual que es va a desenvolupar a Europa en el segle XVIII i que aporta noves idees i una nova visió del món. És un moviment que defensa que L'ÚS DE LA RAÓ (Intel·ligència humana) és l’únic mitjà per poder entendre el món.
Per ampliar els continguts del llibre de text, ací teniu una infografia sobre el canvi de pensament económic:
El llibre de text se centra en els principals il·lustrats francesos, de tots coneguts i afig una xicoteta informació sobre el paper de les dones en la Il·lustració, sobretot en els salons, en els quals els intel·lectuals debatien les noves idees. Per a ampliar informació podeu vore el següent documental de RTVE sobre tres dones espanyoles il·lustrades i la següent bibliografia:
Els musulmans van conquerir la península Ibèrica en el segle VIII. A partir d'aquest moment, tres cultures van compartir el sòl peninsular (musulmans, jueus i cristians) i dos espais van coexistir fins a 1492: el domini islàmic al sud i els territoris cristians al nord.
En aquest tema anem a estudiar l'evolució d'Al-Àndalus i la dels regnes cristians peninsulars. Ho intentarem fer de manera paral·lela, amb mapes i esquemes.
Com introducció, fem els exercicis 1 i 2 de la pàgina 58: mirem l'eix cronològic i obtenim conclusions.
T’has fet un embolic i no saps què estudiar? Anem a concretar:
Vídeo del principi del tema (el del codi QR que tens al quadern).
Test online per repassar.
L'eix cronològic de les etapes de Al-Àndalus: estarà amb buits i haureu de ficar el nom de les etapes i alguns fets històrics. (2P)
Resum que teniu el bloc. El necessiteu per comentar el text que tindreu a l’examen i per saber què passa en cada etapa.
Fotocòpia amb exercicis (la que està per les dues cares, que té un eix cronològic en cada cara).
Textos: Pacte de Teodomir i carta de Abd al-Rahman III.
Exercicis del llibre: 1 de la pàgina 60, rapidesa de la conquista (c de la pàgina 61), raons de la pervivència de Granada fins al 1492, 1 de la pàgina 64 (societat).
La història d'Al-Àndalus va travessar diverses estapes entre els anys 711 - 1492: la conquesta i l'emirat independent, el califat, els regnes de taifes, els almoràvits, els almohade i el regne nassarita de Granada.
1. La conquesta musulmana d'Al-Àndalus i l'Emirat dependent (711 - 756):
ZONA MUSULMANA:
L'any 711, un exèrcit de musulmans, dirigit pel governador Musà i el seu general Tariq, van creuar l'estret de Gibraltar i van derrotar les tropes del rei visigot Roderic en la Batalla de Guadalete.
La conquesta musulmana al segle VIII va ser ràpida, van ocupar la major part de la Península i van anomenar Al-Àndalus le terres que van quedar sotmeses al seu poder.
Al-Àndalus va passar a estar governada per un emir i Còrdova es va convertir en la capital d'aquest territori.
ZONA CRISTIANA:
Els nuclis de resistència cristians es varen refugiar en les muntanyes càntabres (Batalla de Covadonga, 722) i van elegir com a rei a Pelagi. Així va nàixer el Regne d'Astúries, amb capital a Oviedo.
Important: raons de la ràpida conquesta i vocabulari ( emirat dependent, muladís i mossàrabs).
Recordem el text llegit a classe: Pacte de Teodomir a l'any 713. Pots consultar l'orginal ací.
2. Emirat independent de Damasc (756-929):
ZONA MUSULMANA:
L'any 750, els abbàsides aconseguiren el poder de l'islam, van assassinar a la família omeia i van traslladar la capital a Bagdad. Sols un dels seus membres, Abd al-Rahman I, va poder fugir. Va arribar a Al-Àndalus i l'any 756 es va proclamar emir de Còrdova.
Va ser un període de conflictes: amb els cristians pel nord, revolta muladí al sud, creació de la Marca Hispànica, etc.
ZONA CRISTIANA:
La resistència cristiana es va organitzar al voltant del regne d'Astúries, que cap a l'any 800 abastava des de Galícia, a l'oest, fins a Àlaba, a l'est, i es va establir la capital a Oviedo. En el segle IX va ampliar les seues terres cap al sud. Més tard, en el segle X, el regne va a passar a anomenar-se regne de Lleó, amb capital en Lleó.
D'altra banda, la regió pirenenca formava part de l'imperi carolingi. Estava organitzada en comtats, la missió dels quals era protegir l'imperi de Carlemany de l'avanç musulmà.
Regne de Pamplona (Navarra): els francs van ser expulsats de Pamplona (Batalla de Roncesvalles, 778) i es va crear el Regne de Pamplona (Navarra).
Els comtats aragonesos: Al començament del segle IX, els comtats d'Aragó, Sobrab i Ribagorça es van desvincular del poder carolingi. El comtat d'Aragó va quedar sota el domini de Navarra.
Els comtats catalans. Aquesta zona va formar part de la Marca Hispànica i va quedar dividida en comtats. En la segona mitad del segle XI es van reunificar (Guifré el Pilós, 878) i governar amb autonomia dels francs, encara que la seua independència no es va produir fins l'etapa següent (al 988, durant el Califat).
Ací teniu també un mapa d'aquesta etapa tret de l'Institut Geogràfic Nacional:
3. Califat de Còrdova (929 - 1031):
ZONA MUSULMANA:
L'any 929 Abd al-Rahman III es va proclamar califa, és a dir, es va convertir en la màxima autoritat política i religiosa d'Al-Àndalus. Amb ell es va iniciar el període de màxima esplendor d'Al-Àndalus (exemple: mesquita de Còrdova. Visita virtual).
L'any 976 va arribar al califat Hisam II, de només onze anys, i el govern va recàure en el general Almansor. Aquest va dur nombroses ràtzies o campanyes de saqueig contra els cristians. Va arribar inclús a Santiago y Barcelona.
ZONA CRISTIANA:
La frontera cristiana es va paralitzar al voltant del Duero i van sofrir els saquejos d'Almansor.
4. Regnes de taifes (1031 - 1238):
ZONA MUSULMANA:
Després de la mort d'Almansor, les lluites internes van assolar Al-Àndalus. Com a resultat, l'any 1031 el califat es va dividir en nombrosos regnes o taifes, que van assolir un període de prosperitat y desenvolupament urbà (les ciutats tenien una gran importància).
No obstant això, la fragmentació política es va debilitar militarment front als regnes cristians. Les taifes van ser assejatdes constantment pels regnes cristians del nord. Per això, per evitar els atacs, pagaven paries o tributs als reis cristians.
ZONA CRISTIANA:
El comtat de Castella s'independitza del regne de Lleó i es converteix en el regne de Castella en 1037.
Entre els segles XI i XII es produeix un important avança dels regnes cristians:
Primer, el regne d'Aragó i els comtats catalans traspassen el riu Ebre.
Al 1085, el regne de Castella va conquistar l'emblemàtica Toledo.
Amb tot, la frontera cristiana paralitzada en el riu Tajo.
Davant l'avanç cristià (1085, Toledo), el musulmans van cridar perquè els ajudaren els almoràvits, guerrers berbers que havien format un gran imperi al nord d'Àfrica. Els almoràvits van frenar l'avança cristià (Batalla de Sagrajas, 1086) i van reunificar novament Al-Àndalus.
En 1147, els almohades, que s'estaven expandint pel Nord d'Àfrica, van substituïr als almoràvits, altre poble berber. En un principi els almohades van paralitzar les conquestes cristianes en derrotar a Alfons VIII de Castella en Alarcos (1195). Però després, van ser derrotats en la Batalla de las Navas de Tolosa (1212), que van permetre l'avança cristià per la vall del Guadalquivir.
Al-Àndalus al segle XIII
Des d'aquell moment, el poder almohade va decaure. Finalment, els almohades van ser expulsats al nord d'Àfria i Al-Àndalus va ser progressivament ocupat pels cristians, a excepció del regne nassarí de Granada. Així, durant el segle XIII, els regnes cristians avancen imparablement sobre Al-Àndalus:
Jaume I incorpora Mallorca i València (1238), que es van incorporar com a regnes dins de la Corona d'Aragó.
El regne de Portugal a Faro (1249), a la part més meridional de Portugal.
En la Corona de Castella, Alfons X el Savi va conquerir Cadis i Múrcia (1262) i, més endavant, arriben a Tarifa (1292).
A més, en aquests segles XII i XIII es va produir la fusió i consolidació dels regnes cristians:
1143: El comtat de Portugal s'independitza del regne de Lleó. Naix el Regne de Portugal.
1137: La princesa Petronella, hereva d'Aragó, i el comte de Barcelona Ramón Berenguer IV contrauen matrimoni. Naix la Corona d'Aragó.
1230: El regne de Lleó i el de Castella s'uneixen definitivament. Naix la Corona de Castella quan Ferran III hereta tots dos regnes.
Al-Àndalus al segle XIV
ESPANYA DELS 5 REGNES
4. Regne nassarita de Granada:
El regne nassarita de Granada, format el 1238, va ser l'únic regne musulmà que va perviure a la Península en la baixa edat mitjana. Per què? Investiga i comenta-ho en classe.
Els enfrontaments interns van afeblir el regne i van facilitar la conquesta pels Reis Catòlics en 1492.
Per a saber més...
Respecte a la fi de Al-Àndalus i el final del Regne nazarí de Granada, tal volta vos sone l'expressió "Llora como mujer lo que no supiste defender como hombre". Conta lla tradició que són les paraules que Aixa, la mare de Boabdil, va dir a aquest després del lliurament de les claus de la ciutat de Granada als Reis Catòlics en 1492. En l'últim capítol de la sèrie d'RTVE "Isabel" podem veure aquesta escena i en el següent enllaç podeu consultar el debat sobre si aquest capítol de la Història és cert o si és llegenda: "El suspiro del moro", entre la leyenda y la realidad
2. ADMINISTRACIÓ DEL TERRITORI:
Quan explicaerem el tema de l'Islam (l'any passat!) vam veure com organitzaven el territori a mesura que anaven conquistant noves terra (el teniu en la pàgina 24). Aprofundirem en aquesta qüestió a partir de l'administració d'Al-Àndalus.
Exercicis 1 i 2 de la pàgina 62.
3. LA DIVERSISTAT SOCIAL:
Al cim de la societat andalusina estava l’aristocràcia (jassa), en la seva major part integrada per famílies d’origen àrab, encara que també figuraven en ella alguns llinatges d’ascendència visigoda. Aquest grup social posseïa grans dominis territorials i l’ocupava els alts llocs en l’administració. A l’altre extrem de la societat es trobaven les classes populars (amma), formades per artesans modestos i llauradors. També va existir el que podríem anomenar una classe mitjana, formada essencialment pels mercaders.
Exercicis 1 i 2 de la pàgina 64.
Però la población també pot agrupar-se per criteris religiosos:
4. L'ORGANITZACIÓ DELS NUCLIS DE RESISTÈNCIA:
Desprès d'estudiar l'organització del territorio musulmà, anem a veure cóm es van organitzar els territoris cristians. Per això, vos recomane visualitzar aquest vídeo i anotar el vocabulari nou (repoblació, carta de poblament, pressura, fur, etc.). Aquesta informació, si voleu mirar el llibre, la teniu a les pàgines 72 (llibre 1) i 118 (llibre 2).
_0756-0929_mapa_13993_spa.jpg)
